dijous, 31 de desembre del 2009
Un altre any
Estic molt contenta d'estar aquí i retrobar-me amb la família, i fer que les noves generacions es coneguin.
Vam sortir el dia dels Innocents cap a Torres de Albarracín. Vam tenir un bon viatge d'unes 6 hores amb parada inclosa a Bujaraloz per dinar, bastant malament i car, per cert.
Al dia següent, vam sortir a la una, després d'un bon esmorzar. Vam travessar la Sierra de Albarracín, direcció Sud. Tota la Mancha ploguent. Ens va caure una tromba d'aigua en la A-43, i no ha parat de ploure, llevat d'unes petites treves assoleiades.
Demà volem anar a Còrdova, si no s'ha inundat la carretera.
Despeñaperros: obres de millora de la A-4
dissabte, 26 de desembre del 2009
Sant Esteve
Demà és diumenge, una excusa perfecte per continuar menjant. Fa ja tres dies seguits que ens reunim la família per dinars de Nadal. Vam començar el 24 a la nit i, a raó d'un gran àpat al dia, hem continuant menjant.
Com a novetat aquest any hem gaudit d'un concert familiar de Nadal molt emotiu, i jo no he menjat ni ostres, ni gambes, ni gluten. Com a tradicions, la cagada del Tíó, les típiques associades al menú i alguna altres més íntimes.
I encara no ens hem barallat!!
dimarts, 15 de desembre del 2009
Avatar
dilluns, 23 de novembre del 2009
La Yaya se nos ha ido
Ara estava escoltant aquestes cançons...
Zamba de la Soledad (Los Chalchareros)
Cuando cae la oración
con su manto de gris otoñal
anochece en mi corazón
la sombría tristeza de mi soledad.
El recuerdo fugaz
de mis horas felices de ayer
va golpeando en mi mente tenaz
como un rio de sueño que siento crecer
Yo también árbol fui
que al pasar por la vida di frutos y sombras
pero el tiempo que mide distancias
allá por mi tronco me quiere arrancar.
Sólo quiero al partir
no llevar en mi alma un rencor,
que lo amargo que tiene el vivir
fue más dulce y más bello unido a tu amor
Y si acaso, tal vez,
mi recuerdo pudiera quedar.
una copla con ritmo de zamba,
junto a ese recuerdo la pueda alcanzar.
Zamba de mi Esperanza (Luis Morales)
Zamba, de mi esperanza
amanecida como un querer.
sueño, sueño del alma,
que a veces muere sin florecer.
Zamba, a ti te canto,
porque tu canto derrama amor.
Caricias, de tu pañuelo
que va envolviendo mi corazón.
Estrella, tu que miraste,
tu que escuchaste mi padecer.
Estrella, deja que cante,
deja que quiera como yo sé.
El tiempo, que va pasando
como la vida, no vuelve más.
El tiempo, me va matando.
Y tu cariño, será, será
Hundido, en horizonte,
la polvareda que al viento va
Zamba, ya no me dejes
yo si tu canto no vivo más
Estrella tu que miraste
tu que escuchaste mi padecer
Estrella, deja que cante,
deja que quiera cómo yo sé.
I, per últim, un poema d'Antonio Machado.
Del llibre, Campos de Castilla.
Parábolas
Era un niño que soñaba
un caballo de cartón.
Abrió los ojos el niño
y el caballito no vio.
Con un caballito blanco
el niño volvió a soñar;
y por la crin lo cogía...
¡Ahora no te escaparás!
Apenas lo hubo cogio,
el niño se despertó.
Tenía el puño cerrado.
¡El caballito voló!
quedóse el niño muy serio
pensando que no es verdad
un caballito soñado.
Y ya no volvió a soñar.
PEro el niño se hizo mozo
y el mozo tuvo un amor,
y a su amada le decía:
¿Tú eres de verdad o no?
Cuando el mozo se hizo viejo
pensaba: todo es soñar,
el caballito soñado
y el caballo de verdad.
Y cuando vino la muerte,
el viejo a su corazón
preguntaba: ¿Tú eres sueño?
¿Quién sabe si despertó!
Que descansi en pau...
dissabte, 7 de novembre del 2009
Continuació .....cavallers de les Dunes
Malauradament a en Roger li va tocar anar a la dutxa i no va poder acabar el relat....
Luc:
dijous, 5 de novembre del 2009
Cavallers de les Dunes: vamos a la playa!!!
TRAVEL-GIRONA-MARRAKEICH-OURAZAZATE
Ens hem aixecat a les 5h del matí per anar a l'aereoport que, com sempre, bullia d'activitat. Hem esmorzat allà i just a la cua de l'embarque em trobat en Miquel i la Marie que, esperant-nos al pis de sota, quasi arriben tard a l'avió!!
El vol ha estat molt agradable, amb molt bon temps i bona visibilitat. En l'aereoport de Marraqueix hem trobat la resta de l'expedició, i coneixem en Roger.
Tot seguit amb minibús direcció Ouarzazate. Hem parat dues vegades: una al lavabo i l'altre a dinar. Primera trampa: pagar per pixar en un restaurant (i un té, i unes galetes, perque estàvem morts de gana) i 20 minuts després parar a dinar en el restaurant ja inclós.
Vam arribar a Ouarzazate cap a les quatre de la tarda, hora local (que, tenint en compte el canvi d'horari europeu i el d'aquí, ja notàvem un jet-lag significatiu) i vam anar a veure la Kasbha i la Medina, amb un guia local espontani molt simpàtic que sabia molta història. Al final, segona trampa: ens va portar a una cooperativa d'alfombres amb tuareg inclós. Els nens demanaven euros, les dones rentaven la roba a la font (tenen l'aigua gratis dins les kashbas, per que, diu el guia, dins les cases, com que són d'adob, no es poden permetre tenir fuites d'aigua).
Cerveseta - Casablanca - i sopar a l'hotel . Dormir a les 9 i escaig, hora local + jetlag. Al dia següent ens esperaven 3h més de minibús i, per fi, els cavalls.
Cada vegada era més evident que fariem la ruta al revés: Tinfou - Zagora.
Començo a escriure a les 6h45 del matí, perque em vaig equivocar posant el despertador (aggg, el canvi horari planetari....) i Antoinette i jo ens hem aixecat, dutxat i preparat a les 5h30, quan en realitat haviem quedat a les 7h per esmorzar. Això ens ha donat temps per fer uns abdominals a la piscina, tal i com havia promés durant el sopar. BONJOUR.
Arribada a la Duna (1 duna) de Tinfou
Ja haviem dinat i esperavem el camió de suport que estava en panna i l'havien portat al mecànic a Zagora. L'Abdú, el guia, ja ens ha assignat els cavalls i ens ha explicat la ruta sobre un mapa fotocopiat, i ara, amb calma, ens posarem en marxa. Dues hores en un cavall nou. El xòfer ens saluda dient Bonjour. Som-hi.
Abans de sopar
Els francesos tenen una expresió pròpia per anomenar el primer contacte amb un cavall: la mise en sêlle. Doncs bé. La mise en sêlle ha estat fantàstica, provant els cavalls i els genets davant la duna de Tinfou: apa!! que deviem fer una fila!!! L'Abdú em va asignar el cavall que Martina montava l'any passat: Bilal, un cavall negre de 15 anys que s'ha portat bastant bé aquest primer dia, encara que l'he hagut de frenar varies vegades i m'he pegat un ensurt quan ens ha passat l'helicòpter, per segona vegades, per sobre nostre.
Fantàstica la ruta de dues hores sobre les petites dunes de més enllà de Tinfou. Els cavalls trepitgen de manera estranya sobre la sorra, plena de petjades de tota mena. Estàvem esperant el sopar. Palmeres al costat de Drâa. A les 6h és fosc. Tota la nit estrellada sobre nostre.
Ens vam llevar a les 7h. Aquesta nit no vaig dormir gaire bé, ja que sommiava que en Hannes ballava una espècie de claqué sobre la meva tenda. Esmorzar, respatllar els cavalls, et on a parti pour la journée.
Molta calor només de sortir el Sol. Vam pendre la ruta, la única ruta per travessar el djebel, compartida amb tot de gent (francesos) amb els seus guies, camells que porten els bagatges i algun que altre autòcton amb xais i cabretes de pessebre nadalenc.
L'Abdú volia travessar el Drâa, però a la llera vam trobar arenes movedisses - sables mouvantes - veritables: els cavalls s'enfonsaven, no sabies quant fins que hi passaves, i que passés el de devant no era cap garantia. En Laskar, un cavall jovenet del grup, va decidir que era un bon lloc per revolcar-se. I ho va fer amb en Roger a sobre....
Ara ja sabem que quan l'Abdú diu que farem un petit galop, en realitat es refereix a un galop estés...i llarg...molt llarg... On s'habitue au galops del desert. Dos aquest matí i un altre, memorable, de película, en una plana del Drâa. Increïble.
El picnic va ser en un palmeral. Ens vam descalçar i tothom es va interessar per l'anell que porto al peu. AtenciÓ: no em fa mal, fa més de dos anys que el porto ... Em sents Luc??
A la tarda, seguint el Drâa al pas, per la immensa llera plena de còdols de tots els tamanys. Algunes dunes. Galop increïble, que vaig pensar que seria un preludi del que ens esperava.
Després vam passar per una zona d'horts, buscant un lloc per travessar el canal de reg, vam haver de passar entre el mateix canal i un mur particular, quedava un passadís molt estret. Alguns cavalls relliscaven en el canal. En Nassim, el cavall d'en Michel, va caure dins el canal, que estava ple de sorra, i no podia sortir. L'Abdú va acompanyar el cavall per buscar un lloc per pujar-lo mentre els altre esperavem allà. Tot es va arreglar.
Acampada en el palmeral, al costat de la carretera, amb cobertura de mòbils. Té i galetes. Cervesa i refresc. Però...dins la tenda dels cuiners sembla que hi ha una discussió. Un soroll i, plaf!, ha caigut la sopa per terra...
Vam enfilar cap a les dunes, cap al desert i les palmeres. En el primer poble que hem trobat, els rètols no estavan traduïts, però hi havia una gran antena al mig. Anaqua, el cavall d'en Hannes, està enamorat dels burros, i quan vam passar per un carrer estret, vam trobar una mula amb un carro. Els dos primers cavalls van passar, però la mula va bloquejar el pas a Anaqua, i vam tenir un petit ensurt. El propietari de la mula va sortit quan ja tot havia passat.
Vam sortir del poble pels horts del desert i vam aprofitar un canal per galopar. El canal estava ple de sorra i es va aixecar una gran polsaguera. El galop va ser còmode i silenciós. L'Abdú diu que els genets no s'hi veuen en la sorra, però els cavalls, si.
Nota: els cavalls s'han pixat en la única bassa d'aigua que hi havia en quilòmetres a la rodona.
Lors du pique-nique nous avons appris que les françaises sentaient leurs chaussettes lorsqu'elles les retiraient...Les catalanes....NON!!!! Done nous en concluons que la catalane ne sent pas des pieds!!!
Aujord'hui pas de sieste.
REMARQUE: Michel fut content car les toilettes furent éloignées de l'espace vie, suite à sa remarque lors du petit déjeuner...parfumé!!
Et pourquoi pas de sieste...pour arriver plus tôt pour aller visiter un village - Ouled Driss - mais on en reparlera... puis nous avons travesé des jardins abandonnés, du plat, du plat, du plat,...un peu de suspension entre 2 montagnes. Ensuite des OH, des AH, Alicia est heureuse, nous surfons sur les dunes...nous arrivons en bivouac sous un magnifique coucher de Soleil. Le village: pas vu!!! Demain peut-être, inschallah
Els oh i els ah eren la prova de la veu en el desert. En Subi em va explicar que no hi ha "rever". Comprovat, la veu es queda allà a prop teu, com si la sorra la xuclés.
En Hannes es va posar malalt. El galop de Fantasia va ser canviat per un "petit galop" d'aquests marroquins, sur le plat. De sobte vaig veure en Michel que m'adelantava per l'esquerra, i Bilal va accelerar el ja ràpid galop. Ens ha costat una mica parar els cavalls, però l'espai és tant gran....
Evidentment la visita va finalitzar en la botiga-cooperativa d'alfombres del poble. Hem tornat a peu al campament. Els cavalls estaven ensillats i hem enfilat cap a les dunes.
El picnic ha estat en les palmeres, amb una mica d'ombra que hi havia. Hem tingut una horeta per menjar. Després, més dunes, més desert.
Vam trobar un campament de cotxes que semblava que es preparaven per al Paris-Dakar. Camells. Vam passar tota la tarda sobre les dunes, en direcció Sud. Cada cop hi havia menys vegetació, fins que ha arribat un moment que no h'hi havia gens: el mar de sorra.
Vam fer beure els cavalls i ens vam mullar amb l'aigua fresca d'aquell pou immensament fondo. Al mig del desert.
Perque avui hem acampat al mig del desert. Hem caminat al menys mitja hora del pou al campament. Mentre el Sol se n'anava....
Demà continuem....
divendres, 23 d’octubre del 2009
Marroc 2009 - La ruta de la setmana vinent
Diumenge 25 d'octubre de 2009.
El vol a Marràqueix surt de Girona a les 7h del matí. No sé a quina hora arriba allà, però ens espera un minibús que ens portarà a Ouarzazate. Calculo unes 3 o 4 hores fins arribar (l'any passat fins a Skoura en vam estar 5h). Dormint allà, a un hotel.
Dilluns 26 d'octubre de 2009. Zagora - Djebel Bani
Tenim unes 3h més d'autobús fins a Zagora. D'aquest poble surt la ruta en cavall, en direcció Sud-oest. Travessarem la plana de Feïja on es perfilen ja les grans distàncies del desert. Travessarem la darrera cadena de muntanyes que ens separa del Sahara: el djebel (muntanyes) Bani. Caldrà franquejar-la per un petit caminet sinuós on quan arribem a dalt de tot, descobrirem un panorama grandiós de la planúria de Feïja fins al djebel Sagho. En descendre ens trobarem un congost estret que dóna a un petit oasis frequentat sovint per nòmades.
Plantar tendes i tot plegat. 5 hores de cavall.
Dimarts 27 d'octubre de 2009 - Djebel Bani - Riu Naam
La nostra ruta segueix per una nova planúria desèrtica on només algunes acàcies parasol semblen resistir a la sequera i abordarem les primers dunes, la mida de les quals anirà augmentant a mesura que ens desplacem cap al Sud. No podrem trobar els límits del paisatge que tenim al voltant. Aquesta zona és reserva natural on es recuperen les gazeles i les truites (de riu!!)
Acamparem al costat del riu Naam, que vol dir truita. També 5h de cavall.
Dimecres 28 d'octubre de 2009 - Riu Naam - Riu Driss
Paisatge de dunes sembrat de tamarius. Potser trobarem un campament nòmada fet de kheïmas (tendes baixes de llana de dromedari i cabra).
Ens dirigirem cap al final de la vall del Drâa. Alguns habitatges apareixeran al mig del palmeral de Bounou. Aquest ksar (poble fortificat) és un dels més bonics de la vall.
De seguida trobarem el poble del riu Driss. Es pot visitar el museu i el ksar.
5h de cavall.
Dijous 29 d'octubre de 2009 - Riu Driss - Nesrate
Pujem d'ara en endevant la vall del Drâa, amb una travesia de dunes, després d'una planúria a un ritme més sostingut. De nou passem pel coll del djebel Selmane (vista panoràmica sobre el palmeral de Tagounite. Un altre vegada dunes, on pararem. Després el camí ens condueix al palmeral de Tagounite. Travessarem camps i petits pobles (ksours) amb murs decorats. El nostre itinerari s'uneixa un antic palmeral colgat per la sorra, a prop del poble de Nesrate.
Acamparem al mig de les dunes, després de 5h de cavall)
Divendres, 30 d'octubre - Nesrate - Riu Drâa
Avui retrobarem l'animació dels pobles de la vall: els ksours es succeeixen, igual que els jardins de palmeres. Ombra refrescant. El palmeral s'interromp quan el riu Drâa passa entre el djebel Bani i el djebel Tadrart. Alto en aquest congost. El seguirem i trobarem, un altre cop, el palmeral.
Acamparem en un oasis. 4h30 de cavall.
Dissabte, 31 d'octubre. Riu Drâa - dunes de Tinfou
Pujarem cap al Nord per caminets que serpentegen entre els ksours i els camps de palmeres. Trobarem el poble de Tinfou on les impressionants dunes amenacen de colgar les cases i els camps. Ja hi ha mesures d'estabilització de les dunes, però en dubten de la seva eficàcia.
2h de cavall, autobús a Ouarzazate després de dinar. Nit a l'hotel
Diumenge, 1 de novembre, Tots Sants.
D'alguna manera arribarem a Marràqueix, on anirem de compres i fer el turista. Dormirem allà. Dilluns tornem cap a casa.
Viatges moderns
Ara només falta que el perdi.
Proves des del mòbil
dimarts, 20 d’octubre del 2009
L'Ot amb febre i 5 dies pel Marroc
divendres, 25 de setembre del 2009
Un dia d'animals
A continuació unes 8 cigonyes han passat per sobre meu. Què maques que són les cigonyes, amb un vol super elegant. He arribat a Castelló d'Empúries. Carretera direcció Figueres. Rotonda a Vila-sacra i enfilo cap a Fortià. Algun colom al camp...poca cosa. A Riumors m'he topat amb una colònia de gats. Semblava que els hi havien deixat el menjar en aquell moment. Un siamès igual igual que el nostre Gat m'ha passat pel costat del cotxe.
dimarts, 8 de setembre del 2009
El tercer agost més calorós des del 1961
dissabte, 5 de setembre del 2009
Com diu la cançó.
Es Grau. Menorca.
divendres, 21 d’agost del 2009
Finals d'agost
dijous, 9 de juliol del 2009
En Linux, un nou animal a casa
dimarts, 7 de juliol del 2009
Hort "medicinal" al jardí
Aquí he posat el resultat del planter, tot i que, hores d'ara, ja ha crescut molt més, empenyat per les plujes de les tardes d'aquest juliol
dilluns, 8 de juny del 2009
Primavera al Cap de Creus
Seguit de les vistes al mar - Joan Maragall
I
La ginesta altra vegada!
La ginesta amb tanta olor!
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m'ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,
feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:
l'estisora va en renou
desflorant tanta hermosura,
fins que el cor me n'ha dit prou.
Amb un vímet que creixia
innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l'he tinguda lligada
m'he girat al mar, de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
II
La mar estava alegre, aquest migdia:
tota era brill i crit i flor d'escuma,
perquè feia molt sol i el vent corria.
Al lluny se veia un gran mantell de bruma.
Damunt les ones, amb les veles dretes,
les barques hi brincaven com cabretes.
III
Flameja al sol ponent l'estol de veles
en el llunyà confí del cel i l'aigua.
La mar, inquieta, com un pit sospira
en la platja reclosa i solitària.
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...
D'on pot venir la inquietud de l'ona?
Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.
Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.
dilluns, 1 de juny del 2009
La migració de les papallones
dilluns, 11 de maig del 2009
La primavera ha venido
Aquesta nit he sentit cantar el xot. I quan el xot callava, es sentia el rossinyol. Què més és pot demanar a una casa adosada pseudourbana? Potser que niin les orenetes en les escaires del teulat.
Informació sobre el xot: Otus scops
Informació sobre el rossinyol: Luscinia megarhynchos
He tingut la sort de passejar fa poc pel Cap de Creus, portada per en Jack, al qual li estic agafant molt de carinyo, i gaudir d'un paisatge ajardinat de ginesta, olor de farigola, rosa de mareselva, estepes blanques i negres, roses i blanques, aliagues groques, tomaní i romaní de color de viola. La mar blava sense moure's, els caminets del mar turquesa, l'acompasat ritme d'en Jack sobre els camins mil.lenaris: pac, pac; pac pac.... Hom té la sensació d'anar enrere en el temps, galops de preses de missatger, pujades de meditació...paisatge
tot estroncat amb la troballa d'un cotxe o un quad de tant en tant.
divendres, 8 de maig del 2009
Resum de Fires del 2 de maig
diumenge, 26 d’abril del 2009
dissabte, 25 d’abril del 2009
Fires de Figueres
Els gegants van passar per sota el despatx. Una colla ben minsa. És una pena, hauriem de fer coses per apuntar la gent a portar els gegants i tot això. Hi ha la colla de la gent gran, amb els seus cavallets de cartró pedra, i alguns nens amb xancles. Les mares tot darrera. Queda pobre.
Avui he anat a la mostra de dances del Món, organitzada per l'espai Ítaca. També molta gent mirant, i les ballarines molt autèntiques. Però la explanada de la plaça de l'Església on es feia l'espectacle tampoc no m'ha agradat: a part que està totalment abonyegat, i no era gaire còmode ni segur per les ballarines, la plaça fa baixada i les fileres de gent a darrera dificulten totalment la visió. De totes maneres he tingut, per una estona, una visó privilegiada, ja que he acompanyat a la meva Mestra, que feia una exhibició de la forma de Tai-Txi amb banu:
L'Ot ha anat a fires amb un amic.
dissabte, 4 d’abril del 2009
Ahir vaig alliberar un llibre
Ahir vaig pensar que era una bona idea alliberar un dels llibres de l'estudi-biblioteca perque sempre m'ha agradat comprar llibres i emmagatzemar-los arrenglerats i a la vista i ja no m'hi queben. Però segurament degut al canvi professional que el que estic immersa, i pensant en fer altres coses que havia dit que no faria, em vaig proposar fer-me el carnet de la Biblioteca i deixar d'acumular llibres.
I de sobte se'm va acudir que seria bona idea desfer-me'n d'alguns llibres que no vulgués. Només se'n va acudir un: "Las Vírgenes del Paraíso" de la Barbara Wood. No és que el llibre no m'agradés, sinó que només me l'he llegit un cop i no recordo si em va agradar. És un llibre gruixut i ocupa molt d'espai.
El següent pas va ser recerca per internet a veure si trobava el moviment aquest dels passallibres. I si, el vaig trobar; està aquí: http://www.bookcrossing-spain.com/
Vaig registrar el llibre i em vaig registrar jo. Vaig comprovar que a Figueres hi ha 24 persones més registrades, i no vaig trobar cap Zona oficial per deixar llibres.
Després vaig escriure en la primera pàgina del llibre que era un llibre alliberat, l'adreça de la pàg web i el codi del llibre. També vaig escriure a darrera una línia on faltava el lloc i la data d'alliberament, que escriuria demà o el dia que alliberés el llibre. No estava segura si tindria temps l'endemà.
Perque se'm va acudir alliberar el llibre en el Dalicatessen . I l'endemà vaig imprimir unes etiquetes baixades d'internet i vaig enganxar una a la coberta del llibre. I com que tenia un quart d'hora vaig pujar al Dalicatessen. Encara que ho tenia molt assatjat em vaig posar nerviosa, però en Martí s'ha avingut de molt bon grat i vam desar el llibre en la prestatgeria dels diaris. Allà el vaig desar, amb la seva etiqueta de llibres grocs caminant....
I em vaig descuidar d'apuntar el lloc i la data en la última pàgina del llibre. I el més greu és que també m'he endescuidat d'apuntar el codi del llibre, i ara no puc fer el seguiment per internet.
Avui, investigant una mica en la pàgina web, he pogut recuperar el codi del llibre i anotar, en la xarxa, el lloc on l'he desat. He descobert també llocs on han desat llibres els altres passallibres. Al mig de Figueres, en llocs de vegades molt lògics i de vegades molt insòlits. Divertit.
Fa dos o tres dies que m'endescuido de moltes coses.....necessitaria unes vacances.
dissabte, 28 de març del 2009
Cavallada de Peralada 2009
HOAX - La bola de rentar
Vaig descobrir que encara tenia algunes amigues que no havien sentit a parlar d'aquest tema. Mai no pots donar res per suposat...
Una de les raons que frenen el comprar la bola de rentar és el seu preu. No pots comprar-la per provar: t'has de fiar de la gent que diu que va tant bé i de la propaganda de la mateixa bola que diu que va tant bé, també.
La que jo he comprat és aquesta:
Per ara porto dues rentades i sembla que la roba ha quedat bé. El curiós és que no fa gens d'olor. La roba no fa cap olor. Aniré investigant aviam si es pot posar algun perfum tipus oli essencial.
La bola dura 1500 rentades. A rentada per dia, dura uns 4 anys. Un cop al mes l'has de posar al Sol durant 1h per a recarregar-la. A dins hi ha unes boletes d'argila especial que transformen físicament l'aigua per a convertir-la en un líquid disolvent de tota brutícia. El detergent fa el mateix però de forma química.
I les restes de detergent es queden per la rentadora, i en les tuberies, passen per la depuradora i arriben al mar, on es transformen en escumes blanques que arreplegen plàncton i tota la basura del mar.
L'aigua de rentar la roba amb la bola queda neta i, si vols, pots reutilitzar-la per regar el jardí o per les descàrregues del vàter. Serà el següent pas: reutilitzar l'aigua de la rentadora. Va haver un temps que la reutilitzavem a la força perque la canonada estava embossada, així que no és impossible.
Res és impossible
Actualització 16 de febrer de 2012
La bola de rentar no va durar ni sis mesos. La primera en protestar va ser la dona de fer feines, que em va dir que la bola no servia per res i que la roba començava a fer pudor, i que, per tant, ella no la faria servir.
A poc a poc, la vam apartar i vam tornar al sabó i suavitzant de sempre.
Pèro avui m'he decidit a actualitzar l'article perque he trobat això:
http://www.publico.es/359796/sanidad-frena-el-timo-de-la-ecobola
i això altre:
http://lacienciaysusdemonios.com/2011/02/06/sanidad-frena-el-timo-de-la-ecobola/
i he classificat l'entrada d'hoax!!
dimarts, 10 de març del 2009
No vull una nespresso
En fin. Això no deixa ser com els mòbils; tens una determinada companyia i un determinat model de mòbil. Però sempre et pots canviar de companyia conservant el número. No sé si canviant de marca de cafè et donen una altre cafetera. Estaria bé.
dissabte, 31 de gener del 2009
Les colònies urbanes de gats
Encara que s’ha parlat molt sobre la seva llegendària independència, el cert és que els gats que estan sols es troben i formen veritables colònies: s’assenten en un territori i formen grups, majoritàriament formats per femelles i les seves cries petites. Els gats joves mascles, als dos o tres mesos de nascuts marxen a formar el seu propi grup i les gates joves femelles es queden amb les seves mares. Cada gata de carrer té una camada promig de 4 cries.
Els gats cacen ratolins, cries de rata i petits ocells, i visiten ocasionalment contenidors i papereres. S’estableixen en un territori on trobin aigua i que el menjar sigui abundant. Si aquest lloc és en algun solar o en una zona verda, llavors el grup de gats s’anomena “colònia urbana de gats”.
Les colònies urbanes de gats normalment tenen un o varis cuidadors. Són gent amant dels animals i dels gats en particular, que se preocupa de la seva salut, de que no els falti menjar, ni aigua. Els gats els coneixen tant que, de lluny, ja surten a rebre’ls.
L'origen d'una colònia urbana de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque la majoria de propietaris no posa el microxip al seus gats, encara la llei- i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. De fet és veritat, troba altres gats en les mateixes condicions i s’ajunten. En teoria podríem fer un càlcul ràpid: hem comentat que la primera gata té 4 fills el primer anys. D’aquests 4, 2 són femelles, i pensem que crien totes, la mare també: 3 x 4 = 12 gats el segon any. D’aquests 12, 6 són femelles, més 3 femelles que hi havia: 9 x 4 = 36 gats, més les 9 mares = 45 gats en la colònia el tercer any !!!!
Les racions suplementàries de menjar que reben els gats de les colònies urbanes afavoreix que cada vegada hi hagi més gats. Si hi ha molts gats, poden provocar les queixes d’altres veïns. A més, les restes de menjar que queden poden atreure mosques, coloms o rates, en les zones on es col·loca el menjar pels gats.
El control de les colònies de gats passa per identificar les colònies en un municipi, fer un cens aproximat de cada colònia i llavors aplicar un control veterinari per esbrinar la salut física dels seus components i esterilitzar la major part de les femelles. Els cuidadors de la colònia són la peça clau per poder portar a terme aquest control.
D’aquesta manera els gats de les colònies no augmentarien massa, formarien part de l’ecosistema urbà, afavorint la biodiversitat. Els cuidadors farien el seguiment de les “seves” colònies i tindrien un reconeixement social.
Fa unes setmanes, la combinació de tres virus que afecten exclusivament els gats, va provocar unes poques morts de gats petits i algunes femelles joves en varies colònies de gats de la comarca. Els gats malalts morien en dos dies, sense haver tingut símptomes previs de la malaltia. Però aquesta mort sobtada feia pensar que potser els gats morien enverinats. El coneixement del què està passant en altres colònies i el seu control veterinari és indispensable per evitar enfrontaments i rumors indesitjables.
Les entrades més visitades
-
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell...
-
Article publicat al setmanari Empordà , el 28 de setembre de 2010 Entre animals i vegetals, els bolets són la part visible d’uns organis...
-
La Compostela , o compostelana, és un document expedit pel Cabildo de esta Santa Apostólica y Metropolitana Iglesia Catedral Compostelan...
-
No ho sé. Si parlo per experiència, sempre he sentit a dir que els cavalls poden reconéixer les plantes tòxiques si estan pasturant, però ...
-
Les llums del nord, les aurores boreals, llums fantasmagòriques que creuen el cel, de color verd fosforescent, de vegades liles i vermel...