Un any amb la Lola

La relació amb un animal amb el que no es conviu, és diferent a la que s'aconsegueix tenint-lo a prop dia a dia, per a les coses bones i les dolentes, per entendre's en diferents situacions, per coneixent-nos i saber com reaccionarem en cada cas

Però com que jo, per ara, no puc posar un cavall a casa, tinc la meva euga visquent en un prat amb més cavalls, i sota les atencions de la Sofi, de Cavalls de Terraprim.

Així que, quan es veiem, la meva euga i jo, sempre és per fer alguna cosa: exercici, doma a terra, muntar a pista, sortir a passeig...

Quan em vaig donar compte de la parcialitat d'aquesta relació, vaig incorporar dies de "no fer res": treure-la a pasturar, estar juntes en un prat, carícies mutues: no volia que associés la meva visita amb alguna cosa en concret que sempre es repetís: cal fer coses diferents cada dia i també mantenir una rutina de treball i anar avançant amb la doma.

Aquest que us presento és el video del progrés del primer any de treballar juntes, intercalant visites i fent el que he explicat abans. El resultat, per ara, és una euga que quan la crido en el camp, deixa el que fa i ve a buscar-me, encara que hagin passat dues setmanes sense veure'ns. Una euga confiada, i a la qual jo també tinc gran confiança. Hem vençut algunes pors, de part meva i seva. Ens coneixem una mica, i normalment sempre està disposada a col.laborar.

Ara només em faltaria dormir amb ella: anar d'excursió un parell de dies i passar una nit juntes.

Vaja, sembla que no és tant diferent a les relacions humanes, les relacions amb animals...


Aquest video està gravat en un sol dia, presentant, més o menys, tot el que hem aconseguit durant aquest any. Quan va arribar, tenia molta por a tot, inclós la sella, i no es fiava massa dels humans en general. Tampoc no sabia relacionar-se amb altres cavalls, perque havia estat els 5 anys de la seva vida visquen només amb la seva germana. El balanç d'aquest any és positiu, tot i les dues caigudes d'aquest estiu, totes dues per culpa meva, no de la Lola, i mooooltes satisfaccions.

Certificat de Pelegrinatge: la Compostelana, i altres ritus (pagans)

La Compostela, o compostelana, és un document expedit pel

Cabildo de esta Santa Apostólica y Metropolitana Iglesia Catedral Compostelana custodio del sello del Altar de Santiago Apóstol,

 dirigit a todos los Fieles y peregrinos que llegan desde cualquier parte del Orbe de la Tierra con actitud de devoción o por causa de voto o promesa peregrinen hasta la Tumba del Apóstol, Nuestro Patrón y Protector de las Españas, 

i el document aquest acredita ante todos los que observen este documento que: D. Alicia Herrera Puente ha visitado devotamente este sacratísimo Templo con compasión.

En fe de lo cual le entrego el presente documento refrendado con el sello de esta misma Santa Iglesia.

 Dado en Santiago de Compostela el día 22 mes Octubre año del Señor. 2013

Doncs bé, ja m'està bé. Encara que quan t'ho pregunten la opció és "per motius espirituals o religiosos", tots dos barrejats, la Compostelana val per les dues causes. De fet, si no fos per l'Apòstol, no existiria el Camino de Santiago. De totes maneres, trobo a faltar el segell de l'Oficina del Peregrino en el document, que, tammateix, ens van estampar dos cops en la credencial...

Camino de Santiago Dream

Al mig de la Plaça de l'Obradoiro hi ha marcat al terra, el quilòmetre 0,0 del Camí.

Però hi ha un altre km 0. Hi ha descrit un ritual provinent de l'Edat Mitjana, en el qual els pelegrins havien de pujar a la teulada de la Catedral, i allà, sota una Creu astur del segle XIV, (encara hi ha la autèntica): la Cruz dos Farrapos, on cremaven les robes que havien portat pel camí i canviar-les per unes de noves que proporcionava el Cabildo de la Catedral. És com una petita construcció de pedra en forma de caixa o forn, on a dins, es podria cremar amb seguretat. El xai sota la creu simbolitza la redenció dels pecats. Com a curiositat, els confesionaris de la Catedral tenen aquest símbol del xai i la creu a sobre.

La gent amb diners, que lluïa robes bones, no les cremava, sino que les donava a la Catedral,  que després les subhastava. 

En Jesús no va poder resistir la tentació d'anar a veure i tocar aquest recinte ancestral, i van quedar unes fotos molt maques

Un dels rituals més coneguts, potser, és el de posar la mà al mig de la columna central del Pòrtic de la Glòria. Ara no es pot fer: per acostar-te has de pagar i a mig metro hi ha una barana que impedeix que toquis res. Em van dir que era un ritual pagà que estava desgastant la pedra i que havien decidit eliminar-lo.

Així que vam decidir iniciar un altre en la primera columna del costat dret, segons entres, de la Catedral. Al fons es veu la columna que deiem.

Coneixeu algun altre ritual de la Catedral de Santiago?

Senyals en el (del) Camiño a Santiago

El Camí de Sant Jaume està marcat per on passa amb dues senyals diferents i equivalent: una fletxa groga, o una curculla de vieria, amb la part ample senyalant el sentit del camí. La curculla és el símbol del pelegrinatge.

Diferents senyals trobats pel camí:

pk.129,236

pk. 65,224

A menys de 600m del pk. 0,0. Si si, vam passar per aquí, montats a cavall...

Altres senyals els has d'anar trobant pel camí, com en aquesta història que us explicaré ara:

El dia de l'entrada a Santiago ens vam aixecar a les 5h del matí per recórrer els 22 km que ens separaven de la Plaça de l'Obradoiro. Vam galopar i trotar enmig de la foscor dels boscos, cavalls i genets guiats per la lluna i els frontals, i les armilles reflectants. Jo vaig perdre el meu frontal en la primera galopada.

Ens vam aturar al Monte del Gozo, però tant en Toni com jo el vam trobar estrany, si més no, molt diferent del que recordàvem. Així que, el dia després, vinguent de deixar en Toni a l'aeroport, vam parar a investigar, i si, 500m més cap allà hi havia el monument als peregrins, lloc des d'on es veuen perfectament les torres de Santiago.

En la petita ermita de San Marcos, al peu del Monte, vaig afagar una de les pedres que els pelegrins havien deixat sobre el senyal, amb la intenció de deixar-les als peus del peregrins.

I si, alguns pelegrins havien deixat pedres allà també. I em vaig trobar amb aixó:

Una premonició? 

Senyals en el camí...