Abans d'ahir, quan vaig sortir a passejar la Duna, un ocell que cantava em va fer recordar les meves nits d'estudianta universitària.
El rossinyol, un altre any.
I avui he sentit, des del menjador de casa, el xot.
Ja els tenim aquí. Espero que portin la calor
Ah! pero, era por mayo, no?
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando canta la calàndria,
y responde el ruiseñor,
cuando los trigos encañan
y estan los campos en flor,
cuando los enamorados
van a servir al amor.
Y yo aquí, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión,
que ni sé cuándo es de dia
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero,
!Déle Dios mal galardón!
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
- Ahh!!! - va dir la guilla -, ploraré. - Serà culpa teva - li va dir el petit princep-, jo no volia fer-te mal, però tu has volgut...
-
Article publicat al setmanari Empordà , el 28 de setembre de 2010 Entre animals i vegetals, els bolets són la part visible d’uns organis...
-
És una expressió que vaig trobar en aquest blog , de l'Anna Salvia, que vaig conéixer en aquells dies de la tienda roja . i en aquest ...
-
Per qüestions de feina estic fent un inventari de les colònies de gats urbans a la ciutat de Figueres. És una feina que m'agrada i estav...
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: