Demà és diumenge, una excusa perfecte per continuar menjant. Fa ja tres dies seguits que ens reunim la família per dinars de Nadal. Vam començar el 24 a la nit i, a raó d'un gran àpat al dia, hem continuant menjant.
Com a novetat aquest any hem gaudit d'un concert familiar de Nadal molt emotiu, i jo no he menjat ni ostres, ni gambes, ni gluten. Com a tradicions, la cagada del Tíó, les típiques associades al menú i alguna altres més íntimes.
I encara no ens hem barallat!!
dissabte, 26 de desembre del 2009
Sant Esteve
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Tot un honor ser convidada a explicar la història, les llegendes i una mica de l'arquitectura sobre el Castell de Llers, en el marc de...
-
El bou del pessebre, d’animal sagrat a culpable de l’escalfament planetari Article publicat al Setmanari Empordà, el 23 de desembre ...
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
gambal m Corretja que penja de la sella i que sosté l’estrep. Cal evitar el barbarisme acció . M'encanta aquesta paraula. I en un m...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: