dijous, 26 de juliol de 2012

Tinc el pati ple de cendra

En el fondu, tothom està content i, fins i tot, orgullós, de tot el que ha arribat a fer davant aquest terrible incendi del dia de Santa Magdalena, al juliol de 2012.

Diumenge, dinar surrealista a Cadaqués amb uns amics de la transhumància.

Després, sensació d'anar voluntàriament al mataderu:

Aproximadament les sis de la tarda del diumenge 22 de juliol, a la carretera de Roses, cap a Figueres. 
Quien teme al lobo feroz?

Dos dies després:
http://www.324.cat/video/4189370/Desolacio-a-lAlt-Emporda




He après moltes coses en aquests quatre dies:

He après:

- que l'ifone s'ha de reiniciar de tant en tant si el fas servir molt. Que sempre has de portar carregadors a sobre.

- que arriba un moment que perds la noció de realitat. Que després de dormir una estona no haurà estat un mal son.

- que les persones, i les relacions amb les persones, són el més important.

- que els mapes no tenen res a veure amb la realitat.

- que encara queda molta feina per fer, per millorar.

- que tinc molts amics, i que n'he fet de nous.

- que m'entusiasma aquesta feina i que val la pena els dies davant l'ordinador, tristos i avorrits.

- a tenir paciència, a ser tolerant, també amb mi mateixa

He tingut l'oportunitat (i l'he agafada per la cabellera, no pels pèls) d'estar amb mestres d'aquest ofici, als quals he intentat emular. Mestres que segurament ni s'han donat compte que ho són.

Agggggg


Dibuix meu d'avui després de reflexionar com millorar el suport en emergències.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Potser teniu alguna cosa a dir:

LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011