Domesticar i el toro Capitan

- Ahh!!! - va dir la guilla -, ploraré.


- Serà culpa teva - li va dir el petit princep-, jo no volia fer-te mal, però tu has volgut que et domestiquès...


- És així - va dir la guilla


- I ara ploraràs! - va dir el petit príncep


- Segur!


- No hi guanyes res.


- Guanyo - va di la guilla - he guanyat a causa del color del blat.


I després afegí:


- Vés a veure les roses: comprendràs que la teva és única en el món. Tornaràs per dir-me adéu i jo et regalaré un secret.


El Petit Príncep va anar a veure les roses, i les va dir:


- No sou res, i no us sembleu gens a la meva rosa. Ningú us ha domesticat ni vosaltres no heu domesticat ningú. Sou com era abans la guilla, que no es distinguia d'entre cent mil guilles. Però jo la vaig fer la meva amiga i ara és única al món.


Les roses es sentien molestes sentint el petit príncep, que va continuar, tot dient:


- Sou molt boniques, però esteu buides i ningú no donaria la vida per vosaltres. Qualsevol que us vegi pot creure sens dubte que la meva rosa és igual que qualsevol de vosaltres. Però ella sap que és la més important de totes, perque l'he regada, perque la vaig abrigar amb el fanal, perque jo li vaig matar les eruges (llevat dues o tres que es van fer papallones) i és a ella a qui jo he sentit queixar-se, alabar-se i algunes vegades fins i tot callar-se. Perque és la meva rosa, al final.


I va tornar amb la guilla.


- Adéu - li va dir


- Adéu - va dir la guilla. Té, el teu secret, que no pot ser més simple: només amb el cor es pot veure bé; l'essencial és invisible als ulls.


- L'essencial és invisible als ulls - va repetir el petit príncep per enrecordar-se'n


- El que fa més important a la teva rosa, és el temps que tu has perdut amb ella.


- És el temps que jo he perdut amb ella....va repetir el petit princep per enrecordar-se'n.


- Els homes han oblidat aquesta veritat - va dir la guilla-, però tu no l'has d'oblidar. Ets responsable per sempre del que has domesticat. Tu ets responsable de la teva rosa


- Jo sóc responsable de la meva rosa...- va repetir el petit príncep per poder-ho recordar.


Capítol  XXI. El petit príncep. Antoine de Santi-Exupéry




I aquí un exemple de domesticació una mica folklòric: Jose Luis y el toro Capitán, dos jubilats que recorren les places i carrers d'alguns pobles d'aquesta península ibèrica:
http://joseluispejenaute.blogspot.com/