Ja no compto els dies

En els darrers mesos, m'he sentit molt acompanyada dels amics. Curiosament, alguns han desaparegut, i d'altres s'han mantingut, i n'he recuperat de vells, i la seva amistat i companyia ha estat com un bàlsam pel meu cor ferit.

Ara, per tots ells, els dedico aquesta bonica cancó de Lluís Llach; em sembla que resumeix una mica els sentiments.

Tinc un clavell per tu,

que m'han dit que tens pena al cor,

i tristesa als ulls.

Jo només passava, ni sé on anava, però penso que...

Tinc un clavell per tu,

si és que tens el cor malalt d'amor,

o el cap malalt de món,

o et sembla tan difícil veure una finestra. I tanmateix...

Au! Vinga, amunt, amunt.

Obre els teus ulls i amunt.

Puja a la barca amb el teu bagatge

i recorda que la vida és teva.

Tinc un clavell per tu,

sé que potser em poso on no puc,

però un somriure teu

em faria un sant amb la feina acabada. I és així que...

Tinc un clavell per tu.

Apa! Pren-lo, doncs.

Per què esperar més,

mira que el temps passa. I tanmateix...

Au! Vinga...

Tens un clavell per mi,

que a voltes tinc pena al cor

i tristesa als ulls

i em sembla tan difícil un poc de llum.

Au! Vinga...