Els gats són un exemple de supervivència animal en el nostre hàbitat urbà. I tot gràcies a la gran capacitat que tenen per adaptar-se en l’entorn on es troben. Un gat pot viure perfectament tota la seva vida en un pis i no saber què és el carrer. I, per altra part, existeixen els gats de carrer que, si t’he l’emportes a casa, es converteixen en el rei del millor sofà.
Encara que s’ha parlat molt sobre la seva llegendària independència, el cert és que els gats que estan sols es troben i formen veritables colònies: s’assenten en un territori i formen grups, majoritàriament formats per femelles i les seves cries petites. Els gats joves mascles, als dos o tres mesos de nascuts marxen a formar el seu propi grup i les gates joves femelles es queden amb les seves mares. Cada gata de carrer té una camada promig de 4 cries.
Els gats cacen ratolins, cries de rata i petits ocells, i visiten ocasionalment contenidors i papereres. S’estableixen en un territori on trobin aigua i que el menjar sigui abundant. Si aquest lloc és en algun solar o en una zona verda, llavors el grup de gats s’anomena “colònia urbana de gats”.
Les colònies urbanes de gats normalment tenen un o varis cuidadors. Són gent amant dels animals i dels gats en particular, que se preocupa de la seva salut, de que no els falti menjar, ni aigua. Els gats els coneixen tant que, de lluny, ja surten a rebre’ls.
L'origen d'una colònia urbana de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque la majoria de propietaris no posa el microxip al seus gats, encara la llei- i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. De fet és veritat, troba altres gats en les mateixes condicions i s’ajunten. En teoria podríem fer un càlcul ràpid: hem comentat que la primera gata té 4 fills el primer anys. D’aquests 4, 2 són femelles, i pensem que crien totes, la mare també: 3 x 4 = 12 gats el segon any. D’aquests 12, 6 són femelles, més 3 femelles que hi havia: 9 x 4 = 36 gats, més les 9 mares = 45 gats en la colònia el tercer any !!!!
Encara que s’ha parlat molt sobre la seva llegendària independència, el cert és que els gats que estan sols es troben i formen veritables colònies: s’assenten en un territori i formen grups, majoritàriament formats per femelles i les seves cries petites. Els gats joves mascles, als dos o tres mesos de nascuts marxen a formar el seu propi grup i les gates joves femelles es queden amb les seves mares. Cada gata de carrer té una camada promig de 4 cries.
Els gats cacen ratolins, cries de rata i petits ocells, i visiten ocasionalment contenidors i papereres. S’estableixen en un territori on trobin aigua i que el menjar sigui abundant. Si aquest lloc és en algun solar o en una zona verda, llavors el grup de gats s’anomena “colònia urbana de gats”.
Les colònies urbanes de gats normalment tenen un o varis cuidadors. Són gent amant dels animals i dels gats en particular, que se preocupa de la seva salut, de que no els falti menjar, ni aigua. Els gats els coneixen tant que, de lluny, ja surten a rebre’ls.
L'origen d'una colònia urbana de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque la majoria de propietaris no posa el microxip al seus gats, encara la llei- i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. De fet és veritat, troba altres gats en les mateixes condicions i s’ajunten. En teoria podríem fer un càlcul ràpid: hem comentat que la primera gata té 4 fills el primer anys. D’aquests 4, 2 són femelles, i pensem que crien totes, la mare també: 3 x 4 = 12 gats el segon any. D’aquests 12, 6 són femelles, més 3 femelles que hi havia: 9 x 4 = 36 gats, més les 9 mares = 45 gats en la colònia el tercer any !!!!
Les racions suplementàries de menjar que reben els gats de les colònies urbanes afavoreix que cada vegada hi hagi més gats. Si hi ha molts gats, poden provocar les queixes d’altres veïns. A més, les restes de menjar que queden poden atreure mosques, coloms o rates, en les zones on es col·loca el menjar pels gats.
El control de les colònies de gats passa per identificar les colònies en un municipi, fer un cens aproximat de cada colònia i llavors aplicar un control veterinari per esbrinar la salut física dels seus components i esterilitzar la major part de les femelles. Els cuidadors de la colònia són la peça clau per poder portar a terme aquest control.
D’aquesta manera els gats de les colònies no augmentarien massa, formarien part de l’ecosistema urbà, afavorint la biodiversitat. Els cuidadors farien el seguiment de les “seves” colònies i tindrien un reconeixement social.
Fa unes setmanes, la combinació de tres virus que afecten exclusivament els gats, va provocar unes poques morts de gats petits i algunes femelles joves en varies colònies de gats de la comarca. Els gats malalts morien en dos dies, sense haver tingut símptomes previs de la malaltia. Però aquesta mort sobtada feia pensar que potser els gats morien enverinats. El coneixement del què està passant en altres colònies i el seu control veterinari és indispensable per evitar enfrontaments i rumors indesitjables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: