Comiendo el hoyo

Avui ha estat un dia de descans de Fires i no hem sortit gaire de casa. Al revés, ha vingut la família (la part Herrera), els patriarques de la qual, han arribat fa pocs dies d'una vista a Porcuna, poble d'on és originaria la branca Herrera. Total, que hem dinat un hoyo cada un. L'hoyo és un menjar típic de Jaén i voltants que consisteix en obrir un panete i fer-li un forat suficient per que hi quèpiga un ou ferrat i tot d'ingredients que poden variar des de morcilla a favetes, de xoriço a alcauciles, anxoves, etc.....També han portat croquetes i flamenquines. I és clar, manzanilla, que ens hem begut tota l'ampolla.




La gossa ja té nom. Es diu Juno, com la deessa Juno. La Duna Litoral es va adaptant a poc a poc. Ha estat tots aquests dies marcant límits, aqui si, aqui no. Ara fa 8 dies que és a casa i avui ha estat el primer dia que la Duna ha volgut jugar, una mica, amb la Juno.

Aquesta primera foto és del dia 26 dabril. En el pati.

27 d'abril. Primeres aproximacions de la Duna.



Calculem que la Juno ha de tenir aproximadament un mes. Ara està molt més desperta que fa una setmana, ha començat a llepar i a jugar i entra en la fase d'exploració...ai, que no ens passi res.



La Bibibutx també li deixa acostar-se i s'oloren. Sembla que a la gata no l'importa massa que estigui la gosseta aquí.