És una d'aquelles coses que te planteges un dia indeterminat de la teva vida, no saps ben bé perquè o com, i et dius: per què haig de ferrar el cavall? Quin sentit té? Tothom t'ho pot explicar: les ferradures són com les sabates del cavall, li protegeixen el peu, etc, etc.
Però els cavalls salvatges i els que viuen a la muntanya no porten ferradures, i no van coixos, i es passen el dia caminant per buscar aigua i menjar, i per terrenys de totes classes. I estan la mar de bé.
Aquí, la mà dreta s'ha deixat créixer massa. La mà esquerra està acabada segons la tècnica de barefoot.
Diuen que la ferradura es va imposar a l'Edat Mitjana, tot i que potser els pobles del nord d'Europa ja ferraven els seus cavalls en temps de Juli César.
A més, la ferradura és considerada amulet de la bona sort, i es penja a les cases amb les banyes cap amunt, com si fos una copa plena de sort. Simbolitza també el quart creixent de lluna, temps propici per començar projectes, i està feta de ferro, un metall molt apreciat des de temps antic.
Suposo que l'art de ferrar bé els cavalls devia evolucionar fins ser una professió molt important. I els bons ferrers han estat, com ara, els més buscats.
Actualment ha sorgit el nou corrent de deixar els cavalls descalços, al qual he apuntat l'Avatar, al menys fins que tingui 5 anys i els cascos totalment formats. Sempre s'està a temps de ferrar. I sempre s'està a temps de descalçar. És el que m'agrada dels animals: sempre tenen temps...els hi sobra.
En aquesta foto, el casc del peu d'un cavall, un cop net i fet el manteniment bàsic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: