La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell... -
La Camargue està situada a l'altre banda dels Pirineus, en el delta del Roine. És un gran espai humit, la major reserva de flamencs d...
-
Abans de Nadal vam sortir a passejar fins el Fluvià, amb la Lola i l'Eli. L'Eli ens va fer aquestes fotos tan boniques que compartei... -
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p... -
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: