La doma de l'Avatar. Capitol II: regnes llargues

Ara l'Avatar té 2 anys i mig. És hora doncs de començar amb els exercicis de "regnes llargues", que, com el seu nom indica, consisteixen en menar el cavall des de darrera, amb unes regnes molt llargues. És com si portessis un carro, però la persona va a peu. Serveix per ensenyar al cavall a respondre les ordres que hom li dóna a través del seu cap, o, en aquest cas, a través de la seva boca, però també, amb les mateixes regnes o amb ajut d'un fuet, li pots ensenyar a respondre a senyals en les anques o en l'esquena, molt més sutils.

Aquests exercicis estan indicats per poltres que encara no poden anar muntats, però van bé per qualsevol cavall, per domar o ja domats.


Per exemple, els exercicis de regnes llargues formen part de l'entrenament rutinari de la Real Escuela Andaluza del Arte Equestre, de Jerez, i  també de l'Escola de Viena. Actualment formen part del rutinari de qualsevol cavall domat per a la disciplina d'Alta Escola. Hi ha cavalls que fan filigranes portats amb regnes llargues.

Huelva 2009

Hi ha moltes tècniques per fer exercicis de regnes llargues:


La Lucy Rees és partidaria de fer servir dues simples cordes y la pròpia morralla. Aquest sistema té el desventatge que has d'estar molt pendent del cavall, i has de ser molt ràpid en cas que baixi el cap, sinó és molt probable que acabin les regnes per terra i embolicades amb les potes de l'animal:

Lucy Rees

En Juan Araquistain també fa servir aquesta tècnica amb els seus poltres, per iniciar-los. Després els hi va complicant més la vida. Té uns articles molt interessants sobre els treball amb regnes llargues.

Passant per les barres, en plan Lucy Rees

Amb el cavall equipat

Aquests són dos dels molts professionals que recomanen les regnes llargues com un bon treball previ a muntar, tan pel cavall, com pel futur genet.

Amb l'Avatar, com que hi ha temps, hem provat tots dos mètodes. Ara porta unes cinc sessions de regnes llargues. La primera devia ser al juny d'aquest any, i la última aquest matí.


En les tres primeres sessions vaig enganxar les regnes directament a la cabeçada, en plan Lucy Rees. El primer dia em vaig posar al darrera i vaig moure les regnes per picar les anques del cavall, al mateix temps que li deia nem!, que és el senyal per posar-lo en moviment. El cavall es va girar i em va mirar. No entenia res. Vaig haver de demanar ajuda i va caldre guirar-lo des de devant, amb una corda enganxada a la morralla.

El segon cop el vam guiar durant les primeres voltes a la pista, i després ja va entendre de què anava.

El tercer dia, vam posar-li una cingla especial amb tot d'anelles. Es fa passar cada regna per una anella. Això fa que no caiguin a terra i les puguis perdre, cosa que passava tot sovint. Posar la cingla vol dir que s'ha de posar una manta, i s'ha d'apretar les clivelles, per deixar-la subjecte al cavall i que no balli.

Els dos últims dies, li hem posat també un filet a la boca. Per que comenci a saber què és i què se sent portant un ferro a la boca, des del qual, i a través de les regnes, la persona dóna un senyal (quant més subtil millor) cap un costat o cap un altre, fins que el cavall enten que ha d'anar cap allà on el manen. El cavall col.labora i sembla que s'ho passa bastant bé, aprenent coses.

El cavall sembla un pèl rígid

Aquí més relaxat i concentrat en la feina