Espinavell 2011

A Espinavell, llogaret del municipi de Molló, en la comarca del Ripollès, el dia 13 d'octubre és el senyalat per baixar els cavalls, eugues i pollins dels prats de muntanya, fer la tria i celebrar una fira; és la Tria dels Mulats. (Veure aquí la història)


Ja l'últim dia de la transhumància vam quedar de retrobar-nos per la tria dels mulats, per anar, en cavall, a veure en directe la baixada i arribar amb els mulats a Espinavell.


El 12 d'octubre vaig anar cap a l'Hipic Hotel, a retrobar-me amb els companys.  Em va fer molta il.lusió trobar-me amb unes fotos conegudes penjades en els vidres de l'Hípic.

Vam sopar juntament amb més gent que s'havia apuntat a l'excursió  i vam rememorar temps antics, amb el nostre estimat Arapajoé particular:

El dia va començar bastant malament. En teoria havíem de sortir de Camprodon a les 7 del matí, però no va sonar l'alarma del ifone, i la Montse i jo ens vam despertar just a les 7 i cinc. Corrents cap a l'Hípic, encara s'havien d'ensillar alguns cavalls, i semblava que tothom anava en retard.


En Ramon m'havia preparat en Crak, un cavall de raça anglo-àrab que coneixia de la transhumància, ja que el portava l'Enric, però jo no em vaig entendre amb ell, i no em va anar gens bé: ens vam posar tots dos molt nerviosos. Això, en general, em passa poques vegades.

Amb en Crak. I també, d'esquerra a dreta, la Montse amb en Póker, l'Helena amb l'Apolo i en Xavi amb la Juncal.  Per mi, era la primera experiència de sortit amb tants genets a cavall. La primera i única vegada que ho vaig fer va ser per la cavallada de Batet de la Serra, pels volts de principis dels 90, però no recordo si èrem tanta gent.

Vaig fer servir Wikiloc per traçar la ruta amb el telèfon, però la bateria només va donar per gravar fins l'hora d'esmorzar, 14 km.

Captura de pantalla de la ruta en el Google Earth. El  camí va continuar baixant cap a Espinavell i després cap a Molló i tornada a Camprodon, més o menys seguint la carretera.

Esmorzant: sembla que estem sols....

Durant la ruta en Póker va perdre les ferradures de darrera i entre això i d'altres imprevistos, vam arribar a les 11h al prat d'esmorzar, quan hauriem d'estar baixant a Espinavell amb els altres cavalls.


Com que sobrava un cavall, vam fer alguns canvis i vaig muntar l'Esclat, amb el que em vaig entendre de maravella.

Pels prats de Molló.

Espinavell al fondo. La baixadeta és espectacular! La gent comentava que, si l'època és plujosa, el descens pel barranc es complica. El sender semblava trepitjat per cent-mil peus, l'herba aplastada i la terra solta, polsegosa.  El pendent molt pronunciat, fins que arribes al Ritort, el riu que passa per Espinavell, final de trajecte.

http://gerona-girona.pueblosespana.es/espinavell/

Al migdia es fa una mena de concurs morfològic i es donen premis als millors cavalls, pollins i eugues, i alguns altres. Es rifa també una pollina. Suposo que això de rifar una eugueta fa que es diversifiqui el material genètic dels ramats de cavalls. En teoria, els cavalls en la llibertat de les muntanyes, deuen formar grups de semental i euges amb pollins d'un any. Potser estant separats els diferents ramats d'un mateix ramader, i potser la rifa és la manera d'aportar sang nova... a part de tractes i compra venda de mulats, és clar.


A la tarda hi ha la tria: es separen els cavalls que aniran a la carn, els que s'han venut i els que s'han comprat.

Total hi hem estat sis hores en cavall, amb un dia espectacular, llocs que no havia vist mai, avets punxants, prats de muntanya, bosquets d'avellaners, herba verda per tot arreu...


La sortida ha servit per constatar que estic en molt baixa forma: vaig quedar rebentada, amb mal a les cames, als genolls i a l'ànima.


La setmana vinent me'n vaig de ruta per Gredos...resistiré ! aunque los vientos de la vida soplen fuerte, aunque los sueños se me rompan en pedazos...!!!