És una exposició temporal en el Nationat Museum of the American Indian. AQUI podeu veure que l'exposició mostra l'entrada del cavall a Amèrica i la relació amb els pobles indígenes.
Hom pensa que els antecessor del cavall van tenir el seu origen a les planúries nord americanes, i després van anar evolucionant fins convertir-se en cavall, en les praderies d'Europa.
I no va ser fins l'arribada de Colom a Amèrica que no es va reintroduir en el continent americà.
Si voleu saber la veritable història de Colom i el descobriment d'Amèrica, cliqueu AQUI.
En 1496, hi havia 20 cavalls a la illa, els necessaris per defensar-la dels atacs dels pobles que hi vivien, però es van sol.licitar més cavalls a la Corona.
La demanda de cavalls va créixer tant que al 1504 la Corona, que havia anat perdent poder en el control i la quantitat de cavalls que es portaven a Amèrica, va donar llibertat al lliure comerç, cosa que va propiciar l'arribada de més i més cavalls.
Al 1507, Ferran el Catòlic va haver de prohibir l'exportació de cavalls. Potser s'estaven quedant sense.
Font: http://www.spanishhorses.com/articles/ancce_caballoamerica.html
A partir de 1520 ja no va caldre importar cavalls d'Espanya, i les illes de Cuba i Jamaica es van convertir en proveïdores del continent.
El cavall va acompanyar els conqueridors mentre s'estenien per Amèrica del nord. Alguns cavalls s'escapaven i d'altres resultaven abandonats després d'alguna baralla amb els natius americans.
Fins aleshores els cavalls s'havien reproduit amb una gran endogàmia: creuaments entre parents molt propers: pares i filles, per exemple. Això va propiciar que uns determinats gens s'activessin (veure: Genètica dels colors dels cavalls) i bastant sovint sortien cavalls de dos colors o amb taques. Aquests eren especialment atractius pels indis, que els consideraven amb poders màgics.
La tribu de Nez Perce, que vivia entre el que és ara Washinngton i Oregón, van crear la capa apaloosa, però la majoria de les altres tribus no preferia cap color en especial.
Per saber molt més sobre l'arribada del cavall a amèrica i altres curiositats, cliqueu AQUI
Doncs l'exposició mostra alguns objectes del guarniment dels cavalls indis: les montures, una mena de cascos, mantes, cotxets de bebé, i coses curioses com aquestes:
Són màscares pels cavalls.
Aqui es veu l'exageració de sella, segurament per a les dones, perque això que sembla com un skate folrat, és una funda per portar bebés:
Els indis es van convertir en el poble cavall, ja que en van treure molt profit, i van ser dels millors genets de món.
El cavall ensalvatgit va continuar poblant les praderies, convertit en el mustang, Des de la seva protecció, el mustang gaudeix d'una vida en plena llibertat.
En la peli Hidalgo, estrenada en castellà com a Océanos de fuego, un mustang és el co-protagonista.
Spirit, l'indomable, és una peli de dibuixos animats que també té un mustang com a actor principal. La podeu veure AQUI
Edward S. Curtis va néixer en 1858. En la treintena era fotògraf d'expedicions i poc després, s'embarca en la documentació pictòrica de la forma de vida dels natius americans. Es va integrar tant en la vida dels indis, que el van acceptar com a indi i li van permetre participar en tots els seus rituals.
Va morir en 1912
Ell ens deixà molts testimonis del poble indi a cavall, quan ja devien estar molt pressionats en les reserves.
La foto del bebé és seva, i les que enllaço tot seguit, també.
Doma natural.
Aquest és el libre amb les seves fotos i les històries.
I un altre llibre mot recomanable per entendre el final de les guerres indies, la història explicada pels vençuts:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: