Un altre cop de passeig. Un altre cop l'Avatar lliure tot just deixat enrere el primer camp que ens separa de la casa.
Mostra Passejos amb l'Avatar en un mapa més gran
En aquesta ocasió, el cavall estava molt més pendent de mi. De les vegades que l'he cridat, ha vingut pràcticament en totes, encara que de vegades, en comptes de continuar al meu costat o darrera, s'ha anat trotant cap a l'Azalea i la Sofi, que actuen de cap de manada.
És una sensación molt bonica, quan, en llibertat, crides al cavall i ve trotant o galopant a buscar el premi. O quan m'espera, girant el cap quan va davant. És per això que creiem que els membres de la manada es van esperant els uns als altres, sense pressa, i després continuen seguint l'energia de la marxa. Jo l'he anat esperant, i ell sempre ha vingut i ha parat al meu costat.
També ens hem donat compte que l'Azalea, que porta la Sofi de rècua, també va parant esperant l'Avatar si aquest s'entreté un mica.
Molt interessant tot plegat
L'Avatar sobre la colada basàltica de riu Fluvià. El cavall no ha anat mai ferrat. Sobre la roca i sobre els desnivells que es veuen, ha trotat com si res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: