Un altre any

Crec que fa més de 30 anys que no celebrava el meu anniversari a Porcuna.
Estic molt contenta d'estar aquí i retrobar-me amb la família, i fer que les noves generacions es coneguin.

Vam sortir el dia dels Innocents cap a Torres de Albarracín. Vam tenir un bon viatge d'unes 6 hores amb parada inclosa a Bujaraloz per dinar, bastant malament i car, per cert.

Al dia següent, vam sortir a la una, després d'un bon esmorzar. Vam travessar la Sierra de Albarracín, direcció Sud. Tota la Mancha ploguent. Ens va caure una tromba d'aigua en la A-43, i no ha parat de ploure, llevat d'unes petites treves assoleiades.

Demà volem anar a Còrdova, si no s'ha inundat la carretera.


Despeñaperros: obres de millora de la A-4

Sant Esteve

Demà és diumenge, una excusa perfecte per continuar menjant. Fa ja tres dies seguits que ens reunim la família per dinars de Nadal. Vam començar el 24 a la nit i, a raó d'un gran àpat al dia, hem continuant menjant.

Com a novetat aquest any hem gaudit d'un concert familiar de Nadal molt emotiu, i jo no he menjat ni ostres, ni gambes, ni gluten. Com a tradicions, la cagada del Tíó, les típiques associades al menú i alguna altres més íntimes.

I encara no ens hem barallat!!

Avatar

Aquest és l'Avatar, el cavallet que m'he proposat domar. Mai abans he domat un cavall, al menys conscientment. Sort que té bon caracter, és curiós, i no sembla tenir por de res. Normal: ha estat fins ara, i segur que ho continuarà siguent, un cavall mimat. (No ho dic jo, això, que no el coneixia abans, ho diu la gent que el coneix des que va néixer)

L'Avatar va néixer al juliol de l'any 2008. Té ara un any i mig, i tot just està aprenent a donar voltes en la pista rodona, amb la corda. Viu a Can Janot, a Siurana.

El cavall és nou. La hípica és nova. Noves són totes les persones que hi van habitualment. Ara disposo de poc temps. Em cal temps per conéixer el cavall, els voltants de la hípica i les persones. Tot simultàneament.

L'avantatge és que el temps passa, inexorable, per bé i per mal, i tot és qüestió de temps.

Mentrestant, continuu passejant amb la Papikra (gràcies!!), pel Cap de Creus, amb velles amigues. Renovant amistats.

Anirem explicant els progressos. Aquesta gesta ha de quedar per escrit. Intentaré seguir una doma "natural" i aviam què passa.