La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Hi ha dos colors (o pelatges) bàsics en els cavalls que depenen de la producció de dos tipus de melanina (el pigment que ens enfosqueix la p... -
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell... -
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
amb Sentir Primitivo . A primers de setembre vaig fer un taller de tecnologia paleolítica. Ja l'any passat em vaig quedar amb les gane...
-
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: