Diuen que la paraula primavera vé del llatí: de primum, primer i ver, un verb llatí que volia dir creixement, més o menys. D'aquest verb també venen les paraules: verd, vergel, verga i en castellà, verano.
I el camp, els camps que envolten els boscos destroçats per la nevada, estan d'un verd lluminós. En els marges, entre els camps i els seus camins i els boscos esguinçats, apareixen els espàrguls.
A la primavera l'energia del cos recircula, i la sang altera. És època d'ajú, que ara ja acaba coincidint amb la Pasqüa. És el temps del fetge, que es dedica a netejar la sang. Per ajudar al fetge, cal menjar vegetals verds i amargs. I la Paxamama ens els dóna: els espàrguls, símbol mediterrani de la primavera.
L'altre dia vam sortir a caçar espàrguls: El primer dia vaig anar sola, amb la Duna. En vaig agafar un bon grapat.
Dimecres vaig anar amb l'Avatar i en Jaume. Bé, jo no vaig agafar cap, tenia prou feina amb el cavall, que, per cert, em va trepitjar i encara tinc el peu blau. Unes imatges:
L'Avatar va voler provar el gust de l'arç.
Aquí barallant-nos una mica; qüestió d'espai.
Divendres Sant va ser el tercer dia de buscar espàrregs. Vam sortir tota la família pels boscos que limiten Garrigàs amb Palau de Santa Eulàlia. Unes fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: