La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Aquest és un clar exemple de hoax disfrassat, una notícia que sembla totalment real, que crea gran repercusió i per tant, es difon ràpidamen...
-
És el primer cop que narro en "directe" el ritual de foc, aigua i herbes que oficiaré para a mi mateixa, ara, la nit del solstici ... -
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p... -
Les llums del nord, les aurores boreals, llums fantasmagòriques que creuen el cel, de color verd fosforescent, de vegades liles i vermel...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: