Estem en plena tardor i la majoria dels dies són lluminosos, i fa molt bon temps al migdia i la tarda, quan el Sol escalfa més i són just les hores de treballar.
És època també de grans tramuntanades i algunes llevantades, tot plegat mal temps per sortir amb els cavalls.
Així que demà el Sol es pondrà una hora abans, i serà fosc cada dia una mica més aviat. En canvi, al matí, quan ens aixequem dimarts, ja serà de dia, i haurà sortit el Sol. Personalment prefereixo tenir més hores de llum a la tarda, però clar, m'hauria de desplaçar més cap a l'oest i anar-me'n a viure a Finisterre.....Res res, em quedo aquí i espero.
I aquest any coincideix el canvi d'hora amb els voltants de Tots Sants, fent que tot plegat encara sigui més tètric. Per acabar-ho de rematar, s'esperen pluges per demà.
Sempre m'ha cridat l'atenció el dia de Tots Sants i l'endemà, el dia dels Difunts. I també el seu folklore associat: la castanyada, els panellets, les carbasses, els crisantems, els cementiris i halowin. Les bruixes, els fantasmes i els monstres. Les pors més ancestrals: la por a la foscor, la por a morir-se.
Entrem ara en aquell periode de l'any on la natura comença a morir: les fulles cauen, podem els arbres, només es veuen estornells en grans bandades, ens cau el cabell, els animals dormen més. És també l'epoca de collir: atmetlles, olives, bolets, castanyes, magranes i carbasses, també.
 |
| olives al pati |
 |
| castanyes asturianes |
Tot es prepara per l'hivern, a reposar, a dormir....Just quan comença a fer-se fosc de veritat i tot sembla morir, honrem als nostres avantpassats morts. Els que van fer possible que ara estiguem aquí.
Es pensava que en aquestes dates de començament de la foscor, s'obria una porta entre el món dels vius i el dels morts, i els difunts podien visitar als vius. Les espelmes, la llum, servien per indicar-los el camí. Si posaven les espelmes dins un recipient, el vent i la pluja no les apagaria: els primers recipients per les primeres espelmes devien ser naturals i fàcils de trobar, buidar i foradar, com les carbasses.
El dia de Difunts es posaven plats a taula pels morts de la família, i es menjaven els aliments preferits del morts. La celebració d'aquest dia diuen que té origen celta, però crec que déu ser tant antiga, que es perd en el temps. Per saber més.
Abans de l'arribada de Colom a Amèrica, les cultures dels Andes celebraven també aquest dia, però en la seva època corresponent, és a dir, a finals del mes de juliol. Més tard els misioners van obligar a canviar la data per la del novembre, cosa que va deixar una mica sense l'ambient, ja que allà estan sortint ara de l'hivern. Per saber més
Actualment per aquestes dates s'ha d'anar al cementiri, netejar les làpides i emplenar les tombes de flors. Es mengen panellets i castanyes. La qüestió és recordar que tots tenim el mateix final, com deia en Jorge Manrique:
Nuestras vidas son los ríos
que van a parar a la mar,
que es el morir.
Allí van los señorios
derechos a se acabar
e consumir.
Per aquesta època recordo fragments de poesies d'en Becquer, tant alegre ell. Hi ha una de les seves llegendes ambientada una nit de Difunts: el monte de las ánimas. Es creia llavors que en la nit de Tots Sants a Difunts les ánimes corrien per camps, camins i boscos. En Gustavo Adolfo té algunes rimas que tracten sobre morts, com aquella de cerraron sus ojos .
I pels interessats a defensar les nostres tradicions, a la xarxa es troba de tot, i en aquesta entrevista es defensa el costum català de foradar carbasses per posar espelmes; clica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: