Festival MAPA

Amb quasi una setmana de retard, potser perque calen uns dies d'espai per poder copsar totes les sensacions, us explico el que vam veure el dissabte al vespre a Pontós, en el marc del Festival MAPA-fosc.

No escriuré sobre el recorregut perque no sabria ni per on començar....potser el millor va ser l'Ivo Dimchev amb el tractor Aurora-forty-five que ens perseguia per matar-nos i va acabar dormint en el safareig, però una menció especial es mereix el muntatge del fantasma de Pontós, sotmés a votació popular.

L'artista Raquel Sakristan va resumir i barrejar l'imaginari popular autòcton amb les llegendes urbanes i un polsim del més enllà per crear tres espais amb fantasma d'entre els quals calia triar un. Intentaré recordar-me de tots:

Els Anunakis

Són una espècie d'extraterrestres que van venir fa molts anys a Pontós i van ensenyar als seus habitants a cultivar i fer altres coses. S'espera que tornir al 2012. Estan relacionats amb Amèrica del Sud.


La niña cirujano




Era una dona que tenia dues filles bessones. Una era molt maca i l'altre també. Però el que li faltava a una el tenia l'altre. La mare va decidir matar les bessones i fer, en plan Frankestein, una filla nova amb el millor de cada una. L'esperit de l'altre bessona sembla que va vagar en la eterninat de Pontós caçant nens, retallant-los i fen-ne de nous ajuntant les peces. Aquest de nit feia molta por.



















La Dama de la Tramuntana

Una llegenda de Pontós diu que si mous un moble de casa estàs cridant a la Dama de la Tramuntana, que, descontenta amb el canvi (o volguent participar-hi) bufa fort i s'emporta taules i cadires. Aquest és que em va agradar més. I a en Subi i a l'Ot també. Potser perque els plàstics ens fan recordar el paisatge de l'Empordà...


El fantasma més votat va ser La Dama de la Tramuntana

Video de presentació del festival a Tramuntana.tv:

la neteja del camí de ronda del Castell de Sant Ferran

Fa dos anys que l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres (a la que direm a partir d'ara AACSFF) organitza, entre altres moltes coses, una jornada de neteja del camí de ronda del seu Castell amic.

El camí de ronda fa uns 3 km i mig i recorre tot el perímetre del Castell. Hi ha gent que l'anomena la "Ruta del Colesterol" perque són molts els figuerencs que fan aquest passeig per mantenir-se en forma.

El consistori de Figueres vol transformar aquest camí crescut amb l'espontaneïtat dels figuerencs en una ruta "ciutadana", amb bancs i papereres, miradors i cartells amb explicacions. I més coses crec, però com que no he vist el projecte, no puc opinar.

La meva empresa, AH-Consultors Ambientals, col.labora en la neteja vigilant que tots els residus que es troben es vagin col.locant en els seus respectius contenidors, la recollida dels quals va a càrrec de l'Ajuntament.

Com que també col.laborem en la recollida selectiva dels residus de l'arrossada anual de l'AACSFF des de fa anys, he notat que els participants són molt més sensibles en aquest tema. Al principi havia d'explicar i justificar la recollida separada dels residus. Molts participants protestaven i no entenien la importància de tenir tants contenidors, protestaven per que no ho podien llençar tot en la mateixa bossa, etc etc.

I és que hi ha una diferència molt gran segons on llences els residus, aquí a Figueres: tot el que es llença al contenidor gris va a parar a l'abocador de Pedret i Marzà on resta enterrat pels segles dels segles, o fins quan a algú se li acudeixi què fer amb les tones, tones i tones d'escombreries comarcals que estan allà sota la terra. I si col.loques els residus en els contenidors de colors, aquests van a reciclatge, que vol dir que en tornen a fer matèries primeres per tornar a fer coses. I la matèria orgànica torna a ser terra per plantar flors.

Per tant, i per protegir l'entorn, és lògic prendre la decissió de recollir separadament tot el que no volem, per que algú ho aprofiti, en comptes d'enterrar-lo.

Des d'aquí felicitem als Amics del Castell per la seva tasca en la protecció del medi ambient. Cadascú ha de posar el seu granet de sorra per deixar el món, al menys, tal com l'hem trobat, sinó millor.

Tempus fugit

L'altre dia mirava una peli a la tele mentre llegia un llibre i em va sobtar una frase d'un dels protagonistes que, a la pregunta "¿tú crees en eso?, responia: "ni en eso ni en los relojes cuando se paran."



Immediatament la meva ment va deixar estar l'apasionant món dels vegetals comestibles i la importància que tenen en la nostra dieta, per divagar sobre els rellotges, el temps i l'eternitat. I, quins són els rellotges que no se paren?, els rellotges de sol, per descomptat.



Els rellotges de sol van ser molt importants en èpoques passades, ja que donaven resposta a l'ancestral preocupació de l'ésser humà per comptar el temps, saber les hores, controlar la vida. Un cop es van perfeccionar els rellotges mecànics, els de sol es van trobar inútils. Quan vaig anar a l'Argentina vaig buscar, com sempre, rellotges de sol en les parets assoleiades, però no en vaig trobar ni un. Potser els natius van fer servir altres artilugis per comptar les hores, o potser no les comptaven, i potser els espanyols i europeus van arribar en un moment en què els rellotges de sol no estaven de moda, i no en van fer cap allà.




A diferència dels mecànics, analògics o digitals, els rellotges de sol, en la nostra latitud, no mesuren hores exactes. El temps es distorsiona amb l'espai. Per calcular l'angle i la posició de la busca (el gnòmon) calen càlculs astronòmics, literalment parlant, i aplicar l'Equació del Temps.



Per això, cada rellotge de sol és una petita gran obra d'art, on no només intervé l'artista que deixa l'empremta material, sinó també l'artista del temps, el calculador del rellotge.



Per l'admiració que em causen, ja fa anys que faig col.lecció de fotos de rellotges de sol, i cada vegada que en veig un deteriorat em sap molt de greu. Els rellotges de sol són eterns, duren per sempre, sempre que duri la paret on estan. I sempre que no l'hi facin ombra!



Per fer un homenatge als rellotges de sol he creat l'entrada "el rellotge del mes", on aproximadament cada mes hi posaré un de diferent, de la meva col.lecció. Si voleu saber més de rellotges visiteu l'enllaç "Inventari de rellotges de sol catalans". Allà podreu trobar la web de la Societat Catalana de Gnomòtica i altres webs relacionades.