Ja no compto els dies

En els darrers mesos, m'he sentit molt acompanyada dels amics. Curiosament, alguns han desaparegut, i d'altres s'han mantingut, i n'he recuperat de vells, i la seva amistat i companyia ha estat com un bàlsam pel meu cor ferit.

Ara, per tots ells, els dedico aquesta bonica cancó de Lluís Llach; em sembla que resumeix una mica els sentiments.

Tinc un clavell per tu,

que m'han dit que tens pena al cor,

i tristesa als ulls.

Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...

Tinc un clavell per tu,

si és que tens el cor malalt d'amor,

o el cap malalt de món,

o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...

Au! Vinga, amunt, amunt.

Obre els teus ulls i amunt.

Puja a la barca amb el teu bagatge

i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,

sé que potser em poso on no puc,

però un somriure teu

em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...

Tinc un clavell per tu.

Apa! Pren-lo, doncs.

Per què esperar més,

mira que el temps passa. I tanmateix...

Au! Vinga...

Tens un clavell per mi,

que a voltes tinc pena al cor

i tristesa als ulls

i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga...

CC postes de sol XX años

TEMPS PERDUT

(mmmm.....el contrabaix...mai hagués dit que el trobaria a faltar..)

Qué te importa que te ame,

si tu no me quieres ya.

El amor que ya ha pasado

no se debe recordar.

Fui la ilusión de tu vida

un día lejano ya.

Hoy represento el pasado,

no me puedo conformar....

Si las cosas que una quiere, se pudieran alcanzar!

Si tu me quisieras lo mismo, que veinte años atrás...

Con qué tristeza miramos a un amor que se nos va...y

Es un pedazo del Alma, que se arranca sin piedad!

Sovint somio que tornes al meu costat,

que m'agafes les mans i les omples

d'immensitat,

d'immensitat...

Però ja no seràs tu. Ni jo la mateixa. Això s'ha acabat

CLXXX dies solars

Pels 6 mesos. Per que la vida continua.

Per que fent camí és una cançó icona,

una guia de la meva vida

des del meu primer desamor.

Aquest ha estat el segon.

Molt més dur que el primer.

Moltes més apostes en joc.

La vida passa.

Fent camí

Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me dins del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment,
que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia
com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta,
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió

Però lluny a l'horitzó amb la llum resplendent
ja lliure d'engany la força del vent
m'empeny endavant
veuré milers com jo són els homes
que van vencent la por. 

Alleugeriré el pas 
(és la joia i l'esperit)
duent amb mi el sarró,
 (la força i el crit)
que em guia endavant

i avivaré amb el cant 
tan lleuger 
el pas dels meus companys

Endavant!

FRAM