El cavall que mossega

Aquests dies he estat llegint llibres de doma natural de cavalls, llibres que ensenyen a entendre els cavalls, a sentir-los i a comunicar-se amb ells.

Encara que d'autors i escoles diferents, tots coincideixen en el mètode, empran tècniques similars.

L'Avatar em sembla un poltre bastant equilibrat, es mou aparentment sense tensions, li agrada aprendre coses i no té por de quasi res. Però no para de mossegar. Ho mossega tot: la corda, el mosquetó, la xaqueta, les botes, la fusta on el lligues, m'agafa la tralla, mosssega els raspalls, els pantalons, tot el que troba.

El mètode tradicional, que m'ha aconsellat molta gent, ha estat picar-lo al morro cada vegada que intenti mossegar. Portem quasi dos mesos amb aquest mètode i no ha funcionat. El cavall ha après un joc molt divertit, per ell, que és mossegar i apartar-se ràpit per esquivar el cop. Fracàs absolut.

Així que he buscar en els llibres que m'han deixat (per internet no he trobat cap cosa apart d'això dels cops) i provaré una d'aquestes tècniques de doma natural, concretament de la Sarah Fisher i els seus touches màgics. Es tracta de fer massatges en els llavis del cavall, intentant que no et mossegui i que trobi gustillo, al final, i també fer massatges en la cua, per descontractar els dos extrems del cavall, que pensa que estan conectats.

Puc provar dos mesos més. Al final coincidirà amb la data prevista per capar-lo, i, si deixa de mossegar, com afirmen alguns, no sabrem mai si ha funcionat. PEr tant, la tècnica ha de funcionar amb un mes de temps.