Les llums del Cercle Polar Àrtic

Les llums del nord, les aurores boreals, llums fantasmagòriques que creuen el cel, de color verd fosforescent, de vegades liles i vermells.

Els nadius de la zona on aquest espectacle és habitual, trobaven explicacions racionals com que eren les espurnes de la cua d'una guineu que saltava fregant les muntanyes, o el raig d'aigua d'una balena, que brillava en el cel amb aquests colors. Alguns altres pensaven que eren les ànimes dels difunts que venien a dir alguna cosa, i suposo, pel que es dedueix d'això, que les llums en el cel van esdevenir una manera de predir els aconteixements futurs, o de presagiar auguris.




Actualment el fenomen té una explicació científica (és a dir, que s'ha demostrat i comprovat que és així). Per explicar-ho fàcil,

La nostra estrella, el Sol, està sempre bullint, emetent energia cap a la Terra i tots els altres planetes del Sistema Solar. En la superfície del Sol es formen bombolletes i de vegades, exploten (ejeccions de massa coronal CME). Aquesta explosió arriba a la Terra en forma del que s'anomena vent solar, format per electrons i protons, bàsicament.

Quan el vent solar arriba a la Terra (unes hores després)  xoca amb el camp magnètic de la Terra, que és, per entendre'ns, com el camp magnètic que genera un imant: al voltant de l'imant hi una una "força invisible" que atrau objectes i, si són prou petits i pesants en comparació a l'imant, es poden alinear en cercles al voltant dels dos pols dels imants.

Més info

Això és el que passa en els dos pols de la Terra quan arriben aquestes petites partícules del vent solar i interaccionen amb el camp magnètic de la Terra, s'alineen i, a sobre, els àtoms estan tant excitats, que produeixen llums.

Si l'explosió provinent del Sol és prou grossa i arriba una "tempesta solar", es poden veure aurores més avall dels pols. Per exemple, a Catalunya, es va veure una al gener de 1938.

Font: ABC

-- Ahhhh!!! El temps en que els periodistes contrastaven les notícies!!! Bé, segons quines...--

Tanmateix, la segona part de la notícia apunta que a Madrid, 50 anys enrere, se n'havia vist una: correspon al voltant de l'any 1888... però no es deu referir a 79 anys enrere? El famós Evento Carrington, o Fulguració Solar va ser una gran flamarada de vent solar que va arribar a l'agost de 1859, que va produir aurores, a partir del dia 28, que es van veure fins al Carib!!

Durant els dies següents, diu que la nit es va transformar en dia, que es podia lleguir el diari sota la llum de l'aurora i que les partícules de vent solar es van carregar els pocs electrodomèstics que hi havia i les línees de telègraf d'Europa i Estats Units. Una fulguració com aquesta podria ser catastròfica ara mateix: depenem completament de l'electricitat.

Doncs al març aniré trobar la deessa Aurora i el seu fill, el vent del nord, Bòrees, cap a la terra del poble Sami, més enllà del límit del Cercle Polar Àrtic.

Que, com es comproba en el mapa, està a la mateixa latitut que Alaska!!!  O més amunt, diria ...

Avui en dia el Sol està vigilat constantment per un sistema de satèlits, els SOHO i els STEREO, que envien continuament imatges del Sol i les seves flamarades de vent, i així es pot calcular el risc de tempestes solars i la probabilitat de veure i localitzar aurores boreals: http://spaceweather.com/

Espero al menys veure-la un dia!!!!