dijous, 9 de juliol del 2009

En Linux, un nou animal a casa


El gat va aterrar a casa, amb 2 o 3 mesos d'edad i després d'una infància confiada però plena d'aventures. Aqui es va trobar amb la Duna, una fox terrier d'11 anys i la Bibibutx, una gata europea atigrada de també 11 anys.





Ara ja fa una setmana que està aquí, i tot just ahir vam decidir el nom: Linux. Fa un dia que la Duna no el persegueix a mort i en Linux ja no s'amaga. La Bibibutx sent molta curiositat i el va acceptant. És curiós, el procès. Jo crec que necessiten una setmana més i ja semblarà que en Linux ha viscut tota la vida aquí.

dimarts, 7 de juliol del 2009

Hort "medicinal" al jardí

Ja fa dies, a finals de juny, vaig fer lloc al pati per plantar un racó de plantes remeieres i aromàtiques. En tenia ganes, després de les jornades de remeis casolans i la visita al cercle aromàtic de la meva Mestra.
Aquí he posat el resultat del planter, tot i que, hores d'ara, ja ha crescut molt més, empenyat per les plujes de les tardes d'aquest juliol


1.- Tomatera, Lycopersicum esculentum. Va sortir en unes de les figueres-bonsai i l'he plantat en un test, aviam si dóna alguna tomata.
2.- Estèvia, Stevia rebaudiana. Una planta dolça per substituir el sucre.
3.- Cilantre, Coriandrum sativum. Una mica crescudet i amb les inflorescències obertes. Espero que ens doni fulles l'any vinent, tot i que les llavors també són comestibles.
4.- Ma Lluïsa, Aloysia citrodora. Ja la vaig tenir a l'entrada i sobta pel seu creixement desordenat i les seves fulles amb olor a llimona. Miraré aquesta vegada de no deixar-la créixer tant. Dóna molt de gust a les infusions i és relaxant.
5.- Romaní, Rosmarinus officinalis. Un clàssic del mediterrani.
6.- Alfàbrega, Ocimum basilicum. Un altre clàssic de l'estiu. Imprescindible per allunyar les mosques, encara que no gaire efectiu. Amiga de la tomata i la mozzarela.
7.- Marduix. Origanum mejorana. Planta nova, en flor de color blanc. La meva yaya la posava a les faves a la catalana. També és ansiolítica i hipotensora, i tonificant per la pell.
8.- Julivert, Petroselinum crispum. El que vaig tenir va desaparéixer sense deixar rastre, tot i que tothom deia que tornaria a la primavera.
9.- Ruda, Ruda graveolens. Planta nova, d'olor intensa. Té també usos màgics.
10.- Sàlvia, Salvia officinalis. Una joia per les dones. Cicatritzant, bacteridia, diurètica, hipoglucèmica i enforteix les genives. Juntament amb la farigola i el romaní formen un trio sagrat que fins i tot dóna lluentor als cabells.
11.- Orenga, Origanum vulgare. Cosina germana famosa del marduix. Cuina mediterrània.
12.- Farigola llimonera. Es diu així perque les seves fulles tenen una olor que recorda la llimona.
13.- Farigola, Thymus vulgaris. L'altre joia de la corona. No hi ha res que no curi la farigola.
14.- Camamilla, Matricaria camamilla. Quan passava les vacances a Maçanet de Cabrenys cada dia em bebia una infusió de camamilla, després de dinar.
15.- Sajolida, Satureja hortensis. Planta nova, amb usos alimentaris. Facilita la digestió dels llegums i es desinfectant bucal.
16.- Caléndula, Calendula officinalis. L'olor no m'ha agradat mai, però el seu oli és meravellós per les pells delicades, sobretot barrejat amb taronja o gerani.
A disfrutar

dilluns, 8 de juny del 2009

Primavera al Cap de Creus


Aquestes són passejades que et recarreguen d'energia. L'olor pentrant de la ginesta ens acompanya pel camí vell de Cadaqués al Port de la Selva, fins a Sant Baldiri de Tavallera. Sol, després núvol. El mar inmòbil. Curiosament hi ha un revolt del camí inquietant pels cavalls, on no volen passar, quan hi van, o passant corrents, quan tornen. No hem descobert encara el perquè.

Seguit de les vistes al mar - Joan Maragall

I

La ginesta altra vegada!

La ginesta amb tanta olor!

És la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

l'estisora va en renou

desflorant tanta hermosura,

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vímet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat al mar, de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

II

La mar estava alegre, aquest migdia:

tota era brill i crit i flor d'escuma,

perquè feia molt sol i el vent corria.

Al lluny se veia un gran mantell de bruma.

Damunt les ones, amb les veles dretes,

les barques hi brincaven com cabretes.


III

Flameja al sol ponent l'estol de veles

en el llunyà confí del cel i l'aigua.

La mar, inquieta, com un pit sospira

en la platja reclosa i solitària.

D'on pot venir la inquietud de l'ona?

Ni un núvol en el cel... ni un alè d'aire...

D'on pot venir la inquietud de l'ona?

Misteri de la mar! L'hora és ben dolça.

Flameja, al sol ponent, l'estol de veles.



LES ENTRADES MÉS VISITADES DURANT LA SETMANA:

Les entrades més visitades

Trashumància 2011


Posidonia oceanica, la reina del Mediterrani

Avistament dofins llistat. Palafrugell maig 2011