Aquesta nit he sentit cantar el xot. I quan el xot callava, es sentia el rossinyol. Què més és pot demanar a una casa adosada pseudourbana? Potser que niin les orenetes en les escaires del teulat.
Informació sobre el xot: Otus scopsInformació sobre el rossinyol: Luscinia megarhynchos
He tingut la sort de passejar fa poc pel Cap de Creus, portada per en Jack, al qual li estic agafant molt de carinyo, i gaudir d'un paisatge ajardinat de ginesta, olor de farigola, rosa de mareselva, estepes blanques i negres, roses i blanques, aliagues groques, tomaní i romaní de color de viola. La mar blava sense moure's, els caminets del mar turquesa, l'acompasat ritme d'en Jack sobre els camins mil.lenaris: pac, pac; pac pac.... Hom té la sensació d'anar enrere en el temps, galops de preses de missatger, pujades de meditació...paisatge
tot estroncat amb la troballa d'un cotxe o un quad de tant en tant.
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando los trigos encañan,
y están los campos en flor.
Cuando canta la calandria,
y responde el ruiseñor.
Cuando los enamorados,
van a servir al amor.
Y yo aqui, sito, cuitato,
que vivo en esta prisión.
Que ni sé cuándo es de día,
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla,
que me cantaba al albor...
Matómela un ballestero!
Déle Dios mal galardón!!!
Romance anónimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: