Ja tenim el Nadal a les portes. Com cada any les botigues s’emplenen d’objectes relatius al Nadal per decorar les cases i la llum es multiplica per l’aparició de bombetes de colors als carrers, balcons i comerços. També apareixen plantes i arbres tradicionals d’aquestes diades.
L’arbre de Nadal és potser l’objecte més tradicional d’aquestes diades. Els arbres de Nadal són avets. A les muntanyes catalanes hi creix només una espècie d’avet, de manera espontània, l’Abies alba. Tanmateix, les espècies d’avet que s’utilitzen per Nadal són l’Abies masjoanis, i la Picea excelsa. El primer es diu així perquè es va descobrir al Mas Joan d’Espinelves: era un arbre híbrid, fill de dos avets diferents. A partir d’aquell moment es va cultivar com a espècie nova. El segon és una espècie del nord d’Europa, que si no és cultivada, no creix en el nostre territori.
Els avets són arbres de muntanya. La seva forma cònica està dissenyada per suportar la neu, i les branques són flexibles per treure-se-la del damunt. Les fulles són petites per evitar que es congelin. Són arbres perennes: tenen fulla i estan verds tot any. Quan els anem a comprar, la majoria venen en test. Si volem que l’arbre sobrevisqui al Nadal, haurà de tenir suficients arrels i l’haurem de plantar de seguida que pugem a terra. Si l’arbre troba un bon lloc, creixerà fins 10 o 15 metres. Si es fixem, a Figueres i a tots els pobles de la comarca, en molts patis de davant de les cases o sortint darrera les taulades, trobem avets molt grans, que potser un Nadal es van plantar.
Evidentment, a l’avet de Nadal no li agrada gens la calefacció. Quan els portem a dins de casa, els arbres de Nadal es van secant i les fulles cauen: es moren. Actualment passa el mateix amb alguns avets plantats fa molts anys: alguns estius molt calorosos afecten els avets plantats a l’Empordà, que es van secant i es moren.
Un altre vegetal que entra a les cases per Nadal és el boix marí, o galzeran: Ruscus aculeatus, una planta autòctona de la zona mediterrània que fa unes boletes vermelles i té unes fulles verd intens. Aquesta planta es recol·lecta en substitució del grèvol, Ilex aquifolium, una altre planta d’aquí que es troba en boscos de faig, pins o roures. El grèvol, però, és una planta protegida, no es pot anar a recol·lectar, i els exemplars que trobem per Nadal han de ser cultivats o han de provenir d’altres països.
 |
| Vesc sobre pi |
La reina de les plantes nadalenques, però, és la ponsètia, Euphoribia pulcherrima. d’origen mexicà. Ara a sud-america és estiu, i la aquesta planta floreix naturalment allà per aquesta època. Van ser els missioners que van començar, en el segle XVII a fer-la servir en processions nadalenques. Segurament per això va arribar després a Europa i la seva espectacularitat va fer la resta. Si sobreviu al Nadal, cuidar la ponsètia no és fàcil, i fer que al Nadal següent floreixi, tampoc, però si s’aconsegueix es pot convertir un arbust de 4 metres d’alçada.
Com a curiositat, i per acabar, cal tenir en compte que totes aquestes plantes són tòxiques: les boletes vermelles del galzeran i del grèvol poden causar vòmits i, si es mengen moltes, la mort. La sàvia de la ponsètia pot irritar els ulls i la pell. De fet la natura, amb aquest color vermell brillant ens està advertint que són perilloses. O no fem servir també nosaltres el vermell com a color de perill? Llevat de per Nadal, és clar.
