Passejos amb l'Avatar - 2

Dilluns, 16 de juliol de 2012

Avui no hem trobat cap obstacle extern durant el passeig. Però h'hi havia algun d'intern.
Has de ser menys emocional, m'ha dit la Sofi.

Massa expectatives? Massa energia. L'Avatar em mossega. Cal sentir més.

Hem canviat de cavall una estona, jo portava l'Azalea i la Sofi l'Avatar. Cap problema.

En passar pel lloc de l'aspersor de l'altre dia, l'Azalea, que anava la última, mirava enrera i esbufejava.

Quan m'he relaxat, i l'Avatar ja feia estona que ho estava al costat de la Sofi, hem tornat a canviar de cavall.

A un 1km del camp de casa, hem deixat anar l'Avatar. S'ha quedat menjant tranquil.lament mentre nosaltres marxavem. Quan estavem bastant lluny, al mig del camp segat, ha vingut a buscar-nos trotant, pel camí...

S'ha aturat a uns 200m i ha continuat menjant. Sense entrar al camp. Pel camí.

La Sofi ha portat l'Azalea cap al mig del camp, trotant. Els gossos i jo hem anat tot darrera.

Al final l'Avatar s'ha decidit i ha entrat al camp. Ha vingut galopant a trobar-nos. L'Azalea ha volgut anar a perseguir-lo, i ha fet saltar la corda de les mans de la Sofi. Però ella l'ha cridada de seguida, i l'euga ha fet mitja volta i s'ha aturat. La Sofi l'ha premiat i ha agafat la corda. Seguim.

Hem avançat tots junts uns metres. L'Avatar s'ha avançat i ha anat a menjar al camp del costat de casa. La Sofi i tots els que la seguiem, hem seguit el camí. L'Avatar ha creuat galopant el camp, tot darrera.

Llavors la Sofi ha obert la porta del camp de casa i ha deixat l'Azalea a dins. Ella s'ha quedat a la porta esperant el seu estimat.

Però l'Avatar s'ha oblidat de tot i continuava menjant. Jo m'he quedat al costat de la porta, per obrir-li el pas quan vingués.

L'Azalea s'ha cansat d'esperar, i ha marxat cap al cobert, a l'altre punta del camp. L'Avatar ni s'ha adonat.

Al cap d'una estona, l'Azalea ha cridat l'Avatar des del cobert. El cavall ha aixecat el cap com un resort i s'ha posat a buscar una sortida. La primera que ha trobat estava vallada. L'ha sortejat i ha passat pel camí, com una exhalació davant meu, desesperat. Galopant cap a l'altre porta del camp, més al costat de casa.

A mig camí ha frenat en sec.

Ha donat mitja volta i ha vingut cap a mi galopant. M'he apartat a una banda del camí. Pensava que seguiria.

Però s'ha aturat davant meu. Li he donat un premi. Li he lligat la corda, el més pausadament que he pogut, a la cabeçada.  L'he portat al camp dient-li coses agradables. Li he obert la porta i s'ha deixat treure, pausadament la cabeçada.

Hem creuat el camp junts. No ha marxat del meu costat fins que l'he apartat, en direcció Azalea.

Hi ha un video. L'haig d'editar...