Des de dimarts 15 d'octubre estem fent el Camí de Sant Jaume. No hem tingut sort amb el temps, però si, com sempre, amb els companys, els cavalls, la xòfer de suport i el guia.
Ahir ens vam ajuntar amb el camí francès, ja que nosaltres veniem del que s'anomena camí primitiu, un camí que va obrir Alfons XII, que tenia les corts a Oviedo, quan es va enterar que s'havia descobert les restes de Santiago...
Mellid és doncs on s'uneixen aquests camins, i és tradició descansar i menjar pop, dues coses que hem fet a més de visitar el seu museu.
A partir d'ara trobarem més pelegrins i ens anirem trobant també els que ja coneixem del camí. Fins arribar a Santiago, on, si tot va bé, entrarem demà abans de les 10 del matí.
Bon camiño.
Les entrades més visitades
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell... -
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Article "semipublicat" a L'Empordà: https://www.emporda.info/mascotes/2020/02/04/cotorra-argentina-cridoria-verda-blava/456... -
gambal m Corretja que penja de la sella i que sosté l’estrep. Cal evitar el barbarisme acció . M'encanta aquesta paraula. I en un m...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: