Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fre. Mostrar tots els missatges

dimarts, 17 de juliol del 2012

Passetjos amb l'Avatar - 0

Un mes. Un mes m'ha costar recuperar-me físicament de les lesions. Aquesta aturada m'ha ajudat a fer un replantejament de tot el tema dels cavalls en general i de la doma de l'Avatar en particular.

Tant de temps, més de vint anys, pensant que una altra relació amb els cavalls era possible. Que no calia torturar-los amb ferros a la boca, ni calen varetes, ni esperons, ni crits, ni picar-los. Que tot havia de ser més senzill, més fàcil....

Que els cavalls no et volen guanyar, ni són mandrosos, ni et prenen el pèl....

Que costa aceptar que un mateix ha de canviar, perque les coses canviin.

He començat doncs una nova relació amb aquests animals. No sé res. Intento només sentir. Posar la ment en blanc, i oblidar-me del que he après tant malament, i rescatar el que intuïa.

M'he adonat que sóc d'efectes retardats. Que he tingut les eines al davant i no sabia com utilitzar-les, que les solucions venen soles. Que es tracta de sentir.

Doncs el programa de doma de l'Avatar va començar deixant-lo lliure a la pista, sense cap més objectiu que el d'estar junts, ell i jo, en bona sintonia. Com es nota això? doncs el cavall li ha d'agradar estar amb mi, i a mi m'ha d'agradar estar amb ell.

No ho aconseguiem.

Per què? Perquè ell em volia mossegar i jo l'apartava.

Però en realitat, ell no em volia mossegar. El que volia era relacionar-se amb mi com es relaciona amb altres cavalls. I jo l'apartava perque pensava que em volia atacar. Però no em volia atacar, sinó relacionar-se....Haviem entrat en un cercle viciós sense sortida. Ell s'apropava, jo l'apartava, ell marxava, jo l'anava a buscar, ell s'apropava, jo l'apartava....no anàvem enlloc.

La Sofi ho va tenir clar: deixa't mossegar, si cal, em va dir. Per aquest motiu, en ple mes de juliol, vaig amb jersei. De fet, només em va mossegar, molt fluixet, un cop.

I he d'acceptar que des de llavors, només em mossega quan em pot més la ment que el cor. És a dir, quan deixo de sentir i em poso a raonar. I igual que diu la guineu del Petit Princep, "les paraules són font de malsentesos", els pensaments que volen raonar emocions, també ho són.

No és fàcil.

Fotos del 6 de juliol de 2012







Al final de la sessió, el vaig deixar decidir quan voldria sortir de la pista. Estava, no, semblava pasturar tranquil.lament sota les valles, quan va sentir el crit de la seva estimada Azalea, des del camp.

Llavors va començar a galopar amunt i avall, desesperadament. Els gossos es van afegir. Va passar arran meu un parell de vegades. A la tercera es va parar.

Li vaig posar la corda i, aparentant tranquil.litat de part meva vam sortir de la pista i vam anar pausadament, cap el camp.

En el camp es deixa treure la morralla, i busca un premi. Es queda una estona al meu costat abans de marxar cap a la seva estimada.

dilluns, 27 de febrer del 2012

No hi ha marxa enrere

Ja he començat en serio a muntar l'Avatar. El cavall està una miqueta fofo, i jo també, per tant a tots dos ens convé posar-nos en forma i fer-ho junts és una bona manera.

Per ara, no li poso fre a la boca (per a què?) i el vaig ensenyant amb la veu. El nostre entrenador personal ens ajuda en els primers passos.

Dissabte, un pèl rígids tots dos.

Diumenge, una mica més relaxats.

L'Eli ha fet de càmara, i ha gravat en video el procès. Al principi, amb en R. a dins la pista, l'Avatar el pren de referència, i, quan li dic, trota, canvia a pas i para. Quan en R. marxa de la pista, l'Avatar no sap ben bé què ha de fer, i costa una mica fer-li entendre.

Jugo amb les pressions, però em costa relaxar-me i sentir el cavall. Intento pressionar i quan el cavall cedeix, jo també aturo la pressió. Aquesta pressió l'aplico quan estiro les regnes, per a que giri. No m'agrada aquesta mena de tic que tinc de tocar-lo amb els talons. Penso que moc massa les cames i haig d'estar més quieta, tocant només quan cal. També veig que cal deixar més regnes, en el sentit que les haig d'agafar més avall i no tenir els braços tant estirats.

Són coses a tenir en compte per la propera sessió.





diumenge, 12 de febrer del 2012

Més coses sobre el fre

He trobat per internet un llibre sobre l'ús del fre, ferradures, selles, estreps i altres parafernàlies en l'antiga Ibèria.

El llibre es diu: "El gobierno del caballo montado en la antigüedad clásica con especial referència al caso de Iberia. Bocados, espuelas y la cuestión de la silla de montar, estribos y herraduras". Va ser publicat al 2005 per Fernando Quesada Sanz, Doctor en Prehistòria i Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid, y actualment, professor en aquesta mateixa universitat.

Aquesta disponibilitat de dades i informació (que, per altra part, cal buscar bé i contrastar) és el que m'agrada més d'internet.

En el llibre, el doctor Quesada escriu el següent sobre els frens:


ELEMENTOS DE CONTROL EN LA CABEZADA. EL BOCADO.
Jáquimas, bozales y bocados.
Ya desde los primeros tiempos de la domesticación del caballo, el mundo antiguo se ca- racterizó por un uso muy severo de los elementos de control, mucho más duro de lo que hoy se consideraría aceptable (Hyland, 2003). El control por el miedo y el dolor, y en especial por la presión ejercida en el diastema o barras de la mandibula inferior del caballo, la palanca sobre la comisura de la boca y luego sobre el paladar y la barbilla, se ejercían hasta un punto que hoy se consideraría inaceptable, lo mismo que las piezas de la embocadura destinadas, mediante púas (achine, erizo) o discos relativamente afilados , a impedir que el caballo llegara a ‘morder’ el bocado (Hyland, 1993).

(...) Como ha indicado S. Budiansky, el uso de métodos algo extremos encaja con la concepción que los antiguos guerreros tenían de sí mismos, de la naturaleza de la batalla, y de la de sus fieros sementales, que a menudo quedaban sin castrar (Budiansky, 1997:57).
La caballería ligera númida norteafricana guiaba sus caballos no sólo sin bocado, sino in- cluso sin cabezada, empleando únicamente una cuerda atada al cuello del caballo (lo que asombraba a los romanos, prestos al principio a despreciarles Livio 35, 11, 8; relieves de la Columna Trajana; ver Anderson 1961), pero este sistema, que implica un delicado control de la montura con movimientos del cuerpo y presión de las piernas, es una rareza en el mundo mediterráneo, y parte de la base de que el jinete no puede llevar mucha protección corporal que aumente su peso y eleve su centro de gravedad (Hyland, 1990): es por tanto típico de caballería ligera. Por otro lado, diferentes escuelas modernas que enseñan a montar con un mínimo de ayudas mecánicas testifican la eficacia que se puede conseguir (Gaebel 2002 con ejemplos) 


Just sobre l'adreça de la foto, hi ha alguns genets. Es veu clarament que els de la primera i segona filera monten els cavalls amb una corda lligada al coll. La columna de Trajà, emperador romà nascut a Hispània, es va esculpir per narrar la campanya dels romans contra els dacis (actual Romania). En cap dels cavalls escolpits no s'aprecien ferradures....

Continua enumerant descobriments arqueològics, tant romans com pre-romans, on s'han trobat els dos tipus de frens que encara fem servir avui en dia: el filet i el mos.  Segons he entès, diu que a la península ibèrica no es va fer servir cap element en la boca del cavall fins els anys 400-500 aC, on apareix en necròpolis celtes i celtíberes.

Per exemple, parla d'un filet rígid que ell considera l'objecte de ferro més antic de Catalunya i que va ser trobat a Sant Martí d'Empúries, un poblat íber molt a prop de les ruïnes d'Empúries, datat en el 625 aC. Un altre de molt antic, i també de la mateixa classe, va ser trobat en el poble de La Ferradura (Ulldecona, Tarragona), datat entre el 650 i el 600 aC. Mentre que al nordest de la península existien aquests filets tant senzills, al sud les manufactures eren ja més delicades i "barroques" i s'han trobat trossos de frens escolpits, de moda més "oriental", però que encara no se sap ben bé com s'havien de col.locar en la boca del cavall.




dimecres, 14 de desembre del 2011

El Fre

fre m Peça de ferro a la qual se subjecten les regnes i que posada a la boca del cavall serveix per a menar-lo. Hi ha dos tipus bàsics de fre, el filet i el mos.


filet m Fre suau, amb embocadura molt sovint articulada, als extrems de la qual hi ha les dues anelles on s’enganxen les regnes.


mos m Fre que té una acció més enèrgica que el filet, format per una embocadura recta o amb pont i dues cames amb acció de palanca, amb anelles als extrems per a enganxar les regnes.


En el argot hípicocatalà, tenim altres noms per aquestes peces: frenu, filet i bocadu. Penòs.

El fre és una peça, originariament de ferro, ara de diverses aleacions, amb acer inoxidable, que, bàsicament, fa mal al cavall. S'utilitza per a que el cavall pari, s'aturi. Només cal imaginar un cavall llençat al galop, aturat de cop per un ferro que es clava a les genives i a la llengua.
Segons la gràndària del fre i del seu diseny, i, sobretot, de les mans del genet, es pot fer més o molt més mal en la boca del cavall.


Aquest és un fre tipus mos de fa uns 2600 anys, trobat dins una tomba a Macedònia. Està al museu del Louvre. No és fàcil trobar tota la peça sensera.

Noteu que el francès mors equival a mos.

L'embocadura és aquesta peça horitzontal plena de punxes i anelles. Aquest és el tros que va dins la boca del cavall...


En aquesta imatge hom pot fer-se a la idea de la grandària d'aquest mos.


Les cames del fre, aquestes palanques laterals, un cop posades en el cavall, queden girades. És difícil d'explicar però podeu veure les fotos següents:




El de la dreta és el cavall de l'estàtua de Joana d'Arc sobre el Sacré-Coeur de Paris.

El de sota és un cavall d'un mural del Palau de'Assurbanipal en Nínive, realitzat al voltant de l'any 650 a.C. també en el Louvre.



Actualment, el mos que es servir té unes cames menys decoratives, per dir-ho d'alguna manera. N'hi ha diferents tipus, depenent de la disciplina que ensenyis al cavall.

La doma natural no fa servir ni el filet, ni el mos: ensenyen al cavall a parar amb la veu i després, amb la postura del cos.

Aquest és el típic bocadu vaquero, un mos a la vaquera, es podria dir. L'embocadura (embocadura f Part del fre que entra dins la boca de l’animal.és aquesta peça que està curvada: una forma pensada per presionar sobre la llengua del cavall.

Les regnes es col.loquen en les anelles de la part inferior, de manera que, en estirar-les, el pont pressiona sobre la llengua.

La cadeneta és per ajudar a tenir encara més pressió.


Font

El filet és més simple: el ferro de dins la boca està "partit", que vol dir articulat, per a que no faci tant de mal, i les regnes es sujecten directament al ferro. Normalment no porta cadeneta.

Entre el filet i el mos, hi ha infinites variants, que s'adapten a tot tipus de cavall...Els que fan doma clàssica, per exemple, usen un filet i un mos i porten quatre regnes, dos a cada mà.

L'altre dia al Salon du Cheval, vaig veure una exhibició de treball de la Policia a cavall de París, i també els muntaven amb mos i filet.

Cavall amb mos. També porta uns cercles de goma per protegir els llavis de l'acer inoxidable i prevenir llaguetes. Astúries 2010
Cavall amb filet partit i una mini palanca en forma de D, amb cadeneta. Transhumància 2011


Filet partit amb D. A la D hi ha uns forats per fixar les regnes. Quan més avall les poses, més pressió es fa sobre la llengua i les genives.




Al Marroc el cavalls, tots sensers, portàven només un filet a la boca.

La foto següent és curiosa, perque és difícil trobar on lligar un cavall al mig del desert...


Per acabar, petits videos sobre com afecta el filet a la boca del cavall i, com a conseqüència, al seu comportament:





LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011