El
bou del pessebre, d’animal sagrat a culpable de l’escalfament
planetari
Article publicat al Setmanari Empordà, el 23 de desembre de 2019
Els
bous i les vaques han ajudat sempre a la humanitat proporcionant
aliment, estris i cuiro per abrigar-se.
En
el pessebre no poden faltar el bou i l’ase. O potser era una vaca?
La vaca i el bou, o toro, són mamífers herbívors remugants.
Pasturen ràpidament durant el matí i a la tarda, tornen el menjar a
la boca i el masteguen bé. Són capaços de fer això perquè tenen
un sistema digestiu compost de quatre cambres, on, amb ajut de
bacteris i altres components de la flora intestinal, poden fermentar
l’herba per treure profit de la cel.lulosa com a font d’energia.
Tant
els bous com les vaques tenen banyes, que utilitzen per defensar-se
de l’ós i el llop. El bou, o toro, i la vaca, són animals propis
d’Europa des de la darrera glaciació, descendents de l’ur (Bos
primigenius), el toro salvatge,
que va
aparéixer a la Índia fa
prop de dos milions d’anys i
va viure als boscos europeus fins a l’edat mitjana.
La
doble vessant d’animal salvatge i domesticat, d’on depenia la
supervivència de la societat d’aquells temps, devia propiciar la
sacralització de l’animal. Trobem doncs en la mitologia grega que
Zeus es va convertir en toro per raptar Europa, i va quedar per
sempre gravat a les estrelles, en la constel·lació de Taure. També
es conegut el Minotaure (un monstre amb cos d’home i cap de bou) i
el laberint que va dissenyar Dèdal per retenir-lo en la illa grega
de Creta.
I
no només a Europa, sinó que en la mitologia egipcia, la deesa
Hathor, té banyes de
vaca entre les quals porta
el disc solar. Antigament,
aquesta deesa era una vaca, tal qual. Igual que a la India les vaques
són (o eren) sagrades i tenen un tracte especial i diferent als dels
altres animals.
El
bou està també representat en el zodíac xinès. L’evangelista
cristià Sant Lluc es representa com a un bou, i tant els bous com
les vaques són els animals més sacrificats durant
els rituals segons els
llibres antics de les religions del món.
És
inevitable, doncs que el bou hagi passat també al bestiari festiu
català, igual que les mulasses i els dracs. A Figueres hi ha un bou
que vol representar el que estirava les barques dels vells pescadors
de la plana. El Bou de Figueres és molt gros, té les banyes tortes
i és pesat a l’hora de caminar, però és valent i fort. Calen
quatre persones per portar
aquest bou de 130kg fet de polièster i alumini.
 |
| Bou de Figueres |
A
la comarca hi conviuen encara varies races de vaques. La vaca de llet
suïsa, que viu normalment estabulada, va arribar a principis del
segle XX. És molt dòcil i dóna molta més quantitat de llet que
les d’aquí. Es va trobar amb les races autòctones, algunes de les
quals van sortir malparades.
És
el cas de la vaca catalana que es va extingir, però la poden veure
en algunes pintures gòtiques, con la representació del Nadal en el
retaule major del monestir de Santes Creus, o al retaule de l’altar
major de l’església parroquial de Veilha, o en l’adoració dels
pastors del retaule de Verdú. Aquesta vaca es caracteritzava per ser
vermella i tenir les banyes en forma de lira
 |
| La vaca amb banyes en forma de lira, del quadre de la Nativitat del Retaule Major del Monestir de Santes Creus |
La
vaca bruna, té
el seu origen en els exemplars de vaca suisa alpina que es van
importar i que es van barrejar amb les vaques autòctones. És
una raça que es cria per carn i pastura lliurement en els pirineus
durant l’estiu i la tardor,
i en la Garriga d’Empordà i el cap de Creus a l’hivern i
primavera.. La
carn d’aquesta raça es comercialitza sota una Indicació
Geogràfica Protegida: Vedella dels Pirineus Catalans. Actualment hi
ha uns 30.000 exemplars.
 |
| Vaca bruna dels Pirineus |
La
vaca marinera, extinta també, era la que utilitzaven els pagesos del
litoral com a força tractora per llaurar la terra i per treure les
barques de l’aigua. També es feia servir la llet i la carn. En el
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà s’intenta recuperar
aquesta raça a partir d’individus de vaca menorquina.
 |
| Vaca marinera dels Aiguamolls de l'Empordà |
Seguint
al litoral, el bou és també un art de pesca, semblant a l’actual
d’arrossegament, i les barques utilitzades s’anomenen barques del
bou. Eren de vela llatina i sortien sembre aparellades, tal com un
jou de bous, amb la xarxa al mig de les dues. El municipi de Portbou
conserva en el seu escut un parell de barques del bou, que
segurament es refugiaven a la platja, en cas d’una tramuntanada
sobtada.
 |
| Escut de Portbou amb les barques aparellades del bou |
I
ja a la muntanya, la vaca de l’Albera, o vaca fagina, és una raça
pròpia de l’Albera, que ha sobreviscut en semillibertat durant
molt de temps. Basa la seva alimentació en la vegetació dels
boscos i prats que té al seu abast, per la qual cosa ens ajuda en
la prevenció d’incendis. ARAVA és l’Associació de Ramaders de
la Vaca de l’Albera, que té com a objectius la conservació,
expansió, millora genètica i promoció de la vaca fagina. Ara
mateix n’hi ha uns 300 exemplars
 |
| Vaca de l'Albera |
Actualment,
com a humanitat, no ens portem bé amb les vaques i els bous.
Humillem i torturem els toros com a espectacle per divertir-nos, i a
les vaques, estabulades en granges, les fem criar per aprofitar-nos
de la seva llet, separem només de néixer les cries de les mares,
els hi cremem les banyes per a que no creixin... i ara les fem
culpables del canvi climàtic.
