CAMINANT

dissabte, 13 d’octubre del 2012

Mallorca 2012

Demà sortim cap a Mallorca, a fer la nostra ruta ritual de cada any.

El programa és el següent, explicat per en Toni, el nostre guia de "a caballo por Mallorca, excursiones ecuestres":

Nuestra idea es desarrollarla como si fuese una peregrinación, no con
fines religiosos, pero sí de desarrollo.

Por norma general el primer día (diumenge) se destina a vuestra recogida en el
aeropuerto, después de nuestra primera toma de contacto, traslado al
hotel y cena.

El segundo día (dilluns) iniciamos la marcha en el Levante mallorquín, aquí el
terreno es llano y de monte bajo y ya tomamos contacto con la arena de
la playa, os lo describo en la página web, este día ya llegaremos a
dormir a nuestro primer monasterio, Bonany, en Petra, habremos recorrido
unos cuantos kilómetros y el sitio es un lugar para descansar
magnífico, con vistas insuperables y trato familiar. Bajaremos a cenar
al pueblo.
Si sois jinetes experimentados podemos hacer la ruta un poco más
interesante y en lugar de tener cinco días para llegar al santuario de
LLuc, lo haremos en tres, no os preocupéis, es lo que se suele hacer
pero ponemos cinco por a veces hay gente que nos viene que no monta
habitualmente y los trayectos se les hacen muy largos pero para vosotros
en tres será ideal.

Tercer día (dimarts): De Bonany hasta Alcudia, si la primera excursión esta bien
esta mejor aun. Bajamos del santuario y nos dirigimos entre torrentes y
caminos rurales hasta Son Serra de Marina, aquí comemos y después
playa a tope. Apartamentos, cena en la costa y a dormir.

Cuarto día (dimecres): De Alcudia a Lluc: Llegada al santuario, monasterio
enclavado en la sierra de Tramontana en un entorno maravilloso.
Dormiremos en el monasterio en habitaciones dobles, antes cenaremos y
después antes de las once a dormir, los monjes no trasnochan y cierran
el santuario.

Quinto día (dijous): Empieza lo exigente, después de desayunar subiremos con
dirección al Galileo, esta es una pasada, aquí hay que agarrarse al
caballo, una subida espectacular, después por el Coll Des Prat
dirección hacia Tossals Verds, refugio de montaña situado en un lugar
mágico, los encargado del refugio nos darán de cenar y con su buen
trato y compañía podremos establecer junto a una gran chimenea una
agradable sobremesa.

Sexto día (divendres): Tossals Verd-Bunyola, último día para montar y disfrutar
de la sierra de Mallorca, pero no por ser la última es menos atractiva,
este día conoceréis dos poblaciones de la isla con un encanto sin
igual. Al llegar a Bunyola acabará nuestro recorrido, donde después de
despedirnos de nuestras monturas, os devolveremos al hotel final para
descansar.

Mostra

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Festa de Bassegoda 2012

Li vaig proposar a la Núria de Tatanca de pujar a Lliurona, per la Festa de Bassegoda, amb les seves eugues. I, dit i fet, som-hi!

Diumenge 30 de setembre a quarts de 1o ens vam trobar a Albanyà i vam pujar al prat a buscar les eugues. Mentre ensellavem la Queen, la Savanah i la Hashi, vam passar uns nois en moutanbike que també anavèn cap a Lliurona, i vam decidir que seguiriem les seves petjades fins a Lliurona, endisant-nos pels boscos de Lladó i Albanyà, seguint una pista per on no haviem estat mai.

En el mapa. l'anada està en color blau i la tornada en grana:

Mostra Festa del Bassegoda en un mapa més gran

Pujant, sempre pujant, anàvem fent paradetes, per a descansar les eugues. En Llamp ens va acompanyar tot el camí.

No recordo ara com es diu aquest mas...

L'Ibai, el fill de la Núria, un campió!!

Tafanejant

Dins el bosc:

En els prats de Lliurona, buscant el lloc on es feia la festa, que no el trobàvem...

La Núria em va fer un piló de fotos!! moltes gràcies!!

I la festa...una festassa!!! amb arrós, músics i molta gent coneguda.

Arribant a la festa

Vam sortir d'allà a les 6 de la tarda...pensàvem que en dues hores estariem a casa...però se'ns va fer focs pel camí: vam estar 3h més. Total 3h hores anar, 4h de festa, 3h tornar.

Des de Lliurona es veu el golf de Roses.

Degut a la sequera, els prats d'Albanyà no tenen gaire herba. Per ajudar a comprar menjar per les eugues, s'ha fet una rifa. Si voleu participar-hi comprant un número per 3€...rifen una excursió a Llirona. Aqui hi ha l'enllaç:

http://www.facebook.com/events/482227938464319/?fref=ts

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Epona, la deesa dels cavalls

Epona era una deesa celta relacionada amb els cavalls, amb la mort i la fecunditat de la terra. El mite, procedent del nord d'Europa, va arribar fins a la cornisa cantàbrica, i després va ser adoptat pels romans, que li van dedicar un dia de festa i tot, el 18 de desembre. A casa nostre, encara no s'han trobat cap figureta ni escultura, ni cap senya, però diuen els experts que també creien en el mite.

Una gran part de les representacions de la deesa Epona han estat trobades al nord dels Pirineus, i només tres al nord de la península ibèrica. Se la representava de diferents maneres:

- Montada dalt un cavall, sobre el costat dret

Stela representing the Gallic goddess Epona, 3rd c. AD, from Freyming (Moselle), France. Musée lorrain, Nancy

- Montada sobre el costat esquerra

- Montada de manera encamellada

- A peu, portant un cavall pel seu costat dret

- En un tron, envoltada o agafant un o més cavalls

Ref. imatge

- De peus, agafant un o més cavalls

La paraula Epona porta la arrel gala epo-, que prové de la indoeuropea ekwo-, de la que es van derivar la grega hippos i la llatina equus. Totes aquestes paraules volen dir cavall.

De què va el mite?

Diu Eduardo Peralta Labrador en el llibre Los Cántabros antes de Roma, que hi ha un mite d'Extremadura, anomenat la Serrana de la Vera, que es podria considerar derivat del mite d'Epona, ja que les dues dones, Epona i la Serrana, tenen unes característiques semblants, són:

dones salvatges que viuen en el bosc
rosses, blanques, d'ulls negres i formoses
de caràter viril i cruel
caçadores
casa seva és una cova
empaiten els caminants i els porten a la seva cova i s'uneixen sexualment amb ells
i després llençen a aquests homes pels penyasegats, matant-los

Aquestes dones també podien tenir mig cos de dona i mig cos d'euga. Estaven limitades en un cercle sagrat de 2 llengües de radi des de la seva cova, que inclou un lloc on fabriquen tempestes per llançar-les als caminants que no volen anar amb elles. Aquestes dones són fecundades pel vent, i donen a llum genis i altres criatures molt semblants a elles. Poden fer passes de kilomètres de llarg i poden aixecar grans pesos sense esforç. Són la personificació de la Terra.

A Portugal hi ha un mite que diu que les eugues de raça lusitana són prenyades pel Zèfir, el vent del Sud, mite que també s'ha trobat a Grècia i que segurament té origen indo-europeu.

A la vegada, la llegenda diu que Alà va afagar un grapat del vent del sur i bufant, el va convertir en cavall.

Fins el segle XV, en algunes regions que ara pertanyen a Alemània, els camperols crevien en una devinitat anomenada Hera, que pujada a un cavall portava prosperitat i fecunditat als camps per on passava.

I en l'altre part del món i molt abans, trobem la deesa sumèria Inana, que governa la Terra durant la primavera i l'estiu, mentre que a la tardor i l'hivern ho fa el seu company Dumuzi. Com moltes altres deeses, Inana baixa a l'inframon a enfrentar-se amb la seva germana, però perd la lluita i mor. A conseqüència d'això, cap animal ni home ni dona en la Terra tenia ganes d'aparellar-se (tardor - hivern). El pare de totes dues, mitjançant unes altres criatures, fa ressucitar Inana, però quan torna a la Terra, hi ha un altre deu, Dumuzi. Es veu que al final arriben a un acord.

Ref. Imatge

Jo, personalment, tinc el plaer indescriptible d'haver vist la cara amable d'Epona-Inana amb els meus propis ulls, i he tingut el luxe de poder fer fotos, mostrant aquí la prova inequívoca de l'existència d'aquestes deeses: