El gat va aterrar a casa, amb 2 o 3 mesos d'edad i després d'una infància confiada però plena d'aventures. Aqui es va trobar amb la Duna, una fox terrier d'11 anys i la Bibibutx, una gata europea atigrada de també 11 anys.
Ara ja fa una setmana que està aquí, i tot just ahir vam decidir el nom: Linux. Fa un dia que la Duna no el persegueix a mort i en Linux ja no s'amaga. La Bibibutx sent molta curiositat i el va acceptant. És curiós, el procès. Jo crec que necessiten una setmana més i ja semblarà que en Linux ha viscut tota la vida aquí.
Ja fa dies, a finals de juny, vaig fer lloc al pati per plantar un racó de plantes remeieres i aromàtiques. En tenia ganes, després de les jornades de remeis casolans i la visita al cercle aromàtic de la meva Mestra. Aquí he posat el resultat del planter, tot i que, hores d'ara, ja ha crescut molt més, empenyat per les plujes de les tardes d'aquest juliol
1.- Tomatera, Lycopersicum esculentum. Va sortir en unes de les figueres-bonsai i l'he plantat en un test, aviam si dóna alguna tomata.
2.- Estèvia, Stevia rebaudiana. Una planta dolça per substituir el sucre.
3.- Cilantre, Coriandrum sativum. Una mica crescudet i amb les inflorescències obertes. Espero que ens doni fulles l'any vinent, tot i que les llavors també són comestibles.
4.- Ma Lluïsa, Aloysia citrodora. Ja la vaig tenir a l'entrada i sobta pel seu creixement desordenat i les seves fulles amb olor a llimona. Miraré aquesta vegada de no deixar-la créixer tant. Dóna molt de gust a les infusions i és relaxant.
5.- Romaní, Rosmarinus officinalis. Un clàssic del mediterrani.
6.- Alfàbrega, Ocimum basilicum. Un altre clàssic de l'estiu. Imprescindible per allunyar les mosques, encara que no gaire efectiu. Amiga de la tomata i la mozzarela.
7.- Marduix. Origanum mejorana. Planta nova, en flor de color blanc. La meva yaya la posava a les faves a la catalana. També és ansiolítica i hipotensora, i tonificant per la pell.
8.- Julivert, Petroselinum crispum. El que vaig tenir va desaparéixer sense deixar rastre, tot i que tothom deia que tornaria a la primavera.
9.- Ruda, Ruda graveolens. Planta nova, d'olor intensa. Té també usos màgics.
10.- Sàlvia, Salvia officinalis. Una joia per les dones. Cicatritzant, bacteridia, diurètica, hipoglucèmica i enforteix les genives. Juntament amb la farigola i el romaní formen un trio sagrat que fins i tot dóna lluentor als cabells.
11.- Orenga, Origanum vulgare. Cosina germana famosa del marduix. Cuina mediterrània.
12.- Farigola llimonera. Es diu així perque les seves fulles tenen una olor que recorda la llimona.
13.- Farigola, Thymus vulgaris. L'altre joia de la corona. No hi ha res que no curi la farigola.
14.- Camamilla, Matricaria camamilla. Quan passava les vacances a Maçanet de Cabrenys cada dia em bebia una infusió de camamilla, després de dinar.
15.- Sajolida, Satureja hortensis. Planta nova, amb usos alimentaris. Facilita la digestió dels llegums i es desinfectant bucal.
16.- Caléndula, Calendula officinalis. L'olor no m'ha agradat mai, però el seu oli és meravellós per les pells delicades, sobretot barrejat amb taronja o gerani.
Aquestes són passejades que et recarreguen d'energia. L'olor pentrant de la ginesta ens acompanya pel camí vell de Cadaqués al Port de la Selva, fins a Sant Baldiri de Tavallera. Sol, després núvol. El mar inmòbil. Curiosament hi ha un revolt del camí inquietant pels cavalls, on no volen passar, quan hi van, o passant corrents, quan tornen. No hem descobert encara el perquè.
