La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Article publicat a l'Empordà, al setembre de 2019. https://www.emporda.info/mascotes/2019/09/24/senglar-senyor-muntanya-plana/444916.... -
15 juliol de 2012 Entremig vaig anar a muntar la Garbosa. Quan li anava a posar la brida, amb el fre, va girar el cap. La majoria dels c... -
Al final d'aquest hivern, no sé que va ser primer, però, resumint, el corrent en jet , un corrent d'aire que viatja d'oest a est...
-
Aquest cap de setmana, divendres 14 i dissabte 15, La Julie, en Luc i jo vam agafar els tres cavalls de Mas Duran i, apa, cap al Port de la ...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: