Aquests treballs a l'horta amb tracció animal continuen vigents a la comunitat valenciana, però a Catalunya pràcticament s'han perdut. Es poden comptar amb els dits de la mà els pagesos que fan servir cavalls per treballar l'horta. I per treballar el camp.....jo no conec a cap.
Dijous 16 d'aquest mes de maig, vaig assistir a una jornada organitzada per la IAEDEN sobre aquest tema.
Jo no tinc ni idea del treball que cal fer a una horta, per que no hi he treballat mai, però si que he tingut intents d'hort, que no han arribat mai a bon port. És tot un art això de cultivar la terra. En una horta es fan uns 35 cultius diferents a l'any, i tots exigeixen adobs, preparar la terra i manteniment. Que si fer les regues (regadores) més grosses, o més petites, que si aplanar la terra terrosa, que si calçar, que si treure males herbes...és esgotador.
Per a tots aquests treballs, els hortelans s'ajudaven del cavall. El cavall ha d'estar molt ben ensenyat. Cal que obeeixi a la veu i que no es mogui si no li diuen. En Negre, de l'Horta de les Casetes, és espetacular en aquest sentit. No mou ni una pota si no li demanen, sempre que porti el collar posat. No fa ni l'intent de menjar.
El Negre és una cavall de raça Cavall Pirinenc Català. Molt simpàtic.
Els participants a la jornada, tots eren pagesos. Tres del Baix Empordà; els de les finques La Coromina i el Parc Agroecològic de l'Empordà, i els altres eren d'altres comarques. Curiosament, el referent de tots nosaltres és en Jordi Terrazas, al qual no conec - encara - personalment.
En Jordi fa tot el treball de camp i horta amb els cavalls i també el treball a la vinya. En Ricard, propietari del Negre i de l'Horta de les Casetes, diu que li surt més a compte, en termes de temps, fer algunes coses amb tractor, com escampar fems o treballar la terra abans de plantar.
En Negre equipat amb el collar o collera i el bastet. Amb els tirants que suporten l'arada i cucales als ulls.
collera f Guarniment dels animals de tir en forma de collar, fet de cuir i farcit de palla o de crin, al qual se subjecten els tirants, i que serveix tot plegat per a estirar un carruatge, arada o altra màquina de feina.
bastet m Bast molt petit, encoixinat a la part que toca l’esquena de l’animal, que serveix per a sostenir la sofra. Sin. selló, selletó
tirant m Corretja o corda revestida de cuir que va de la collera de l’animal a la part anterior del carruatge.
clucales f pl Rotllanes d’espart o de palma, unides per un cordó del mateix material amb què es tapen els ulls d’un animal que roda a una sínia, a un molí o a una era perquè no es maregi. Vulgarment es diuen cucales.
Aprenent...no és fàcil fer coses noves.
Amb els participants de la jornada.
En tot cas, ha estat una jornada diferent i molt interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: