Trasllat Avatar

Tota una experiència, per ell i per mi: se m'ha fet un dels viatges mes llargs dels últims temps..

Avui he traslladat l'Avatar de Can Janot a Cavalls de Terraprim.

Les condicions metereològiques no eren les més favorables: tramontana F4 a Siurana amb aquestes ratxes que sempre t'agafen d'imprevist, i un núvol gris de tempesta amenaçant sobre la ruta.

L'Avatar ha entrat a la primera: el portava de la mà quan m'ha sonat el mòbil i era en Jaume que si em calia ajuda per entrar-lo al remolc. M'ha pillat jo dins el remolc i l'Avatar olorant la rampa. Li he passat la corda al transportista. He baixat del remolc sense deixar de parlar pel mòbil, el transportista ha entrat i l'Avatar l'ha seguit.

L'ha lligat i, en marxa. L'Avatar ja havia entrat al remolc de la Mar, l'estiu passat. Però no sabia que els remolcs es posen en marxa, i el paisatge es mou. I la terra sota els peus no deixa de tremolar. Jo anava tot darrera. "Si hi ha alguna cosa, pites" m'ha dit el transportista.

L'Avatar no es veu perque és negre. Però si es veu el cel empordanès.

Pels camps, per carreteres secundàries....

He hagut de pitar en el trencant de Tonyà: L'Avatar ha posat el cap pel forat deixat pel darrer poltre transportat (que va trencar entre d'altres coses, la finestreta plastificada de devant). Entrant i sortint el cap pel forat entre els plàstics, cosa que devia ser prou interessant, s'ha desfet de la morralla, i he avisat al transportista, que ha parat de seguida.

Un petit ensurt. Xino-xano cap a la N-II, cap a Bàscara.

Ens hem hagut d'enfrontar amb els camions i amb tot un convoi exceptionell, amb aquelles grans cases de fusta que ocupen quasi dos carrils. L'Avatar mirava per la finestra, treia el morro, s'arronsava quan passaven els grans camions, tornava  a treure el morro, després el cap....uff, no s'ha desfet....què llarg que és el camí!!

Hem arribat fantàsticament bé. L'Avatar una mica suat, però ja feia estona que gaudia del viatge. Jo dels nervis.

Li hem deixat que mirés to. S'ha portat molt bé. L'hem posat en un padock, davant les eugues. Pel camí s'ha saludat amb un altre cavall que pasturava lliure per allà. Ells gossos l'han saludat a la seva manera. Una nova vida. Més experiències.

Aquí l'acabarem de domar, i coneixerà altres cavalls, altres sistemes de viure. O no ens convé un canvi de tant en tant??


El transportista m'ha dit que l'Avatar era un cavall molt inteligent. Li he contestat que la gent no s'ho creu fins que el coneix.