El cavall que mossega

Aquests dies he estat llegint llibres de doma natural de cavalls, llibres que ensenyen a entendre els cavalls, a sentir-los i a comunicar-se amb ells.

Encara que d'autors i escoles diferents, tots coincideixen en el mètode, empran tècniques similars.

L'Avatar em sembla un poltre bastant equilibrat, es mou aparentment sense tensions, li agrada aprendre coses i no té por de quasi res. Però no para de mossegar. Ho mossega tot: la corda, el mosquetó, la xaqueta, les botes, la fusta on el lligues, m'agafa la tralla, mosssega els raspalls, els pantalons, tot el que troba.

El mètode tradicional, que m'ha aconsellat molta gent, ha estat picar-lo al morro cada vegada que intenti mossegar. Portem quasi dos mesos amb aquest mètode i no ha funcionat. El cavall ha après un joc molt divertit, per ell, que és mossegar i apartar-se ràpit per esquivar el cop. Fracàs absolut.

Així que he buscar en els llibres que m'han deixat (per internet no he trobat cap cosa apart d'això dels cops) i provaré una d'aquestes tècniques de doma natural, concretament de la Sarah Fisher i els seus touches màgics. Es tracta de fer massatges en els llavis del cavall, intentant que no et mossegui i que trobi gustillo, al final, i també fer massatges en la cua, per descontractar els dos extrems del cavall, que pensa que estan conectats.

Puc provar dos mesos més. Al final coincidirà amb la data prevista per capar-lo, i, si deixa de mossegar, com afirmen alguns, no sabrem mai si ha funcionat. PEr tant, la tècnica ha de funcionar amb un mes de temps.

La doma de l'Avatar. Capítol 1

Aquest títol que sembla el de la segona part de la peli, en realitat fa referència a aquestes noves entrades que recolliran, amb més o menys exactitut, el procès de doma del cavallet Avatar. La doma, que pot ser entesa de moltes maneres, en la meva opinió és aconseguir la confiança absoluta, de qualsevol animal, sigui quin sigui el seu caràcter, però és un concepte que s'aplica normalment als cavalls: no hi ha ningú que domi un gos....Ens el cas dels gossos o gats se sol dir que es domestiquen, o, més actualment, s'eduquen.

Dels animals que tinc actualment, la gata Bibibutx és la única que no està domada del tot, que no està prou domesticada. A part de l'adolescent, és clar, que tampoc no ha acabat encara el procés de doma......Bromes a part, la doma pot durar tota la vida de l'animal i, si aquest s'ho agafa amb ganes, pots arribar a tenir una entesa extraordinària: has creat el vincle, com a la peli.

Doncs es tracta de crear el vincle: que el cavall m'acepti com a amic i com a guia, que confïi totalment amb mi. Encara que vull apuntar aquí un matís: no vull que perdi la seva identitat, el seu caràcter; no m'agradaria tenir un cavall que no pensi una mica per ell mateix. Al revés: amb un cavall que prengui també decisions és més divertit, per tots, el procés de crear el vincle.





Prou teoria. Les fotos i el video mostren el segon dia que jo li feia corda. Abans en Jaume també li havia ensenyat. L'objectiu és que aprengui la diferència entre pas, trot i galop, i les ordres de parar, i venir. També que es deixi tocar de per tot arreu i que li pugui aixecar les mans i els peus per tocar els cascs. Hem de dir que per ara no hem tingut cap problema i ho va entenent tot.

Reis de 2010

La festa que marca el final de les festes. La cabalgata, a Figueres, molt semblant als anys anteriors. Els patges són els que gaudeixen de millor vestuari, però el Rei Negre....No sé si hi ha una tradició figuerenca que digui que el rei negre no es pot canviar el vestit....crec que tota la meva vida l'he vist amb el mateix vestit verd...

Els abanderats i les bandes europees em semblen fora de lloc. Fa 13 anys que veig com llencen banderes a l'aire...Altres municipis disposen de la seva pròpia banda municipal...

En fin, acceptable. El que més m'agrada és la tradició de parlar des del balcó de l'Ajuntament, acompanyats de les autoritats. Parla l'Alcalde i parla el Rei Melcior. El discurs de l'alcalde, d'aquests dos últims anys, m'ha agradat especialment, ple de fantasia i cites de contes tradicionals: "homes i dones de cap dret", "no us aixequeu fins que l'ajuntament no hagi posat els carrers"...Molt maco. El Rei Melcior, com sempre, s'enrecorda de tots els nens i les nenes i els hi diu que no podrà portar tots els regals perquè els ha de repartir amb tothom...també molt maco.

Ara: com comproveu a l'imatge, la porta del balcó de l'Ajuntament no queda gaire bé, amb la persiana baixada...al menys des de la meva posició privilegiada.



No hem de negar que també m'agrada veure els cavalls. I retrobar-me amb alguns coneguts: la gent té la manía d'anar sempre al mateix lloc a esperar els reis, i és fàcilment localitzable. Com un GPS figuerenc-tradicional.