Tant de temps, més de vint anys, pensant que una altra relació amb els cavalls era possible. Que no calia torturar-los amb ferros a la boca, ni calen varetes, ni esperons, ni crits, ni picar-los. Que tot havia de ser més senzill, més fàcil....
Que els cavalls no et volen guanyar, ni són mandrosos, ni et prenen el pèl....
Que costa aceptar que un mateix ha de canviar, perque les coses canviin.
He començat doncs una nova relació amb aquests animals. No sé res. Intento només sentir. Posar la ment en blanc, i oblidar-me del que he après tant malament, i rescatar el que intuïa.
M'he adonat que sóc d'efectes retardats. Que he tingut les eines al davant i no sabia com utilitzar-les, que les solucions venen soles. Que es tracta de sentir.
Doncs el programa de doma de l'Avatar va començar deixant-lo lliure a la pista, sense cap més objectiu que el d'estar junts, ell i jo, en bona sintonia. Com es nota això? doncs el cavall li ha d'agradar estar amb mi, i a mi m'ha d'agradar estar amb ell.
No ho aconseguiem.
Per què? Perquè ell em volia mossegar i jo l'apartava.
Però en realitat, ell no em volia mossegar. El que volia era relacionar-se amb mi com es relaciona amb altres cavalls. I jo l'apartava perque pensava que em volia atacar. Però no em volia atacar, sinó relacionar-se....Haviem entrat en un cercle viciós sense sortida. Ell s'apropava, jo l'apartava, ell marxava, jo l'anava a buscar, ell s'apropava, jo l'apartava....no anàvem enlloc.
La Sofi ho va tenir clar: deixa't mossegar, si cal, em va dir. Per aquest motiu, en ple mes de juliol, vaig amb jersei. De fet, només em va mossegar, molt fluixet, un cop.
I he d'acceptar que des de llavors, només em mossega quan em pot més la ment que el cor. És a dir, quan deixo de sentir i em poso a raonar. I igual que diu la guineu del Petit Princep, "les paraules són font de malsentesos", els pensaments que volen raonar emocions, també ho són.
No és fàcil.
Fotos del 6 de juliol de 2012
Al final de la sessió, el vaig deixar decidir quan voldria sortir de la pista. Estava, no, semblava pasturar tranquil.lament sota les valles, quan va sentir el crit de la seva estimada Azalea, des del camp.
Llavors va començar a galopar amunt i avall, desesperadament. Els gossos es van afegir. Va passar arran meu un parell de vegades. A la tercera es va parar.
Li vaig posar la corda i, aparentant tranquil.litat de part meva vam sortir de la pista i vam anar pausadament, cap el camp.
En el camp es deixa treure la morralla, i busca un premi. Es queda una estona al meu costat abans de marxar cap a la seva estimada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: