La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Per coses de la feina, he estat "estudiant" el poble de Llers . Dins el poble hi ha un castell. Més aviat, els vestigis d'un ...
-
Tot un honor ser convidada a explicar la història, les llegendes i una mica de l'arquitectura sobre el Castell de Llers, en el marc de... -
El bou del pessebre, d’animal sagrat a culpable de l’escalfament planetari Article publicat al Setmanari Empordà, el 23 de desembre ... -
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
gambal m Corretja que penja de la sella i que sosté l’estrep. Cal evitar el barbarisme acció . M'encanta aquesta paraula. I en un m...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: