Diari de la Transhumància 2011

Entre el que diuen els periodistes i la realitat, sempre hi ha un abisme de desinformació:

http://www.tv3.cat/videos/3561051/Transhumancia-turistica

Aquesta ruta de la transhumància l'organitza l'Hípic Hotel de Camprodon, juntament amb la família Moixa de Llanars, els amos de les vaques.

El Diari de Girona ho explica una mica més bé: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/06/04/transhumancia-datraccio-turisme-equestre/492521.html

I aquest és el reportatge de la tele del Ripollès: http://vimeo.com/24815763

Basant-me en el diari de viatge, escric aquí les vivències d'aquests dies, inolvidables, com tantes altres estones, compartint cavalls i persones, i vaques, gossos i paparres, en aquest cas!

Transhumància 2011

Mas Falgarona. Avinyonet de Puigventós, 30 de maig de 2011.18:30

Aqui estic, arribant, intentant oblidar les obligacions, sentada en l'habitació número 7 d'aquest hotel de 4 estrelles, un lloc una mica estrany per començar el camí de la transhumància.

Tinc ganes de conéixer els meus companys de camí, que encara no han arribat. Hi ha cinc dies interessantíssims per passar: vacances a cavall. A més, diuen que vindrà la tele a filmar-nos!

00:40

Doncs encara no he parlat amb tots i cadascú dels integrants del grup per separat, però la cosa pinta moooolt bé. Hi ha madrilenyos, valencians i catalans, una parella, alguns es coneixen entre ells o són clients d'en Ramon, però sembla que passarem una bona setmana. La pastora i els seus fills semblen molt bona gent. Hem sopat al porxo de la piscina, i, al final, m'han donat una habitació per mi sola. Buenu, està bé en ser el primer dia.. Tinc un llit de matrimoni amb els llançols blancs i quatre coixins tous. Sento veus dels veïns, però no sé ben bé on sóc: entre la configuració del mas, el cava, el vi i el gin tonic, demà no sé si sabré trobar la sortida.

Ens hem presentat formalment. La gent queda bocabadada quan dius que has estat al Sàhara, però...és que és veritat, i no hi ha com el desert. No sé perquè m'apunto a fer muntanyes, deu ser per variar el paisatge de la plana empordanesa. La veritat és que trobo a faltar una mica pujar i baixar.

En Ramon m'ha dit que em toca un appaloosa...

Demà a dos quarts de vuit a esmorzar.

Bassegoda Parc, 31 de maig de 2011, passada la mitjanit

Avui ha estat un dia de contactes: amb la gent, amb els cavalls, i amb les vaques.

com que les vaques surten molt més aviat que nosaltres, i entre que ens han ensenyat els cavalls, ens han ensenyat a posar selles, etc, etc, les vaques ens han hagut d'esperar a Sant Llorenç de la Muga. 

Al matí ha vingut en Jaume per veure'ns sortir. 

L'equip de l'organització és el següent:

En Ramon Casas, amb l'Altiu

L'Anne, amb la Dakota

La Montse amb en Jaba

En Joan, cuiner i xòfer

En Frank, amb la guitarra i la Dakota.

I l'equip de vaquers per una setmana

En Pere amb la Juncal, que després va canviar per l'Apolo i en Taques

En Lluís amb l'Esclat

L'Helena amb en Galo

L'Enric amb el Crac

La Rosa amb l'Apolo i els altres dies amb la Juncal

L'Anna amb el Foc i altres dies amb en Taques i l'Apolo

En David amb la Mitja Lluna

I jo amb en Taques i també amb en Foc.

I l'equip de pastors:

En Carles i també el seu germà Joan i la seva mare, la Teresa

En Joel

El Romanès

I els gossos Xula i Roc (en Roc al final, va marxar a Mardrid amb l'Enric)

Un cop hem lograt muntar els cavalls, hem anat d'Avinyonet a Llers i de Llers a Terrades, passant per la Garriga i pels boscos de Palau-surroca. Aquests últims ens han costat bastant ensurts, esgarrinxades i una caiguda: estaven molt emboscats. 

De Terrades a Sant Llorenç hem passat per la carretera, seguint el rastre de les vaques. 

Quan hem arribat a Sant Llorenç hem trobat també els de la tele3, que estan ara en el bungalow del costat, xerrant (i això que s'han d'aixecar a les 6 del matí), i hem anat a dinar a La Muga.

Amb els de la tele3: l'Enric Oller i en Francesc

Després de dinar ja hem sortit amb les vaques. Primer haviem d'ajudar a travessar el riu. Els de la tele filmaven. En Ramon i la Montse ja savien de què anava l'assumpte i jo també m'he apuntat de seguida. La resta del grup s'ho ha mirat una mica però de seguida han agafat el truquillo. Tres del grup han marxat davant obrint camí, i els altres a darrera, seguint les vaques, per la carretera, des de Sant Llorenç a Albanyà. 

Els pastors han anat posant fils als marges de la carretera, on podien, per a que les vaques no entrin en els camps, que ara estan amb el blat i l'ordi espigat i a punt de collir. Tot i així les vaques entren als camps on no hi ha fils, passen per la gespa de les cases, i la nostra feina és evitar-ho.

Tothom s'ho ha passat molt bé. La Helena i la Rosa, també l'Enrique, s'han convertit en veritables vaquers en un moment. Jo m'he quedat darrerra les vaques amb en Lluís i l'Anne, i la Teresa, la pastora, i la Xula, la gossa pastora, que fa un treball impressionant. Per mi que en Taques no és un cavall massa àgil per fer correr les vaques, però demà ho tornarem a intentar. No hem fet massa fotos, perque tothom tenim feina conduint el ramat.

La Rosa dice que le ha salido el vaquero que lleva dentro.(La tinc aquí al bungalow, que som companyes aquesta nit)

Al vespre han vingut en Ramon i en Jaume, a veure els cavalls. No s'han volgut quedar a sopar, però m'ha agradat que vinguessin.

Durant el sopar, els de la tele ens han gravat i ens han fet preguntes: ja veurem el que surt al final.

Demà l'esmorzar és a les 8. Les vaques se'n van a les 6.

Prop de la finca de Can Morató. 2 de juny de 2011, 22:30. En el tipi.

Doncs ahir no vam trobar les vaques en tot el dia. Entre pitus i flautes vam sortir a quarts de deu, i entre les equivocacions del camí i que el Taques havia perdut una ferradura, les vaques van arribar a puestu a l'hora de dinar, quan naltros feien el picnic prop del Coll del Principi.

El pitjor va ser agafar la drecera de les escaletes: alguns cavalls es van negar a pujar per aquell pas estret i ple de pedres, i vam estar una bona estona per a que passessin.

Esperant els cavalls que s'havien quedat enrera

Després del picnic vaig canviar de cavall, perque en Taques anava una mica coix, i em va tocar el Foc.

Els de la tele ja marxaven

En picnic "domingueru"

Quan vam arribar al campament els tipis ja estaven montats, i feien molt de goig. Al vespre len David es va inspirar i va montar una festa impressionant, fent dances al voltant del foc del tipi, i vam riure moltíssim. Va ser una gran festa, plena de fum i ulls vermells.

Davant del tipi

Dins el tipi

Avui ens hem aixecat a les 7, i després d'ensillar els cavalls (volia agafar l'Apolo, però no m'ha deixat que el montés), hem anat a arreplegar els vaques i portar-les a Cal Morató. Com que anàvem tard hem trotat i galopat els 4 km que ens separavem. Hem fet grups i ens hem dividit la feina d'arriar les vaques. 

Amb les vaques de fons, acabada la feina

En el picnic, muntat davant els tipis, han vingut les dues noies que esperavem ahir, que s'havien perdut i van dormir al cotxe...

Dins el tipi

Després de dinar, amb l'Helena, teniem una llista de coses per fer: hem rentat els plats, hem fet fotos amb en Taques davant dels tipis, i voliem anar a buscar plantes i veure el molí, coses que també hem fet, però després de passar una bona estona tirant amb l'arc, amb els companys, i tinguent de monitor en Joan, el cuiner.

Sessió de fotos

Com si ho hagués fet tota la vida...

Demà ens hem d'aixecar a les 6:30. Tots aquí en el tipi estan dormint, jo no tinc massa son, però demà ens espera el dia més dur de la ruta.

 Ja a Figueres, 4 de juny de 2011. Vespre

Tot s'acaba, i aquest matí hem arribat a puestu, i hem entrat amb les vaques pel camí ramader de Camprodon.

El dia 3, ahir, vam començar amb moltes pors i alguns accidentats, però segons en Ramon era el dia que no es podia no muntar. Es tracta de pujar al Puig de les Bruixes i travessar el Coll del Malrem per totes les dreceres disponibles, tal i com havien fet les vaques hores abans. La primera dificultat era travessar un rec amb un desnivell molt pronunciat. A més, el pas de les vaques havia deixat l'accès ple de fang i relliscós. A l'altre banda començava un sender en pujada, ple d'arbres i branques que dificultaven el pas.

Aquests senders són durs de passar, pels cavalls i per qui va a sobre. Has de confiar cegament en el cavall i molestar-lo el menys possible. Hem tingut alguns petits ensurts però es va pujar i baixar bé, alguns trams a peu.

Per primera vegada hem arribat al lloc de trobada amb les vaques abans que elles i els pastors. El picnic han estat entrepans, i el descans, merescut per tots: cavalls, vaques, pastors, genets i gossos. En Pere ha marxat cap a la seva vida real.

Dinant

Foto de grup abans que marxés en Pere.

Després de dinar els pastors han arreplegat les vaques i ens hem posat darrera de les últimes. Ens seguia una vaca i el seu vedell, que volien deixar enrere perque no era del nostre ramat. Han pensat que en el pas canadenc la vaca no ens seguiria, però el vedellet l'ha saltat i en Carles ha decidit deixar passar la mare.

Llavors hem decidit avançar les vaques i anar una mica més depressa cap a la casa de turisme rural que ens esperava. Abans, amb l'Helena, vam probar d'arriar primer una vaca, després tres, i fins a una trentena, que portavem com si res davant nostre, fins que la Teresa ens ha dit que les avancessim....

L'antic Mas Pujol és ara l'Etxenda, on ens han tractat bastant bé i les habitacions han estat una delícia després de dos dies visquen en els tipis. A la nit, en Frank no ha cantat cançons, com sempre, perque estàvem tant cansats que hem anat desfilant cap a dormir.

Al matí, després d'un bon esmorzar, hem sortit a buscar les vaques, que havien començat a caminar una hora abans. Les hem trobades per la carretera i les hem acompanyat fins a Camprodon, on ens esperava la tele i un piló de gent pels carrers, i alguns voluntaris que han volgut també arriar vaques.

L'arribada a l'Hotel Hípic ha marcat el final de la ruta. Hem dinat tots junts. A la tarda al final no hem muntat...En Subi i l'Ot m'han vingut a buscar. 

A l'Hípic Hotel, final de ruta

Aquesta és la ruta aproximada:

Mostra Transhumància 2011 en un mapa més gran