Un animal de companyia exòtic és, segons la Llei de Protecció dels animals, aquell que pertany a la fauna no autòctona i que de manera individual depèn dels humans, hi conviu, i ha assumit el costum del captiveri.
Què vol dir tot això? Primer aclarim el terme de “fauna no autòctona”. Aquest concepte fa referència a totes les espècies animals que no són de Catalunya. És un concepte molt ampli perquè inclou moltes espècies d’animals que coneixem només com a animal de companyia: hàmsters, canaris, periquitus, peixos de colors, tortugues d’aigua o de terra, cotorres i altres lloros, entren dins d’aquesta denominació.
Altres espècies d’animals que poc a poc es van acostant a nosaltres són els gerbos o rates del desert, les iguanes, els camaleons, serps, i altres rèptils, com el dragó barbut, aranyes (incloses les taràntules) i d’altres sorpreses que ens depara el negoci del comerç internacional d’animals.
En l’altre part de la definició vol dir que alguns individus d’aquestes espècies s’han acostumat a viure en gàbies i que depenen totalment de l’humà que el cuida. En depenen, evidentment, perquè l’humà els hi ha de donar aixopluc i de menjar, dues condicions que s’han de semblar d’allò més a les que podrien tenir en el medi salvatge.
Alguns d’aquests animals fins i tot sobreviuen o viuen bastant bé en les nostres terres i amb el nostre clima. Si s’escapen, o l’humà l’allibera en qualsevol lloc, poden provocar veritables desequilibris ecològics. És el cas de la tortuga de Florida, que competeix amb la nostra tortuga d’aigua i la fa fora dels llocs on sempre ha criat, o les cotorres de Kramer, aquests petits lloros verds que ja quasi s’han estès per tota la comarca. A aquestes espècies animals les anomenem “fauna exòtica invasora”.
D’altres animals si s’escapen o alliberen acaben morint en pocs dies o no suporten l’hivern, com els canaris o els hàmsters.
També són animals exòtics, les mones i ximpanzés, els tigres, els lleons, i altres animals salvatges, alguns en perill d’extinció. En el Conveni sobre el Comerç Internacional de Espècies Amenaçades de Fauna i Flora (CITES), firmat l’any 1973 figuren les espècies d’animals i plantes que no es poden comercialitzar, pel perill imminent de desaparició. La CEE afegeix una llista d’espècies que no es poden comercialitzar en el territori comunitari. El CITES especifica les espècies que es poden vendre i comprar amb controls estrictes i altres espècies que, nascudes ja en captivitat, poden ser objecte de comerç. L’últim dels llistats és d’espècies que, tot i que no tenen cap restricció, es troben amb problemes per sobreviure en alguns països.
La compra d’un animal d’una espècie exòtica no pot ser feta de manera impulsiva. Ha de ser una decisió raonada i meditada. Primer de tot cal informar-se de l’animal: quan anys viurà? És fàcil aconseguir menjar adequat? Necessita un espai especial? Es farà molt gran? Mossega?
Els lloros i els guacamais poden viure fins a 80 anys. Les tortugues, 100 anys. Els camaleons, les serps i altres rèptils necessiten menjar viu: grills, cucs i cries de ratolí, que són bastant cares. De vegades amb una simple gàbia n’hi ha prou, però potser cal un terrari amb sorra del desert, tub fluorescent i escalfador de l’ambient. Les iguanes creixen més d’un metre, la petita tortuga d’aigua aviat serà més gran que el palmell de la mà....Alguns animals es tornen agressius, encara que els manuals diguin que no mosseguen mai.
El venedor ens facilitarà, en el moment de la compra, informació escrita sobre les característiques de l’animal, les seves necessitats i les seves condicions de manteniment. Cal demanar també la factura de compra, i, si s’escau, el número de CITES que li correspon.
Si teniu un animal exòtic com a mascota, pregunteu-li (o pregunteu-vos) si és feliç a casa teva o si preferiria ser salvatge. Si es vol quedar a prop de vosaltres és perquè li feu la vida molt agradable...... Com la del camaleó Flash, del meu veí, Nil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: