La llegenda del comte Estruc, de Llers.

Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers. Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un castell i unes torres en ruïna. Existeix un projecte de restauració. En aquest castell hi vivia, fa molt de temps, el comte Estruc, un noble sanguinari al qual tothom tenia por. Hom deia que era un vampir, que s'alimentava de sang de noies del seu feude.

Font

Es pensa que el castell de Llers ocupava un recinte ara ocupat per cases i carrers. El perímetre s'estenia des de l'actual Plaça del Ramal, pel carrer del Ramal, carrer de la Muralla, carrer de les Llises i carrer de Sant Quirze:

La llegenda es situa a l'any 1173, durant el regnat d'Alfons II d'Aragó. Aquest rei tenia molts títols, entre els quals, per proximitat destaquen el de comte de Girona, de Besalú i de la Cerdanya. Llers pertanyia al Comtat de Besalú, sota els dominis del rei Alfons.

A l'altre banda, en el comtat d'Empúries, manava el comte Ponç Hug II, al qual li va tocar fer front a un seguit d'inundacions i epidèmies durant el seu mandat. No devien ser anys fàcils per l'Empordà.

Llers era frontera entre el comtat d'Empúries i el de Besalú:  en el seu "terme" hi havien 11 castells més. Hem de pensar en l'època feudal, on cada castell era com una fàbrica, una unitat de producció.  Cada una d'aquestes fàbriques donava comptes (productes) a un protector (comte), que també podia ser un monestir, o tots dos, comte i monestir. Els castells de Llers eren aquests:

Además del castillo de Llers, cuya genealogía se viene detallando, la villa tenía otros 11 castillos que vamos a mencionar.

Núm. 2. Castell de Bellvesser o de Bellver, por otros nombres castillo Inferior o de bajo o Biure, construido muy cerca de la iglesia parroquial de la villa, más tarde capilla de San Sebastián. Fue señor del Castillo el caballero conocido por Arnaldo de Biure.

Núm. 3, Castell de Cabrera, cuyo señor era el señor Arnaldo de Cabrera; estaba situado en la parte del sol naciente, inmediato al castillo de Bellver o de Biure.

Núm. 4. Castell Destorrent antes d'en Roig. Era conocido por Destorrent por ser el título que así ostentaban sus señores. Estaba situado por encima y en la parte de poniente y tramontana de las dos fuentes nombradas, una del Pouet y la otra d'En Jordi Aixelit, que también fue señor del mismo. Actualmente es el lugar donde posee la casa Juan Bayés, llamado antes Hospital nuevo.

Núm, 5. Castell d'Hortal. Distante a unos 25 minutos de la villa de Llers por Poniente, propiedad de Jorge Aixelit. Era propietario del mismo por sucesión o compra de los castillos de Bellver, de Cabrera, de Destorrent, los cuales cedió, por no tener sucesión, al Hospital de la villa de Llers,

Núm. 6, Castell de Desvinyol. Gallart Desvinyol era su propietario y señor por sucesión y descendencia de los señores del Castillo de Hortal,

Núm. 7. Castell Desgüell situado en lo más alto del vecindario de la Valí; era propiedad de los señores de Gralla y Desplá y Tala de Aytona y también de Rexacó. Hoy en día es señor de dichos derechos y dominios don Gaspar de Barart y Cortiada, barón de Esponellá.

Núm, 8. Castell Serrahí. Inmediato al Mas de la Pujada, vecindario de la Valí. Los señores de dicho castillo eran llamados al igual que el Castillo.

Núm. 9. Castell deis Gorgs. A medio camino de Llers y Pont de Molins inmediato al río Muga. Los señores de dicho castillo eran feudatarios del Castillo de Llers. En 1300 el feudatario de dicho castillo era Pedro de Casnatalló, caballero deis Gorgs.

Núm. 10. Castell de Molins. Localizado a media hora del río Muga en el lugar llamado Torrent d'en Gusch. El señor del castillo, a principios del año 1200, se denominaba Molins Llorens; se supone que de éste se deriva el del vecindario.

Núm, 11. Castell de Montmarí. Se hallaba edificado en la parte de tramontana del Castillo de Llers, sobre el río Muga, entre Les Escaules, en la vecindad de les Arugues; eran señores de dicho castillo los Casnatalló de Montharí.

Núm. 12. Castell de Les Escaules edificado en la parte próxima al río de ia Muga. Los señores de dicho castillo eran los vizcondes de Rocavertí.

Un dels comtes que va tenir el Castell de Llers per aquella època, va ser l'Arnau de Llers, que també havia heredat els castells i terres de Cervià, entre d'altres. En la pel.licula empordanesa "1212, l'any de la croada" fan sortir un cavaller Arnald Estruch, de Llers, que acompanya a d'altres cavallers d'aquestes contrades:

Es tracta d’un llargmetratge ambientat a l’alt Empordà del segle XIII on es mostra la preparació per anar a la batalla de les Navas de Tolosa atenent la crida feta pel rei Pere I el Catòlic de la Corona catalanoaragonesa per anar a ajudar al rei de Castella Alfons VIII. El comte d’Empúries Hug IV, el vescomte Jofre de Rocabertí, el comte Arnald Estruch de Llers i el cavaller templer Dalmau de Creixell són els principals personatges històrics. El guió és de l’escriptor olotí Josep Torrent i la pel·lícula està dirigida i produïda per Jaume Simon.

Si la base històrica de la pel·lícula és del tot certa, hauríem de concloure que per fi hem trobat el personatge històric en què es basa la llegenda vampírica del Comte Estruch, tot i que l'hauríem de situar al segle XIII i no pas al segles XI o XII com creiem fins ara. El problema és que mentre els altres nobles que surten a la pel·lícula com Hug IV, Jofre de Rocabertí i Dalmau Creixell tenen una credibilitat històrica reflectida en documents de l'època, el nostre comte Arnald Estruch se'ns resisteix: no hi ha cap document històric que parli d'ell. Sí que va existir, com apuntem en algun article d'aquesta pàgina de la llegenda vampírica, un noble català anomenat Arnau o Arnald de Llers (sense el cognom Estruch) de principis dels segle XII, i potser això porta a la confusió de convertir l'Arnau de Llers en l'hipotètic Arnald Estruch del segle XIII Font

La llegenda diu el següent:

La llegenda del Comte Estruch, de nom Guifré, es situa durant el regnat del Rei Alfons II d’Aragó, el Cast, al 1173. El rei llavors tenia 16 anys i tenia com a tutor a en Guillem Torroja. En la guerra de València i per petició del propi Guillem, que, a més era Bisbe de Barcelona, Guifré Estruch fou enviat als Pirineus per lluitar contra el paganisme i la bruixeria. 

Residia al castell de Llers, on es va originar la llegenda. Però fou assassinat ja de vell, i diuen que va tornar a la vida convertit en un ésser jove, atractiu i endimoniat. Xuclava la sang a la gent d’aquell temps, seduïa a les més joves i boniques donzelles, deixant-les embarassades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només al néixer.

Aquest horror va durar uns quants anys, fins que finalment el monstre va ser trobat i mort per una vella monja. Altres versions diuen que un ermità d’origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.”

El comte d'Estruch, un vàmpir català, al costat de casa!!  En el poble de les bruixes. La paraula malestrugança encara es fa servir avui en dia. Curiosament, astruc, en un grec així d'estar per casa, vol dir bona sort, afortunat.

Interessada més en el tema, vaig trobar una pàgina de FB dedicada només a l'estudi de la llegenda del vàmpir. En aquesta pàgina, entre d'altres notes interessants, s'especula amb un personatje històric, l'Arnau de Llers, que podria ser, o no, el famòs comte Estruc.  A més es comenta una altre història referent a la destrucció del castell de Llers:

Segons la historia oficial, en les acaballes de la guerra civil, els republicans havien aconseguit ajuntar un polvorí en l'església de Llers. Abans de l'ocupació nacional, van optar per fer-lo explotar. Van avisar la població i va volar tot pels aires. He trobat que això va ser el 8 de febrer de 1939, el mateix dia que van volar el castell de Figueres, pel mateix motiu.

Però podia haver estat diferent:

"(Joan) Amades es va sentir atret per la figura del senyor d'Estruch en conèixer una part de la seva vida. El noble havia perseguit bruixes, dones adúlteres, follets priàpics del bosc, heretges i blasfems sense treva. La majoria dels malaurats van acabar a la foguera, de manera que Estruch aparegué als ulls d'Amades com un home de Déu, ple de pietat. Però en arribar en aquelles terres, l'antrolpòleg i folclorista diletant va conèixer l'altre rostre de Guifré d'Estruch.(...)

El tarannà beat d'Amades va pair malament aquell devessall d'informacions sobre un Senyor d'Estruch tan lasciu i llicenciós, i sembla que en un primer instant va decidir llençar tots els apunts que tenia sobre ell a la foguera. (...)

Amades va adquirir a un falangista amic seu de Figueres (Pàmfil Matabosch) dues caixes d'explosius i durant la nit del 15 de setembre de 1938 va procedir a la destrucció del castell. Van acusar dels fets les milícies de la FAI que per aquells dies rondaven els camins de l'Empordà, a la percaça de capellans furtius. Amades tenia escassos coneixements d'arquitectura, i afortunadament les explosions no varen enrunar-lo completament. No obstant, en l'incendí que es va produir a continuació, tots els arxius i restes fonamentals van desaparèixer.

Monsieur de Laborde afirma al seu Itinéraire descriptif de l'Espagne que en passar per Barcelona tingué ocasió de visitar el darrer home mossegat per un vampir, que romania pres de grans dolors i penúries al convent dels Àngels. Les inicials del malaurat són J.A.G., coincidència que fa sospitar de Joan Amades. Més encara quan segons Alexandre Laborde, la víctima li transmeté aquestes paraules:

-Strigoi, Estruch, el maleït, jo el vaig deixar sense casa i ell a mi sense sang.

J.P., Albinyana, 30 d'octubre de 2003.

Text extret de la pàgina web "RIELL BULEVARD. Textos, notes, apunts i pensaments de la generació Riell". També ho torbareu a http://mildimonis.blogspot.com/2010/07/joan-amades-mossegat-el-vampir-estruch.html

Llegendes sobre llegendes. Empordà màgic. Les llegendes són relats deformats en el temps i l'espai.

Dedicat a la Txell, que fa poc va anar a viure a Llers....

Referències: 

- una de les millors versions de la llegenda, simple i explicada: http://blocs.gracianet.cat/lelefant_trompeta/2011/09/26/els-origens-de-el-comte-estruch/

- en la viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_Estruc

- la discussió de la viquipèdia, molt interessant: http://ca.wikipedia.org/wiki/Discussió:Comte_Estruc

- la pàgina del FB: https://www.facebook.com/pages/La-llegenda-VAMPÍRICA-del-COMTE-ESTRUCH/304120032316

- Història de la Villa de Llers: http://www.revistadegirona.cat/recursos/1966/0034_029.pdf

- Una altre història de Llers: http://www.laltemporda.cat/pap/ca/poblacions/llers.html

- El castell de Llers: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Llers

- El castell de Llers: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos:
 http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/92938/164891

- La voladura de Llers: http://www.iesmonturiol.net/web/html/estudis/recerca/oriolabuli.pdf

Actualització:

el dia 24 de Sant Joan de 2013, s'han inagurat les obres de restauració del castell de Llers, que ha quedat molt consolidat. Es pot pujar a la torre i fer-se una bona idea de les estàncies i sales del recinte.

Vista des de la torre més alta del castell.