el curs de les ferradures - barefoot

Aquest cap de setmana participo en un clinic en Cavalls de Terraprim per aprendre la tècnica per mantenir els peus i mans del cavall sense necessitats de posar ferradures.



És una d'aquelles coses que te planteges un dia indeterminat de la teva vida, no saps ben bé perquè o com, i et dius: per què haig de ferrar el cavall? Quin sentit té? Tothom t'ho pot explicar: les ferradures són com les sabates del cavall, li protegeixen el peu, etc, etc.

Però els cavalls salvatges i els que viuen a la muntanya no porten ferradures, i no van coixos, i es passen el dia caminant per buscar aigua i menjar, i per terrenys de totes classes. I estan la mar de bé.




Aquí, la mà dreta s'ha deixat créixer massa. La mà esquerra està acabada segons la tècnica de barefoot.

Diuen que la ferradura es va imposar a l'Edat Mitjana, tot i que potser els pobles del nord d'Europa ja ferraven els seus cavalls en temps de Juli César.


A més, la ferradura és considerada amulet de la bona sort, i es penja a les cases amb les banyes cap amunt, com si fos una copa plena de sort. Simbolitza també el quart creixent de lluna, temps propici per començar projectes, i està feta de ferro, un metall molt apreciat des de temps antic.

Suposo que l'art de ferrar bé els cavalls devia evolucionar fins ser una professió molt important. I els bons ferrers han estat, com ara, els més buscats.

Actualment ha sorgit el nou corrent de deixar els cavalls descalços, al qual he apuntat l'Avatar, al menys fins que tingui 5 anys i els cascos totalment formats. Sempre s'està a temps de ferrar. I sempre s'està a temps de descalçar. És el que m'agrada dels animals: sempre tenen temps...els hi sobra.



En aquesta foto, el casc del peu d'un cavall, un cop net i fet el manteniment bàsic.

orgasme electrònic

Per dir-lo d'alguna manera, la sensació que he tingut quan he convertit el ifone en un ratolí pel pc, a la primera!!! Ostrens !, comparable a la que vaig tenir quan vam probar la màquina de fotos submergible aquest estiu a Portbou. M'he posat tant contenta que he començar a jugar amb el maus, amunt i avall, obrir i tancar....va de primera!! Quina gràcia!!



Per fer-ho:

-s'ha de descarregar l'aplicació en el ifone: no m'enrecordo si s'ha de pagar. La icona és aquesta imatge de l'esquerra.

- després cal instal.lar l'aplicació en l'ordinador. Si cliques la imatge aniràs al link.

- Executa el programa en el pc, i, màgia!!!!


Jo he triat la primera de les dues versions. Per ara

Prima Vera

Diuen que la paraula primavera vé del llatí: de primum, primer i ver, un verb llatí que volia dir creixement, més o menys. D'aquest verb també venen les paraules: verd, vergel, verga i en castellà, verano.

I el camp, els camps que envolten els boscos destroçats per la nevada, estan d'un verd lluminós. En els marges, entre els camps i els seus camins i els boscos esguinçats, apareixen els espàrguls.

A la primavera l'energia del cos recircula, i la sang altera. És època d'ajú, que ara ja acaba coincidint amb la Pasqüa. És el temps del fetge, que es dedica a netejar la sang. Per ajudar al fetge, cal menjar vegetals verds i amargs. I la Paxamama ens els dóna: els espàrguls, símbol mediterrani de la primavera.

L'altre dia vam sortir a caçar espàrguls: El primer dia vaig anar sola, amb la Duna. En vaig agafar un bon grapat.

Dimecres vaig anar amb l'Avatar i en Jaume. Bé, jo no vaig agafar cap, tenia prou feina amb el cavall, que, per cert, em va trepitjar i encara tinc el peu blau. Unes imatges:

L'Avatar va voler provar el gust de l'arç.

Aquí barallant-nos una mica; qüestió d'espai.

Divendres Sant va ser el tercer dia de buscar espàrregs. Vam sortir tota la família pels boscos que limiten Garrigàs amb Palau de Santa Eulàlia. Unes fotos: