La foto és d'en Daco: una cigonya sobre el campanar de l'església de Sant Pere de Figueres, amb un primer pla de la gàrgola.
Link: https://www.emporda.info/mascotes/2019/08/28/atents-cigonyes-finals-dagost/442601.html
Cada
any, a l’agost, les cigonyes europees passen per l’Empordà
durant el seu viatge cap a l’Àfrica.
Les
cigonyes travessen l’Empordà durant el mes d’agost, i si estem
atents i mirem el cel de tant en tant, les podem veure. Per exemple,
el 5 d’agost, es van veure unes 30 sobrevolant Figueres.
En
ocasions, si el temps a la segona quinzena d’agost és inestable,
si plou, o fa molt de vent, les cigonyes s’esperen per creuar els
Pirineus juntes, i es poden arribar a observar centenars d’individus
que fan el viatge junts.
Creuen
tota la península ibèrica, i acostumen a aturar-se tant a zones
naturals, com els Aiguamolls o camps de conreu, com a les taulades de
les cases, els terrats, les antenes de telèfons, les torres de
l’electricitat, a on poden descansar o fins i tot, passar la nit.
A
Figueres, es solen veure al campanar de l’església de Sant Pere,
el de la Immaculada, a la sitja de l’antiga fàbrica de talc i
també els els arbres del Rally Sud i de l’Olivar Gran.
L’espècie
que veiem és la cigonya blanca, Ciconia ciconia. Un ocell
d’aproximadament d’un metre de grandària, de llargues potes de
color taronja, com el bec, i plomes blanques i negres. És una
espècie protegida, per tant la captura i la mort és prohibida.
Segons
el SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya) la
població catalana de cigonyes és d’entre 800 i 1000 individus
adults, mentre que la població europea, és d’unes 200.000
parelles i representa aproximadament el 80% de la població mundial
de cigonya blanca. A la comarca ara crien unes 125 parelles.
Els
col.laboradors del projecte Nius, que és una iniciativa ciutadana
destinada al seguiment de la nidificació dels ocells, han observat
que les cigonyes crien només un cop a l’any, entre l’abril i el
juny. La posta és de 4 ous i la incubació dura 33 dies i mig. Els
pollets alcen el vol dos mesos després de trencar la closca.
A
Peralada hi ha una població estable de cigonyes. Al 1998, juntament
anb els responsables del projecte de reintroducció de la cigonya al
recent inagurat Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i fent
servir la mateixa tècnica, va criar en els jardins del Castell de
Peralada, la primera parella de cigonyes. Actualment hi crien unes 35
parelles, que tiren endavant una cinquantena de pollets. Els pollets
s’anellen cada any al mes de maig, així es pot fer els seguiment
d’aquests ocells: a on van, si tornen, etc. En l’anellament es fa
participar a les escoles de la comarca, que d’aquesta manera
coneixen aquests animals emblemàtics i valoren la protecció de la
natura. La població de cigonyes de Peralada és ja un reclam
turístic més. És un lloc fàcil per observar aquests fantàstics
animals, als quals les caves han dedicat el nom d’un vi.
La
tècnica de reeintroducció que es va fer servir tant als Aiguamolls
com a Peralada és la de tancar durant dos anys, en una gàbia prou
grossa, els 30 exemplars de cigonya que es van portar al 1996.
La
cigonya més famosa a la comarca va ser la Guita, un mascle que va
arribar als Aiguamolls amb només 4 dies de vida. Va passar el primer
any al zoo de Barcelona, i després va retornar als aiguamolls. Va
conviure tota la seva vida amb els humans, passejant per l’aparcament
del parc i observant als visitants. Era l’emblema perfecte en els
inicis del parc, el símbol de la reintroducció de l’espècie a
l’Empordà. Es va fer tant famosa que li van dedicar contes,
cançons, llibre i fins i tot es va crear la Festa de la Cigonya. Va
morir al 2004, amb 18 anys.
L’arribada
de les cigonyes anuncia també el final de l’hivern i, per tant,
del mal temps, i coincideix amb l’època de cria de moltes espècies
d’animals domèstics. El fet que nasquessin cries dels animals quan
arribava la cigonya, va ser el motiu pel qual es deia que les
cigonyes portaven els nens...des de Paris!!
Les
cigonyes mengen de tot, no fan miraments a res: poden menjar cucs,
petites serps, granotes, crancs – inclòs el cranc americà –
sargantanes, de tot. Cada dia, les cigonyes altempordaneses van a
alimentar-se al dipòsit controlat o abocador, on els humans
altempordanesos llencem les escombraries. Allà, amb els seus forts
becs, trenquen les bales de residus i aprofiten tot el que hi ha de
comestible, fent-se la competència amb els gavians i alguns còrvids.
En aquest sentit, es diu que és una espècie oportunista; aprofita
les oportunitats que li brinda el medi, encara que no sigui molt
natural del tot.
