dijous, 29 d’agost del 2019

Atents a les cigonyes a finals d'agost

Article publicat en el Setmanari Empordà, el 27 d'agost de 2019.
La foto és d'en Daco: una cigonya sobre el campanar de l'església de Sant Pere de Figueres, amb un primer pla de la gàrgola.

Link: https://www.emporda.info/mascotes/2019/08/28/atents-cigonyes-finals-dagost/442601.html




Cada any, a l’agost, les cigonyes europees passen per l’Empordà durant el seu viatge cap a l’Àfrica.


Les cigonyes travessen l’Empordà durant el mes d’agost, i si estem atents i mirem el cel de tant en tant, les podem veure. Per exemple, el 5 d’agost, es van veure unes 30 sobrevolant Figueres.

En ocasions, si el temps a la segona quinzena d’agost és inestable, si plou, o fa molt de vent, les cigonyes s’esperen per creuar els Pirineus juntes, i es poden arribar a observar centenars d’individus que fan el viatge junts.

Creuen tota la península ibèrica, i acostumen a aturar-se tant a zones naturals, com els Aiguamolls o camps de conreu, com a les taulades de les cases, els terrats, les antenes de telèfons, les torres de l’electricitat, a on poden descansar o fins i tot, passar la nit.

A Figueres, es solen veure al campanar de l’església de Sant Pere, el de la Immaculada, a la sitja de l’antiga fàbrica de talc i també els els arbres del Rally Sud i de l’Olivar Gran.

L’espècie que veiem és la cigonya blanca, Ciconia ciconia. Un ocell d’aproximadament d’un metre de grandària, de llargues potes de color taronja, com el bec, i plomes blanques i negres. És una espècie protegida, per tant la captura i la mort és prohibida.

Segons el SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya) la població catalana de cigonyes és d’entre 800 i 1000 individus adults, mentre que la població europea, és d’unes 200.000 parelles i representa aproximadament el 80% de la població mundial de cigonya blanca. A la comarca ara crien unes 125 parelles.

Els col.laboradors del projecte Nius, que és una iniciativa ciutadana destinada al seguiment de la nidificació dels ocells, han observat que les cigonyes crien només un cop a l’any, entre l’abril i el juny. La posta és de 4 ous i la incubació dura 33 dies i mig. Els pollets alcen el vol dos mesos després de trencar la closca.

A Peralada hi ha una població estable de cigonyes. Al 1998, juntament anb els responsables del projecte de reintroducció de la cigonya al recent inagurat Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i fent servir la mateixa tècnica, va criar en els jardins del Castell de Peralada, la primera parella de cigonyes. Actualment hi crien unes 35 parelles, que tiren endavant una cinquantena de pollets. Els pollets s’anellen cada any al mes de maig, així es pot fer els seguiment d’aquests ocells: a on van, si tornen, etc. En l’anellament es fa participar a les escoles de la comarca, que d’aquesta manera coneixen aquests animals emblemàtics i valoren la protecció de la natura. La població de cigonyes de Peralada és ja un reclam turístic més. És un lloc fàcil per observar aquests fantàstics animals, als quals les caves han dedicat el nom d’un vi.

La tècnica de reeintroducció que es va fer servir tant als Aiguamolls com a Peralada és la de tancar durant dos anys, en una gàbia prou grossa, els 30 exemplars de cigonya que es van portar al 1996.


La cigonya més famosa a la comarca va ser la Guita, un mascle que va arribar als Aiguamolls amb només 4 dies de vida. Va passar el primer any al zoo de Barcelona, i després va retornar als aiguamolls. Va conviure tota la seva vida amb els humans, passejant per l’aparcament del parc i observant als visitants. Era l’emblema perfecte en els inicis del parc, el símbol de la reintroducció de l’espècie a l’Empordà. Es va fer tant famosa que li van dedicar contes, cançons, llibre i fins i tot es va crear la Festa de la Cigonya. Va morir al 2004, amb 18 anys.


L’arribada de les cigonyes anuncia també el final de l’hivern i, per tant, del mal temps, i coincideix amb l’època de cria de moltes espècies d’animals domèstics. El fet que nasquessin cries dels animals quan arribava la cigonya, va ser el motiu pel qual es deia que les cigonyes portaven els nens...des de Paris!!


Les cigonyes mengen de tot, no fan miraments a res: poden menjar cucs, petites serps, granotes, crancs – inclòs el cranc americà – sargantanes, de tot. Cada dia, les cigonyes altempordaneses van a alimentar-se al dipòsit controlat o abocador, on els humans altempordanesos llencem les escombraries. Allà, amb els seus forts becs, trenquen les bales de residus i aprofiten tot el que hi ha de comestible, fent-se la competència amb els gavians i alguns còrvids. En aquest sentit, es diu que és una espècie oportunista; aprofita les oportunitats que li brinda el medi, encara que no sigui molt natural del tot.

dimarts, 6 d’agost del 2019

La cuca de llum voladora exòtica

Article publicat a l'Empordà, el 6 d'agost de 2019.

Torno a publicar 10 anys i mig més tard !!!


Animals nous: la cuca de llum voladora exòtica





Forma colònies de centenars d’individus que brillen i volen al mateix tems. Es desconeix com a arribat a la comarca.

Ja fa tres estius, els veïns d’Avinyonet de Puigventós van quedar fascinats per l’espectacle natural que cada nit es veia cap a la carretera de Llers. Centenars de puntets lluminosos volant, saltant i parats a terra, oferien una visió espectacular d’un fenomen misteriós. La gent gran no havia vist mai una cosa semblant al poble. Cert és que abans es veien més cuques de llum que ara, però com aquests passats estius, mai.

La cuca de llum autòctona més habitual s’anomena Lampyris noctiluca. Té una vida d’uns dos anys, i, com tots els insectes, passa per diferents fases. En la fase de larva, és com un cuc segmentat, com si fos un cuc amb armadura de color negre. Neixen cap a la tardor i la seva principal ocupació és trobar cargols per menjar, cosa que les porta a recórrer uns 120 m al dia. En aquest primer hivern, la larva mudarà (canviarà de pell) unes 6 o 7 vegades. Així seguirà fins la segona primavera, que mudarà a l’estat de pupa.



El de pupa és l’estat adult. Les femelles muden uns 5 dies abans que els mascles. Un cop passen a l’estadi adult, les femelles emeten llum com fanalets descarats i els mascles, que tenen ales, les busquen. Normalment s’ajunta un grup de varies larves per mudar i hi ha una diferència de temps entre la sortida de femelles i mascles. Llavors és possible que veiem brillar una desena de cuques de llum en el mateix lloc durant una setmana, en els mesos de juny o juliol. Quan el mascle localitza una femella, la llum s’apaga.

En canvi, les cuques observades en aquest petit poble, brillaven molts més dies i no s’estaven quietes: les llumetes semblaven saltar o volar i s’hi comptaven per centenars. En altres pobles de la comarca també s’hi van veure, com a Garrigàs, i l’any passat va saltar la notícia que en d’altres municipis de les comarques gironines també s’hi havien observat: Sant Joan de Mollet, Bordils, Celrà, Cervià de Ter i Flaçà.

En estudiar aquestes misterioses cuques de llum, es va poder assegurar que no pertenyien a cap dels gèneres coneguts i presents en el continent europeu, sinó a un gènere americà: Photinus. La cuca adulta no és un cuc sense ales, sinó que sembla més aviat un escarbat petit: tant la femella com el mascle d’aquesta cuca de llum són voladors, i tenen la capacitat d’emetre llum mentre volen, amb la qual cosa l’espectacle està assegurat: és com estar en la selva sense moure’s de casa.

La cuca és originaria d’Amèrica Central, i encara ningú sap com a arribat a les comarques de Girona. Al contrari de la cuca de llum autòctona, que brilla només durant una setmana, la visitant es pot veure brillar des del juny fins a finals d’agost, i forma colònies molt nombroses. Com que els individus trobats aquí són una mica diferents dels americans, s’ha batejat l’espècie com a Photinus immigrans.

Es sospita que podria haver arribat a través de plantes ornamentals importades. També es pensa que, es podria haver escapat d’alguna granja de cuques de llum... Si, hi ha granges de cuques de llum. La luciferasa és la substància responsable de la bioluminiscència, la llum que generen alguns animals, i es fa servir en biotecnologia. Per exemple, es fa servir pel seguiment del desenvolupament d’alguns tumors, o, en un ús més conegut, per trobar rastres de sang en l’escenari d’un crim. Una altre possible entrada seria que hagués vingut amb les llavors de blat de moro, ja que la ubicació de les colònies coincideix amb camps d’aquest tipus de cultiu.


El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en la seva web, alerta d’aquesta nova espècie de lluerna, a la que caracteritza d’invasora, tot i que no hi ha constància que s’hagi estès per altres municipis. Demana que si es veuen aquest estiu es contacti a través del correu: especiesinvasores.tes@gencat.cat. En aquesta mateixa hi trobareu els dos estudis que s’han fet de l’espècie en el nostre país.



Alícia Herrera.
Biòloga i Màster en Gestió del Medi Ambient

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011