dijous, 2 d’agost del 2018

Dia 170.

Minva la Lluna un altre cop, i la tristor s'apodera un altre cop del meu cos.
Després de quasi sis mesos, sé que aquests sentiments son cíclics, com la Lluna
I tinc molt clar que

CADA DIA ÉS UN NOU PAS (Esquirols)

Sovint amic, massa sovint
palpo l'angoixa dins el pit
moments oscurs de llarga nit
solquen el dur camí, que hem escollit.

Potser amb el crit
potser amb les mans
obrirem pas,farem un cant
que vibrarà i es farà gran
com el dia que creix a cada instant

Portbou, 31 de juliol de 2018


I el nostre esforç esperançat, 
lluita fidel
serà com l'arbre que és valent
a cops de pluja, a cops de vent.

Cada dia és un nou pas
cada nit un nou repós
cada gota de rosada, nova frescor

Sovint amic, massa sovint
sento que som poble oprimit
que ha begut dolços vins d'oblit
i al compàs de la por
es va destruint.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011