Autobusos figuerencs

Aquest octubre està passant ràpit com el tren d'alta velocitat.

En canvi em dóna la impressió que els dies no s'acaben mai.

Ja estem instal.lades en el nou despatx i avui, del diari Empordà, ens han vingut a fer una entrevista. Arrel d'aquesta nova situació camino una hora diària (amb la Duna) i utilitzo el transport públic figuerenc. Els busos són enormes, fan molta nosa, no queben pels carrers, no van a l'hora i el que em toca agafar fa voltes i voltes desesperants a l'entorn de les milions de rodones que hi ha entre Figueres, l'Olivar Gran, el Camp dels Enginyers i les Forques, per falta d'una continuïtat eficient entre els carrers, vies d'accés, infrastructures o digueu-li com vulgueu, d'una població i l'altre.

Vilafant i Figueres es miren, però no es toquen, com diria en Fiti (germà de la Salle Girona que ens feia mates) parlant dels senus i els cosenus.

Alguna cosa bona he trobat dels busos: sempre hi ha lloc per sentar-se. Això és una gran avantatge si has de fer un trajecte llarg. N'hi ha un altre: la multitud de retencions, semàfors, cotxes en doble filera, intentant aparcar, etc, fan que l'autobús estigui al ralentí. Això provoca una vibració que es trasmet a tot el vehicle i, per descomptat, al cos de qui va sentat, que sembla que estiguis en una d'aquestes butaques que fan massatges.