Avatar Kapar

Avui ha estat el dia de capar l'Avatar.

El fet de capar o no un cavall depen de molts factors. El més important per a mi és que, tal i com estan les coses, un cavall enter està condenat a la soletat....

Els cavalls mascles conserven l'instint vital de la reproducció. Si t'ho penses bé, la reproducció és el sentit de la vida: la perpetuïtat dels gens, del teu llegat, i també la finalitat de perpetuar el teu modus d'entendre la vida.

En la natura, per reproduir-se un cavall necessita un harem d'eugues. Cada euga té un sol poltret i l'embaràs dura quasi un any. Les eugues acaben triant el mascle que més els hi agrada, el més fort, el que més corre, el que té les crins més llargues....Els mascles, doncs, han de competir entre ells per tenir més d'una euga, per poder reproduir-se quan més millor.

Llavors entra la domesticació, l'humà. L'home necessita el cavall per treballar, per la guerra, per desplaçar-se. Per la guerra és convenient un cavall enter, amb ganes de competir. Per treballar cal un cavall obeient, que no es distregui, característiques que només tenen els cavalls capats, i les eugues, de vegades.

Arriben els temps moderns. Tenim cavalls que es passen la major part del temps criant panxa en el camp, treballen quatre hores setmanals. Molt de temps per avorrir-se. Si un vol conservar un cavall enter, ha d'estar pendent d'ell. El cavall ha d'estar sol, no es pot barrejar amb altres mascles perque competeix amb ells, no es pot barrejar amb eugues perque les podria deixar prenyades......La doma és un pèl més difícil, generalment, perque el cavall també vol competir amb l'humà, tot i que hi ha cavalls sensers que no donen cap problema de més.

Tota aquesta disertació per explicar (o excusar) la decisió de capar l'Avatar. Ningú com jo per deixar la natura que segueixi el seu curs, però vivim en un món que això no pot ser. Tots els meus animals estan capats: la Duna, la Bibibutx i el Gat. Ja és una qüestió de responsabilitat amb el món no portar més cadells de gats i gossos, que ja n'hi ha prou d'abandonats i maltractats.

En el Marroc, per exemple, prefereixen sacrificar un cavall que no es deixi domar abans de capar-lo. Les eugues estan relegades a reproducció. Tots els cavalls que treballen són mascles enters. Fins i tot els de les caleses de la plaça de Marraqueix. Els cavalls que portàvem en les rutes que vam fer eren, evidentment, cavalls enters. Sempre lligats a distància prudencial, sempre pendents de guardar uns metres des del cavall de devant, del costat, sempre amb cuidado que no mossegui, sempre demostrant que manem nosaltres i no ells. Tradicions ancestrals que encara es mantenen en el món àrab.

En fin. Aquí poso unes fotos de l'aconteixement. L'Avatar crec que ni s'ha enterat. "És un cavall molt segur de si mateix" m'ha dit la veterinària. Suposo que li fa mal, però d'aquí uns dies ni s'enrecordarà, espero.