Abans d'ahir, quan vaig sortir a passejar la Duna, un ocell que cantava em va fer recordar les meves nits d'estudianta universitària.
El rossinyol, un altre any.
I avui he sentit, des del menjador de casa, el xot.
Ja els tenim aquí. Espero que portin la calor
Ah! pero, era por mayo, no?
Que por mayo era, por mayo
cuando hace la calor,
cuando canta la calàndria,
y responde el ruiseñor,
cuando los trigos encañan
y estan los campos en flor,
cuando los enamorados
van a servir al amor.
Y yo aquí, triste, cuitado,
que vivo en esta prisión,
que ni sé cuándo es de dia
ni cuándo las noches son,
sinó por una avecilla
que me cantaba al albor.
Matómela un ballestero,
!Déle Dios mal galardón!
dijous, 15 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Em limito a reproduir la conversa amb el meu amic Joan, que està a Boston. Crec que és molt representativa de la nit del 31 d'octubre, q...
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p...
-
És el nom del grup de wasap dels participants i el guia a la sortida de 4 dies al Pirineu i l'Alta Garrotxa. Des d'Abella a Beget, ...
-
En la meva rutina diària sembla que no hagi de passar res. Però em penso que no gaire tard, em veuré obligada a fer canvis per anar-nos adap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: