Mamá

Això del blog és una eina estranya. Dic una eina perquè d'alguna manera escriure ajuda; a posar en ordre les idees i a deixar constància del què penses durant una temporada, llarga o curta, de la teva vida. Un blog és, de vegades, com un diari personal, i de vegades com un diari diari.

Segurament més d'un dels que escribim en un blog hem portat abans un diari. Ah, però els diaris són secrets! i els blogs no!!! És per això que dic que els blogs són eines estranyes. Llavors sorgeixen preguntes: qui vols que llegeixi el teu blog? els teus amics? els coneguts? la família? un públic? Suposo que tot depen del contingut, del que escrius.

En fi. Ara per ara poca gent sap l'existència d'aquest blog. Però en un moment de debilitat maternofilial he donat l'adreça a la meu mare....

Mami:

hoy me has llamado para ver si estaba mejor, porque habias leido en el blog que tenia un bloqueo triple. Pero Mami! si nos vimos ayer, y hoy hemos hablado por teléfono!!! si estuviera muy mal, no te habrias dado cuenta?

Ara quan escric haig de pensar que també hi ha la meu mare entre els lectors. Però em sembla bé. Aquesta és una altra de les facetes de la vida. Escriure i deixar veure una mica més de un mateix. Potser som gent transparent, els que escribim en un blog.