La veterinària ens ha dit que se la quedava, i que si es curava li buscarà una casa amb uns avis que la cuidessin. Així el meu fill d'11 anys s'ha despedit de la Juno i l'hem deixat en bones mans. Cosa que no vol dir, no ens enganyem, que no estiguem tristos pel fet d'haver-nos de separar de la gosseta autista.
En fin. La veterinària ens ha assegurat que ens diria com evolucionava.
Una tarda de dol parcial. Un altre aprenentage de la vida.
Caminant.
Les entrades més visitades
-
Ja he començat en serio a muntar l'Avatar. El cavall està una miqueta fofo , i jo també, per tant a tots dos ens convé posar-nos en for... -
Una amiga em va donar la benvinguda a la vida "granota": ou, capgros (metamorfosi), granota. I des d'on estic, sento el cant ...
-
Inici del rumor---------------------------------------------------------------------------------- SI US PLAU TINGUEU MOLT DE COMPTE!! ...
-
Article publicat a l'Empordà, el 29 de novembre de 2011 Per què cauen les fulles dels arbres a la tardor? Estem al bell... -
Dins la recerca de la desaparició del cavall català, exposem aquí les races que actualment es poden trobar a la península ibèrica. La wi...
Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Potser teniu alguna cosa a dir: