Sant Bartomeu de Pincaró, Albanyà.

Dissabte passat, el dia 12, vaig anar a fer una excusió a cavall, convidada per la Núria de Tatanca, amb l'objectiu de trobar rutes per passejar.

Quan era adolescent, em passava molts caps de setmana per les muntanyes d'Albanyà, i algunes nits al refugi de Bassagoda, l'any passat, amb la transhumància, vam passar per allà, i actualment, per la feina, estic fent repàs. Tammateix, no conec ni la mitat dels camins...

Encara que haviem quedat a les 11h, la més puntual vaig ser jo, però entre una cosa i l'altre vam sortir a les dues de la tarda. Amb moltíssim retard.

Les eugues de Tatanca estan en un prat, amb els seus poltres i totes juntes. Tenen les seves pròpies relacions, però són molt simpàtiques i curioses.

La parella que va arribar tard, eren clients i amics de la Núria, molt simpàtics i dolços. Crec que vam congeniar bé.

En el trajecte d'anar a buscar els cavalls vam trobar un veí d'Albanyà que estudia els rèptils i havia trobat un exemplar jove de serp d'Esculapi, i portava a la mà.

Elaphe longuissima

La Núria porta les eugues sense ferro a la boca, només amb les morralles i una mena d'ajudes que s'ha inventat. Tampoc no porten ferradures L'euga més clareta és la Savana, que em va portar.

Les poltretes ens van acompanyat: a on van les mares hi van elles.

Sortint del Mas la Costa, cap al Bassegoda Parck, seguint el camí asfaltat, tot dret, fins arribar després del Prat. Llavors s'ha de trencar a la dreta, cap a l'Hostal de la Muga.

És una pista que puja bastant de desnivell. La pujada a Pincaró és coneguda pels ciclistes de BBT.

Les eugues i les seves petites anaven fent, amb alguna parada técnica:

Quan quasi s'ha arribat a dalt, el camí es bifurca. Ara, amb tanta indicació, no és difícil perdre's.

Vam decidir arribar-nos a Sant Bartomeu de Pincaró, i tornar per un altre camí, resultant una ruta circular. En aquest trancant doncs, s'ha d'anar a la dreta.

La Núria

Allà...l'ermita de Sant Bartomeu

Dins l'ermita hi havia aquesta monada de rat-penat, dormidet, amb les seves ungletes aferrades a milimètriques fissures en la pedra. Amb la seva pinta total de vampir assedegat de sang, en una mida que no arriba a mig pam. Els rats-penats s'alimenten de mosques i mosquits. Són totalment inofensius per l'home, i. al contrari, ajuden a controlar les plagues.

Mentre dinàvem i xarràvem, les eugues pastaven lliures. Van decidir que ja en tenien prou i que tenien sed i, sutilment i sense fer fresa, van marxar.  No ens vam donar compte. Vam desmontar ràpidament el campament i les va trobar la Núria (sort que es van aturar quan ella les va cridar) a uns 500m d'on estàvem, direcció casa.

Un cop recuperades, vam anar uns 200m marxa enrere, a buscar l'altre camí, per tornar per l'altre costat de la muntanya.

I no ens vam perdre!!!

Vam tornar a Albanyà cap a les 7 de la tarda. Després de deixar les eugues en el camp, que ens venia de pas, vam trobar l'Anna i la seva família que ens venien a veure. L'Anna em va ajudar per trobar els camins.

Moltes gràcies a la Núria per aquesta jornada tan maca!!

Tots els que hi vam anar estem desitjant repetir-la!!

Les teves eugues són genials i els gossos que ens van acompanyar tot el camí, uns fantàstics companys.

Endevant!!!

Mostra Albanyà-Sant Bartomeu de Pincaró en un mapa més gran