Torno a publicar 10 anys i mig més tard !!!
Forma
colònies de centenars d’individus que brillen i volen al mateix
tems. Es desconeix com a arribat a la comarca.
Ja
fa tres estius, els veïns d’Avinyonet de Puigventós van quedar
fascinats per l’espectacle natural que cada nit es veia cap a la
carretera de Llers. Centenars de puntets lluminosos volant, saltant i
parats a terra, oferien una visió espectacular d’un fenomen
misteriós. La gent gran no havia vist mai una cosa semblant al
poble. Cert és que abans es veien més cuques de llum que ara, però
com aquests passats estius, mai.
La
cuca de llum autòctona més habitual s’anomena Lampyris
noctiluca. Té una vida d’uns dos anys, i, com tots els
insectes, passa per diferents fases. En la fase de larva, és com un
cuc segmentat, com si fos un cuc amb armadura de color negre. Neixen
cap a la tardor i la seva principal ocupació és trobar cargols per
menjar, cosa que les porta a recórrer uns 120 m al dia. En aquest
primer hivern, la larva mudarà (canviarà de pell) unes 6 o 7
vegades. Així seguirà fins la segona primavera, que mudarà a
l’estat de pupa.
El
de pupa és l’estat adult. Les femelles muden uns 5 dies abans que
els mascles. Un cop passen a l’estadi adult, les femelles emeten
llum com fanalets descarats i els mascles, que tenen ales, les
busquen. Normalment s’ajunta un grup de varies larves per mudar i
hi ha una diferència de temps entre la sortida de femelles i
mascles. Llavors és possible que veiem brillar una desena de cuques
de llum en el mateix lloc durant una setmana, en els mesos de juny o
juliol. Quan el mascle localitza una femella, la llum s’apaga.
En
canvi, les cuques observades en aquest petit poble, brillaven molts
més dies i no s’estaven quietes: les llumetes semblaven saltar o
volar i s’hi comptaven per centenars. En altres pobles de la
comarca també s’hi van veure, com a Garrigàs, i l’any passat va
saltar la notícia que en d’altres municipis de les comarques
gironines també s’hi havien observat: Sant Joan de Mollet,
Bordils, Celrà, Cervià de Ter i Flaçà.
En
estudiar aquestes misterioses cuques de llum, es va poder assegurar
que no pertenyien a cap dels gèneres coneguts i presents en el
continent europeu, sinó a un gènere americà: Photinus. La
cuca adulta no és un cuc sense ales, sinó que sembla més aviat un
escarbat petit: tant la femella com el mascle d’aquesta cuca
de llum són voladors, i tenen la capacitat d’emetre llum mentre
volen, amb la qual cosa l’espectacle està assegurat: és com estar
en la selva sense moure’s de casa.
La
cuca és originaria d’Amèrica Central, i encara ningú sap com a
arribat a les comarques de Girona. Al contrari de la cuca de llum
autòctona, que brilla només durant una setmana, la visitant es pot
veure brillar des del juny fins a finals d’agost, i forma colònies
molt nombroses. Com que els individus trobats aquí són una mica
diferents dels americans, s’ha batejat l’espècie com a Photinus
immigrans.
Es
sospita que podria haver arribat a través de plantes ornamentals
importades. També es pensa que, es podria haver escapat d’alguna
granja de cuques de llum... Si, hi ha granges de cuques de llum. La
luciferasa és la substància responsable de la bioluminiscència, la
llum que generen alguns animals, i es fa servir en biotecnologia. Per
exemple, es fa servir pel seguiment del desenvolupament d’alguns
tumors, o, en un ús més conegut, per trobar rastres de sang en
l’escenari d’un crim. Una altre possible entrada seria que hagués
vingut amb les llavors de blat de moro, ja que la ubicació de les
colònies coincideix amb camps d’aquest tipus de cultiu.
El
Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya, en la seva web, alerta d’aquesta nova espècie de
lluerna, a la que caracteritza d’invasora, tot i que no hi ha
constància que s’hagi estès per altres municipis. Demana que si
es veuen aquest estiu es contacti a través del correu:
especiesinvasores.tes@gencat.cat.
En aquesta mateixa hi trobareu els dos estudis que s’han fet de
l’espècie en el nostre país.
Alícia
Herrera.
Biòloga
i Màster en Gestió del Medi Ambient
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: