El primer que em va sobtar quan vaig començar a treballar el tema, és que la gent que posa el menjar (d'ara en endevant els anomenaré "els responsables") i vigila que no falti aigua, es coneixen entre ells. I saben quins animals alimenten i quina classe de menjar hi posen, i saben si recullen o no les restes de menjar, si hi van cada dia o no, etc, etc. La veritat és que això era esperable, però no em va deixar de sorprendre.
Una altre sorpresa és que els responsables saben perfectament quants mascles i quantes femelles hi ha, quina ha parit, quans gatets ha tingut, si són manyacs, si són esquerps, de quin color, etc, etc. Fins i tot els hi posen noms. I suposo que cada responsable els hi posa els seus noms. Vull dir que potser hi ha gats que tenen diferents noms.
Quan anem a veure una colònia de gats normalment no en trobem cap. Només surten quan venen els seus cuidadors. Els gats són desconfiats, molt desconfiats i quan tenen molta por poden resultar molt agressius.
Els responsables de les colònies són gent lligada als "seus" gats, que pateixen quan se'n van de vacances per si els gats tindran aigua i menjar, i que cada dia vigilen que estiguin tots, i sans. Els gats urbans fan així la mateixa funció que un animal de companyia que puguis tenir a casa. A més a més, els gats fan maco, augmenten la biodiversitat de la ciutat i, segurament, de tant en tant, cacen alguna rata.
L'origen d'una colònia de gats pot ser l'abandonament d'un gat casolà que, pel motiu que sigui, no es deixa entrar més a la casa que l'acollia. Legalment ha passat d'animal de companyia a animal abandonat -perque normalment no se'ls hi posa microxip, als gats, encara que estigui obligat per la llei - i d'abandonat a animal ensalvatgit (que és animal que ha perdut les seves condicions que el feien apte per fer companyia). He sentit moltes persones que diuen que un gat, ja s'espavila sol, que el pots deixar al carrer, que ja se'n surt. I és veritat, els gats se'n surten, troben altres gats, s'aparellen, tenen cries i s'instal.len en un lloc on s'hi troben bé. Aquest lloc ha de ser segur i dispondre d'aigua i menjar, és clar. És igual que el menjar sigui presa, que l'hagin de caçar, o que sigui pinso.
I aquí arribem al quid de la qüestió, que sempre és el mateix: perquè la gent es compra un/a gat/a i després l'abandona? podem discutir el tema amb els mateixos arguments de sempre, però jo ho resumiria dient que la gent és ignorant del comportament dels gats, independenment que diguin que se'ls estimen molt, i que després es donen compte que en realitat no volen ser responsables d'un felí. I això es pot aplicar a qualsevol altre animal domèstic.
La Bibibutx a sobre el piano:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: