Van entrar l'Avatar en el nou padoc i el van acompanyar, portant-lo de la corda, fins a dalt del turonet, on el van deixar estar, per a que baixés quan vulgués.
En principi es va quedar a dalt.
I no va baixar
A l'hora de sopar, no va baixar
L'endemà al matí, encara estava dalt la feixa....s'havia de fer alguna cosa.
Al migdia en Ramon el va salvar, posant-li la morralla i la corda, el cavall va baixar sense problemes.
A la tarda, vaig anar a veure si descobria què passava. L'Avatar, com sempre, m'esperava i, quan vaig entrar al padoc, em va seguir. El vaig saludar, i vaig enfilar cap a la feixa. El cavall em va seguir. Vaig donar la volta a un arbre i vaig baixar per l'altre costat. Però l'Avatar va pujar cap amunt.
Quan va estar a dalt, va mirar pels costats i va iniciar la baixada. Anava tant insegur que semblava un pingüí. La va costar baixar. Em mirava com si no pogués ni pensar en baixar la feixa.
I és que, pensant, pensant, aquest l'Avatar és la primera vegada en el seus tres anys de vida que s'enfrenta a una baixada!!! Sempre, sempre, sempre ha estat en terreny planer. Mai no havia pujat ni baixat res. Bé si, una vegada també va baixar un marge, amb bastant dificultat.
El vaig convidar a pujar un altre cop, però va dir que no tenia cap interés en fer-ho i que era hora de sopar.
Avui he tornat. M'ha seguit cap a dalt. també ha vingut la Duna. Hem estat tots tres una estoneta a dalt. Ja he vist que al matí també hi havia anat ell sol. Després hem baixat. He pogut fer una foto de la indecisió: l'Avatar dubtava de passar per aquí, i ha anat a buscar un altre camí amb menys pendent per baixar
Hem pujat un parell de vegades més i baixem a trot, perque ni ell ni jo no tenim gens d'equilibri. Potser aquest exercici ens servirà als dos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: