En una altra època, m'esquinsaria els vestits per demostrar com em dol.
Com demostrar el meu dolor?...
El sentim tant tots!!!
16 de gener de 1994. Aquí ja erem velles amigues.
Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí....
Però el record de la vall on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat,
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
Que siguis molt feliç
Que te vaya bonito!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: