Abans d'ahir, quan vaig sortir a passejar la Duna, un ocell que cantava em va fer recordar les meves nits d'estudianta universitària.
El rossinyol, un altre any.
I avui he sentit, des del menjador de casa, el xot.
Ja els tenim aquí. Espero que portin la calor
Ah! pero, era por mayo, no?
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando canta la calàndria,
y responde el ruiseñor,
cuando los trigos encañan
y estan los campos en flor,
cuando los enamorados
van a servir al amor.
Y yo aquí, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión,
que ni sé cuándo es de dia
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero,
!Déle Dios mal galardón!
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Aquest cap de setmana, divendres 14 i dissabte 15, La Julie, en Luc i jo vam agafar els tres cavalls de Mas Duran i, apa, cap al Port de la ...
-
Avui ha estat el dia de capar l'Avatar. El fet de capar o no un cavall depen de molts factors. El més important per a mi és que, tal i c...
-
Abans, pels voltants del quinze d'agost canviava el temps: tarda si, tarda no, feia una tempesta, i a la nit refrescava. Aquest any, en ...
-
El bou del pessebre, d’animal sagrat a culpable de l’escalfament planetari Article publicat al Setmanari Empordà, el 23 de desembre ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: