dimarts, 14 de gener del 2020

El bou del pessebre


El bou del pessebre, d’animal sagrat a culpable de l’escalfament planetari


Article publicat al Setmanari Empordà, el 23 de desembre de 2019


Els bous i les vaques han ajudat sempre a la humanitat proporcionant aliment, estris i cuiro per abrigar-se.


En el pessebre no poden faltar el bou i l’ase. O potser era una vaca? La vaca i el bou, o toro, són mamífers herbívors remugants. Pasturen ràpidament durant el matí i a la tarda, tornen el menjar a la boca i el masteguen bé. Són capaços de fer això perquè tenen un sistema digestiu compost de quatre cambres, on, amb ajut de bacteris i altres components de la flora intestinal, poden fermentar l’herba per treure profit de la cel.lulosa com a font d’energia.

Tant els bous com les vaques tenen banyes, que utilitzen per defensar-se de l’ós i el llop. El bou, o toro, i la vaca, són animals propis d’Europa des de la darrera glaciació, descendents de l’ur (Bos primigenius), el toro salvatge, que va aparéixer a la Índia fa prop de dos milions d’anys i va viure als boscos europeus fins a l’edat mitjana.

La doble vessant d’animal salvatge i domesticat, d’on depenia la supervivència de la societat d’aquells temps, devia propiciar la sacralització de l’animal. Trobem doncs en la mitologia grega que Zeus es va convertir en toro per raptar Europa, i va quedar per sempre gravat a les estrelles, en la constel·lació de Taure. També es conegut el Minotaure (un monstre amb cos d’home i cap de bou) i el laberint que va dissenyar Dèdal per retenir-lo en la illa grega de Creta.

https://www.flickr.com/photos/lecuna/3265883359


I no només a Europa, sinó que en la mitologia egipcia, la deesa Hathor, té banyes de vaca entre les quals porta el disc solar. Antigament, aquesta deesa era una vaca, tal qual. Igual que a la India les vaques són (o eren) sagrades i tenen un tracte especial i diferent als dels altres animals.



El bou està també representat en el zodíac xinès. L’evangelista cristià Sant Lluc es representa com a un bou, i tant els bous com les vaques són els animals més sacrificats durant els rituals segons els llibres antics de les religions del món.

Solemne adoración del becerro de oro, según una tarjeta estadounidense publicada en 1901https://es.wikipedia.org/wiki/Becerro_de_oro#/media/Archivo:Worshiping_the_golden_calf.jpg

És inevitable, doncs que el bou hagi passat també al bestiari festiu català, igual que les mulasses i els dracs. A Figueres hi ha un bou que vol representar el que estirava les barques dels vells pescadors de la plana. El Bou de Figueres és molt gros, té les banyes tortes i és pesat a l’hora de caminar, però és valent i fort. Calen quatre persones per portar aquest bou de 130kg fet de polièster i alumini.

Bou de Figueres

A la comarca hi conviuen encara varies races de vaques. La vaca de llet suïsa, que viu normalment estabulada, va arribar a principis del segle XX. És molt dòcil i dóna molta més quantitat de llet que les d’aquí. Es va trobar amb les races autòctones, algunes de les quals van sortir malparades.

És el cas de la vaca catalana que es va extingir, però la poden veure en algunes pintures gòtiques, con la representació del Nadal en el retaule major del monestir de Santes Creus, o al retaule de l’altar major de l’església parroquial de Veilha, o en l’adoració dels pastors del retaule de Verdú. Aquesta vaca es caracteritzava per ser vermella i tenir les banyes en forma de lira

La vaca amb banyes en forma de lira, del quadre de la Nativitat del Retaule Major del Monestir de Santes Creus


La vaca bruna, té el seu origen en els exemplars de vaca suisa alpina que es van importar i que es van barrejar amb les vaques autòctones. És una raça que es cria per carn i pastura lliurement en els pirineus durant l’estiu i la tardor, i en la Garriga d’Empordà i el cap de Creus a l’hivern i primavera.. La carn d’aquesta raça es comercialitza sota una Indicació Geogràfica Protegida: Vedella dels Pirineus Catalans. Actualment hi ha uns 30.000 exemplars.

Vaca bruna dels Pirineus

La vaca marinera, extinta també, era la que utilitzaven els pagesos del litoral com a força tractora per llaurar la terra i per treure les barques de l’aigua. També es feia servir la llet i la carn. En el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà s’intenta recuperar aquesta raça a partir d’individus de vaca menorquina.

Vaca marinera dels Aiguamolls de l'Empordà

Seguint al litoral, el bou és també un art de pesca, semblant a l’actual d’arrossegament, i les barques utilitzades s’anomenen barques del bou. Eren de vela llatina i sortien sembre aparellades, tal com un jou de bous, amb la xarxa al mig de les dues. El municipi de Portbou conserva en el seu escut un parell de barques del bou, que segurament es refugiaven a la platja, en cas d’una tramuntanada sobtada.
Escut de Portbou amb les barques aparellades del bou

I ja a la muntanya, la vaca de l’Albera, o vaca fagina, és una raça pròpia de l’Albera, que ha sobreviscut en semillibertat durant molt de temps. Basa la seva alimentació en la vegetació dels boscos i prats que té al seu abast, per la qual cosa ens ajuda en la prevenció d’incendis. ARAVA és l’Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera, que té com a objectius la conservació, expansió, millora genètica i promoció de la vaca fagina. Ara mateix n’hi ha uns 300 exemplars

Vaca de l'Albera

Actualment, com a humanitat, no ens portem bé amb les vaques i els bous. Humillem i torturem els toros com a espectacle per divertir-nos, i a les vaques, estabulades en granges, les fem criar per aprofitar-nos de la seva llet, separem només de néixer les cries de les mares, els hi cremem les banyes per a que no creixin... i ara les fem culpables del canvi climàtic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011