dimarts, 5 de novembre de 2019

Vilamagore 2019 i altres fires medievals



Gràcies a la Sònia he participat amb la Cort d'Empúries a tres festivals medievals en els darrers tres mesos: Terra de Trobadors, a Castelló d'Empúries, Aloja, a Banyoles i el darrer cap de setmana a Sant Pere de Vilamajor.

A Vilamagore, es representa cada any la mateixa història, basada en la novel.la història Confidències d'una reina, de la Teresa Sagrera, es representen alguns fets de la vida de la reina Peronella d'Aragó i el seu marit, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

La Cort d'Empúries va anar "convidada" al casament, i hem estat dos dies a Vila Majore, juntaments amb altres entitats: des d'arquers a soldats, passant per l'església, les bruixes i el poble ras. M'ha agradat molt veure com alguns d'aquests grups monten veritables campaments medievals on tothom és benvingut.



Els comtes d'Empúries i seguici amb el comte Ramon Berenguer i el bisbe
En el casament. Dret a l'esquerra el trobador Guillem de Vila-Rasa, l'amant de la reina Peronella.
 La reina tenia 14 anys quan es va casar amb el comte de Barcelona, que en tenia 36.



Divertint-nos amb la Pontada Impagable i la cort vestida de pagans per fer teatre...

Al final de la festa cremen el castell...






dimarts, 1 d’octubre de 2019

El Senglar, senyor de la muntanya i de la plana


Article publicat a l'Empordà, al setembre de 2019.

https://www.emporda.info/mascotes/2019/09/24/senglar-senyor-muntanya-plana/444916.html





Lligat a la humanitat des de l'última glaciació, però conservant el seu costat salvatge i feréstec, el senglar és el nostre veí proper.






El nom cièntific del senglar és «Sus scrofa». «Sus» en llatí vol dir porc, i el mot «scrofa» vé a dir marrano o verro. El senglar en àrab s’anomena «gabali» que seria «muntanyós» i que va donar el castellà «jabalí» .

El gènere Sus engloba els pors domèstics i els porcs senglars de tot el món. Actualment la genètica ens diu que el porc domèstic és una varietat del senglar, és a dir, que és la mateixa espècie, però que amb la domesticació va variar la morfologia, una mica com passa amb les races dels gossos. I això explicaria llavors que es puguin creuar entre ells.

El senglar és un dels pocs grans mamíferes que queden salvatges en la nostra comarca. Conviuen amb els humans des de sempre, i per tant, està ben viu encara en la imatge que tenim dels boscos i la muntanya.

El pobles primitius europeus consideraven el senglar com a símbol de força i valentia: el representaven amb els pèls eriçats, acompanyant als guerrers. La seva imatge es troba en monedes celtes de la península, juntament amb el cavall. El càrnix, per exemple, és un antic instrument de vent usat pels celtes en les batalles. Té forma de trompeta recta, d’uns dos metres de llarg. que es corba cap amunt. És d’aram i està guarnida amb un cap de senglar damunt de tot. Per altre banda, de tots és coneguda la preferència dels gals Obelix i Astèrix pel senglar...en termes culinaris, en aquest cas.

En l’antiga cultura grega existeix un mite relacionat amb la cacera d’un gran senglar: la cacera de Calidó, ciutat on la deessa Artemisa va enviar un senglar com a venjança per que no l’havien inclòs en els sacrificis anuals oferts als deus. El senglar causa destrosses als camps i sembrats, i uns quants homes s’uneixen per matar-lo. Entre els homes hi ha alguna dona, com Atalanta, la mateixa filla d’Artemisa, però les dones no són ben vistes com a caçadores. Durant la cacera, els homes s’enfaden entre si i amb les dones, i accidentalment es maten entre ells. De fet, aquest mite, s’assembla molt a la realitat d’algunes caceres actuals.

A la iconografia cristiana trobem el senglar acompanyant a Sant Antoni Abad, transformat ja en porc domèstic. Sant Antoni és, precisament, el patró dels animals domèstics, i a la comarca segueix viva la tradició de portar a beneir els animals en alguns pobles.

Encara ara, el senglar s’associa a la valentia, la resistència i al medi natural, donant el nom a alguna agrupació d’escoltes, el club de rugbi de Torroella de Montgrí, curses de muntanya, com el Senglar Trail Cubells o la Senglanada, i d’altres.

Els senglars s’alimenten de tot el que troben, i són oportunistes. Els que baixen a les platges de Portbou i Cadaqués, ho fan per que saben que trobaran alguna cosa per menjar, o que hi ha alguna persona que els alimenta. Poden furgar la terra amb el morro per buscar arrels i tubercles i poden moure pedres de fins a 50kg, si els hi fan nosa per trobar l’aliment!

Com a la majoria dels mamífers, els mascles adults solen anar sols, i les femelles formen el nucli familiar amb els joves que estan criant. Les femelles es queden normalment en el grup matriarcal i els mascles joves formen bandes d’adolescents que recorren la comarca. Tenen zones de descans, on fan veritables nius, i el seu territori de campeig pot ser de fins 15.000 ha. Durant el període de zel, mascles i femelles es troben en el mateix grup.

Les femelles tenen un embaràs de tres mesos, tres setmanes i tres dies, i donen a llum de 3 a 8 garrins o porcells coincidint amb la primavera. Els joves senglars s’anomenen també llistons o raions, ja que el seu pelatge clar presenta ratlles fosques, que els confereixen un bon camuflatge quan es queden en el niu preparat per la mare, al bosc.

Per acabar, apuntar que es calcula que hi ha una mica més de 25.000 senglars a l’Alt Empordà, i que durant l’anterior temporada de caça es van abatre uns 10.000, a la comarca. Tanmateix, la població és estable amb una lleugera tendència a l’alça.

Un altre dia podem parlar de la cacera del senglar i de la problemàtica existent per comercialitzar la seva preuada carn


dijous, 29 d’agost de 2019

Atents a les cigonyes a finals d'agost

Article publicat en el Setmanari Empordà, el 27 d'agost de 2019.
La foto és d'en Daco: una cigonya sobre el campanar de l'església de Sant Pere de Figueres, amb un primer pla de la gàrgola.

Link: https://www.emporda.info/mascotes/2019/08/28/atents-cigonyes-finals-dagost/442601.html




Cada any, a l’agost, les cigonyes europees passen per l’Empordà durant el seu viatge cap a l’Àfrica.


Les cigonyes travessen l’Empordà durant el mes d’agost, i si estem atents i mirem el cel de tant en tant, les podem veure. Per exemple, el 5 d’agost, es van veure unes 30 sobrevolant Figueres.

En ocasions, si el temps a la segona quinzena d’agost és inestable, si plou, o fa molt de vent, les cigonyes s’esperen per creuar els Pirineus juntes, i es poden arribar a observar centenars d’individus que fan el viatge junts.

Creuen tota la península ibèrica, i acostumen a aturar-se tant a zones naturals, com els Aiguamolls o camps de conreu, com a les taulades de les cases, els terrats, les antenes de telèfons, les torres de l’electricitat, a on poden descansar o fins i tot, passar la nit.

A Figueres, es solen veure al campanar de l’església de Sant Pere, el de la Immaculada, a la sitja de l’antiga fàbrica de talc i també els els arbres del Rally Sud i de l’Olivar Gran.

L’espècie que veiem és la cigonya blanca, Ciconia ciconia. Un ocell d’aproximadament d’un metre de grandària, de llargues potes de color taronja, com el bec, i plomes blanques i negres. És una espècie protegida, per tant la captura i la mort és prohibida.

Segons el SIOC (Servidor d’informació ornitològica de Catalunya) la població catalana de cigonyes és d’entre 800 i 1000 individus adults, mentre que la població europea, és d’unes 200.000 parelles i representa aproximadament el 80% de la població mundial de cigonya blanca. A la comarca ara crien unes 125 parelles.

Els col.laboradors del projecte Nius, que és una iniciativa ciutadana destinada al seguiment de la nidificació dels ocells, han observat que les cigonyes crien només un cop a l’any, entre l’abril i el juny. La posta és de 4 ous i la incubació dura 33 dies i mig. Els pollets alcen el vol dos mesos després de trencar la closca.

A Peralada hi ha una població estable de cigonyes. Al 1998, juntament anb els responsables del projecte de reintroducció de la cigonya al recent inagurat Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i fent servir la mateixa tècnica, va criar en els jardins del Castell de Peralada, la primera parella de cigonyes. Actualment hi crien unes 35 parelles, que tiren endavant una cinquantena de pollets. Els pollets s’anellen cada any al mes de maig, així es pot fer els seguiment d’aquests ocells: a on van, si tornen, etc. En l’anellament es fa participar a les escoles de la comarca, que d’aquesta manera coneixen aquests animals emblemàtics i valoren la protecció de la natura. La població de cigonyes de Peralada és ja un reclam turístic més. És un lloc fàcil per observar aquests fantàstics animals, als quals les caves han dedicat el nom d’un vi.

La tècnica de reeintroducció que es va fer servir tant als Aiguamolls com a Peralada és la de tancar durant dos anys, en una gàbia prou grossa, els 30 exemplars de cigonya que es van portar al 1996.


La cigonya més famosa a la comarca va ser la Guita, un mascle que va arribar als Aiguamolls amb només 4 dies de vida. Va passar el primer any al zoo de Barcelona, i després va retornar als aiguamolls. Va conviure tota la seva vida amb els humans, passejant per l’aparcament del parc i observant als visitants. Era l’emblema perfecte en els inicis del parc, el símbol de la reintroducció de l’espècie a l’Empordà. Es va fer tant famosa que li van dedicar contes, cançons, llibre i fins i tot es va crear la Festa de la Cigonya. Va morir al 2004, amb 18 anys.


L’arribada de les cigonyes anuncia també el final de l’hivern i, per tant, del mal temps, i coincideix amb l’època de cria de moltes espècies d’animals domèstics. El fet que nasquessin cries dels animals quan arribava la cigonya, va ser el motiu pel qual es deia que les cigonyes portaven els nens...des de Paris!!


Les cigonyes mengen de tot, no fan miraments a res: poden menjar cucs, petites serps, granotes, crancs – inclòs el cranc americà – sargantanes, de tot. Cada dia, les cigonyes altempordaneses van a alimentar-se al dipòsit controlat o abocador, on els humans altempordanesos llencem les escombraries. Allà, amb els seus forts becs, trenquen les bales de residus i aprofiten tot el que hi ha de comestible, fent-se la competència amb els gavians i alguns còrvids. En aquest sentit, es diu que és una espècie oportunista; aprofita les oportunitats que li brinda el medi, encara que no sigui molt natural del tot.

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011