dissabte, 1 de setembre de 2018

CC postes de sol XX años


TEMPS PERDUT

(mmmm.....el contrabaix...mai hagués dit que el trobaria a faltar..)



Qué te importa que te ame,
si tu no me quieres ya.
El amor que ya ha pasado
no se debe recordar.
Fui la ilusión de tu vida
un día lejano ya.
Hoy represento el pasado,
no me puedo conformar....


Si las cosas que una quiere, se pudieran alcanzar!
Si tu me quisieras lo mismo, que veinte años atrás...
Con qué tristeza miramos a un amor que se nos va...y
Es un pedazo del Alma, que se arranca sin piedad!

Sovint somio que tornes al meu costat,
que m'agafes les mans i les omples
d'immensitat,
d'immensitat...

Però ja no seràs tu. Ni jo la mateixa. Això s'ha acabat


diumenge, 12 d’agost de 2018

CLXXX dies solars

Pels 6 mesos. Per que la vida continua.
Per que fent camí és una cançó icona,
una guia de la meva vida
des del meu primer desamor.

Aquest ha estat el segon.
Molt més dur que el primer.
Moltes més apostes en joc.

La vida passa.

Fent camí



Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió

Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. 

Alleugeriré el pas 
(és la joia i l'esperit)
duent amb mi el sarró,
 (la força i el crit)
que em guia endavant

i avivaré amb el cant 
tan lleuger 
el pas dels meus companys

Endavant!

FRAM

dissabte, 11 d’agost de 2018

7 llunes noves

Buscant el camí...


Todo el mundo sabe que es difícil encontrar 
en la vida un lugar 
donde el tiempo pasa cadencioso y sin pensar 
y el dolor es fugaz. 
A la ribera del Duero 
existe una ciudad 
si no sabes el sendero 
escucha esto:

Lentamente caen las hojas secas al pasar 
y el Cierzo empieza a hablar. 
En una tibia mañana el sol asoma ya 
no llega a calentar.

Cuando divises el monte de las Ánimas 
no lo mires, sobreponte 
y sigue el caminar.


Bécquer no era idiota ni Machado un ganapán 
y por los dos sabrás 
que el olvido del amor se cura en soledad, 
se cura en soledad. 
A la ribera del Duero 
existe una ciudad. 
A la ribera del Duero 
mi amor te espero.

Voy camino Soria, 
¿tú hacia dónde vas? 
Allí me encuentro en la gloria 
que no sentí jamás.

Voy camino Soria 
quiero descansar 
borrando de mi memoria 
traiciones y demás, 
borrando de mi memoria 
camino Soria.

A la ribera del Duero 
existe una ciudad. 
A la ribera del Duero 
mi amor te espero.

Voy camino Soria, 
¿tú hacia dónde vas? 
Allí me encuentro en la gloria 
que no sentí jamás.

Voy camino Soria 
quiero descansar 
borrando de mi memoria 
traiciones y demás, 
borrando de mi memoria 
pasiones y demás.

Todo el mundo sabe que es difícil encontrar .....
lentamente caen las hojas secas al pasar, 
Bécquer no era idiota ni Machado un ganapán, 

..... el olvido del amor se cura en soledad.
Camino Soria.
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011